El gir simètric en l'estudi de l'acció col·lectiva. Les mobilitzacions per la controvèrsia ecològica de Doñana

Abstract

Conceptualitzar i comprendre les formes d'acció col·lectiva és una de les preocupacions històriques del pensament social. Bona prova d'això és l'estens historial de disputes i polèmiques que recorre la llarga història del pensament social sobre aquests fenòmens socials, un fet que, d'altra banda, posa de manifest la dificultat que les ciències socials tenen, i han tingut, a l'hora de definir, explicar i acotar un fenomen tan efímer i liminal com aquest. <br/>En aquest context, proposo discutir les implicacions que un enfocament STS pot tenir per l'anàlisi de l'acció col·lectiva contemporània. La idea central que desenvolupa aquesta tesi sosté que el bagatge conceptual i metodològic que aporta la Teoria de l'Actor-Xarxa (ANT), i la seva plasmació en el que s'ha vingut a denominar el gir simètric en les ciències socials, esdevé un recurs fonamental per renovar i enriquir l'anàlisi de l'acció col·lectiva. Per a comprovar-ho recullo dues de les seves principals aportacions: la seva comprensió alternativa de l'acció social (per explicar l'acció social convé deixar de banda la preocupació exclusiva per les relacions socials i prendre en consideració als actants no humans així com els procediments tècnics en el que aquests estan involucrats. L'acció apareix així com un efecte emergent d'aquestes associacions heterogènies) i la seva original definició d'allò col·lectiu (allò col·lectiu és bàsicament un agregat d'humans i no humans, sense fronteres predefinides d'antuvi, només el producte relacional que crea el compromís precari i constant entre elements heterogenis). Ambdues aportacions, afirmo, permeten obrir una interessant discussió sobre l'agència i sobre la possibilitat d'articular una nova teoria de l'acció col·lectiva que, a diferència de les tradicions dominants, contempli i assumeixi la condició heterogènia i relacional de tot actor social, i per tant, assumeixi també que tota acció social és l'efecte emergent, el producte interactiu, dels esmentats col·lectius híbrids en acció. <br/>Per exemplificar la fertilitat d'aquest apropament, en centro en l'anàlisi del desastre ecològic ocorregut al Parc Nacional de Doñana (1998). L'anàlisi de l'actuació dels grups ecologistes en aquest vessament mostra que aquests enrolaren i mobilitzaren entitats humanes i no humanes per resignificar el contingut de l'activitat política i teixir una globalitat que resistís als intents de localització que operaven sobre el desastre. En aquest sentit, podem afirmar que la seva actuació va ser completament depenent d'articulacions entre entitats humanes i no humanes. Rius, dunes, ocells i excavadores, elements fins ara desconsiderats per les ciències socials, es convertiren en elements claus per l'articulació de la protesta, decisius en la redefinició del que succeí, imprescindibles en la reivindicació de determinades polítiques de futur per a la zona afectada.

Conceptualizar y comprender las formas de acción colectiva es una de las preocupaciones históricas del pensamiento social. Buena prueba de esto es el extenso historial de disputas y de polémicas que recorre la larga historia del pensamiento acerca de estos fenómenos sociales, lo cual, por otra parte, pone de manifiesto la dificultad que las ciencias sociales tienen, y han tenido, a la hora de definir, explicar y acotar un fenómeno tan efímero y liminal como éste. <br/>En este contexto, propongo discutir las implicaciones que un enfoque STS puede tener para el análisis de la acción colectiva contemporánea. La hipótesis central que desarrolla esta tesis sostiene que el bagaje conceptual y metodológico que aporta la Teoría del Actor-Red (ANT), y su plasmación en lo que se ha dado en llamar el giro simétrico en las ciencias sociales, deviene un recurso fundamental para renovar y enriquecer el análisis de la acción colectiva. Para ello recojo dos sus principales aportaciones: su comprensión alternativa de la acción social (para explicar lo social, hay que dejar de lado la preocupación exclusiva por las relaciones sociales y tomar en consideración a los actantes no humanos, así como a los procedimientos técnicos en los que éstos están involucrados. La acción aparece así como un efecto emergente de tales asociaciones heterogéneas) y su original definición de lo "colectivo" (lo colectivo es básicamente un agregado de humanos y no-humanos, sin fronteras dadas de antemano, sólo el producto relacional que crea el compromiso precario y constante entre elementos heterogéneos). Ambas aportaciones, afirmo, permiten abrir una interesante discusión sobre la agencia y sobre la posibilidad de articular una nueva teoría de la acción colectiva que, a diferencia de las tradiciones dominantes, contemple y asuma la condición heterogénea y relacional de todo actor social y, por lo tanto, asuma también que toda acción social es el efecto emergente, el producto interactivo, de dichos colectivos híbridos en acción. <br/>Para ejemplificar la fertilidad de este acercamiento, centro mi análisis del desastre ecológico acaecido en el Parque de Doñana (1998). Tal y como se desprende de mi lectura de los acontecimientos, la acción de los grupos ecologistas movilizó y enroló entidades humanas y no-humanas para resignificar el contenido de la actividad política y tejer una globalidad que resistiera los intentos de localización que operaron sobre el desastre. El análisis de la actuación de los grupos ecologistas en el vertido tóxico de Aznalcóllar mostrará, en este sentido, que su actuación fue completamente dependiente de articulaciones entre entidades humanas y no humanas. Ríos, dunas, pájaros y excavadoras, elementos hasta ahora desconsiderados por las ciencias sociales, fueron elementos claves para la articulación de la protesta, decisivos en la redefinición de lo ocurrido, imprescindibles en la reivindicación de determinadas políticas de futuro para la zona afectada.

Conceptualising and understanding forms of collective action is one of the historic preoccupations of social thought. Good evidence of this can be found in the long line of disputes and polemics that runs through the history of thought about these social phenomena. It shows the difficulty social sciences have faced, and continue to face, when it comes to defining, explaining and delineating a phenomena as ephemeral and liminal as this one. <br/>In this context, I propose that a discussion of the implications an STS focus could have for the analysis of contemporary collective action. The main hypothesis I develop states that the conceptual and methodological baggage that goes with the Actor-Network theory (ANT), and its shaping into what has been called the 'symmetrical turn' in the social sciences, become a fundamental resource for renewing and enriching the analysis of collective action. For this, I will bring together two main contributions: its alternative understanding of social action (to explain the social it is necessary to leave the exclusive concern with social relations aside and take into account the non-human actors, such as the technical procedures in which they are involved); and its original definition of the "collective" (the collective is basically an aggregate of humans and non-humans, without predefined borders, it is just the relational product created by the constant and precarious commitment between heterogeneous elements). Both contributions, I affirm, allow the opening of an interesting discussion about agency and the possibility of articulating a new theory of collective action that differs from the dominant traditions in that it considers and assumes the heterogeneous and relational character of all social actors, and, as such, it also assumes that all social action is the emergent effect, the interactive product of those hybrid collectives in action. <br/>To give an example of the fertility of this approach, I focus on an analysis of the ecological disaster that occurred in Doñana National Park, in Spain. As will emerge from my reading of the events, the action of environmentalist groups mobilised and enlisted human and non-human entities to resignify the content of the political activity and weave a globality that was to resist the attempts at localising the disaster operation. An analysis of the actions of environmentalist groups around the Aznalcóllar dumping of toxic waste will demonstrate that their actions were completely dependent on articulations between human and non-human entities. Rivers, dunes, birds and diggers, elements that until now have not been considered by social scientists, were key to the articulation of the protest, decisive for the redefinition of what occurred, vital to pushing the demand for certain future policies for the affected area.