Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia de la Salut i de Psicologia Social
La tesi tracta en general sobre la incidència de les condicions de treball i del clima social sobre la qualitat de vida laboral i el benestar psicològic a la feina dels professionals de la salut catalans que treballen a la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública). I focalitza especialment el paper que hi fan dos importants factors de risc psicosocial que la literatura presenta com les principals amenaces ambientals que ha d'afrontar el personal que treballa a l'àmbit sanitari: un de genèric i ja tradicional, com és la pressió assistencial, i un altra, de caràcter emergent, que és el de la violència ocupacional. <br/>Està estructurada en tres capítols, el primer dels quals ofereix una visió esquemàtica d'algunes transformacions en el món laboral contemporani, així com en les tendències quantitatives i qualitatives de la demanda de serveis de salut, que incideixen particularment en la reorganització flexible del treball en el món sanitari en general i en el de l'àmbit català en particular. Establert aquest marc de referència, en els capítols segon i tercer es presenta dos estudis empírics centrats respectivament en la pressió assistencial i en la violència ocupacional. <br/>El que tracta especialment de la Pressió Assistencial s'ha realitzat en diferents moments sobre una sèrie de mostres de centres integrats en la XHUP: 2002-03 (n=169), 2006 (n=1651), 2008 (n=226), 2009 (n=154). En la recollida d'informació, es combina l'ús d'una tècnica quantitativa (enquesta en forma de qüestionari de paper i llapis i d'auto aplicació individual, que inclou bàsicament sèries d'ítems tancats) i d'una de qualitativa (entrevista semi estructurada). Els resultats obtinguts indiquen, d'una part, una valoració relativament positiva de les condicions materials, tècniques i fins i tot socials de treball (amb variacions segons categories censals), i d'altra, uns alts nivells percebuts de pressió assistencial (massa feina a fer en massa poc temps disponible) per totes les categories i especialitzacions professionals, situacions ocupacionals, llocs i torns de treball, gèneres i generacions. <br/>El dedicat a la Violència Ocupacional es basa en l'aplicació d'una tècnica diferent de l'enquesta d'auto informe, habitual en la recerca convencional sobre el tema. Consisteix en la Web www.violenciaocupacional.net, un model de sistema informatitzat de Notificació on-line d'Incidents Violents (NIV), que ve essent aplicada, des de 2006, en desenes de centres sanitaris de Catalunya, que participen voluntàriament en el projecte i on treballen desenes de milers de professionals. El Qüestionari de Violència Ocupacional inclòs a la Web permet un registre integrat d'incidents violents contra professionals de la salut en temps real i de manera confidencial. Una sola persona responsable (pertanyent als departaments de Recursos Humans o de Prevenció de Riscos Laborals) notifica on-line els incidents esdevinguts a cada centre. La informació proporcionada pel sistema NIV permet construir un mapa significatiu de la violència ocupacional en el sector sanitari català, comparar-lo amb els d'altres entorns i àmbits professionals i identificar variables clau per al desenvolupament de polítiques preventives en aquest àmbit. <br/>En termes generals, les dades obtingudes sobre Pressió Assistencial i sobre Violència Ocupacional en l'àmbit de la sanitat catalana confirmen hipòtesis prèvies i són congruents amb les d'altres estudis fets a escala local i internacional. En conjunt, la informació empírica aportada té implicacions teòriques i pràctiques, i planteja un conjunt de qüestions alhora preocupants i desafiants no només per a la qualitat de vida laboral dels professionals de la salut de Catalunya, sinó també per a la qualitat del servei que fan, per a la de les organitzacions on treballen i per a la del mateix sistema sanitari. <br/>Paraules clau. Qualitat de Vida Laboral. Pressió Assistencial. Violència ocupacional. Riscos psicosocials. Professionals de la Salut.
La tesis trata en general sobre la incidencia de las condiciones de trabajo, del clima social y sobre la calidad de vida laboral y el bienestar psicológico en el trabajo de los profesionales de la salud catalanes que trabajan en la XHUP (Red Hospitalaria de Utilización Pública). Y focaliza especialmente el papel de dos importantes factores de riesgo psicosocial que la literatura presenta como las principales amenazas ambientales que debe afrontar el personal que trabaja en el ámbito sanitario: uno genérico y ya tradicional, como es la presión asistencial, y otra, de carácter emergente, que es el de la violencia ocupacional. <br/>Está estructurada en tres capítulos, el primero de los cuales ofrece una visión esquemática de algunas transformaciones en el mundo laboral contemporáneo, así como en las tendencias cuantitativas y cualitativas de la demanda de servicios de salud, que inciden particularmente en la reorganización flexible del trabajo en el mundo sanitario en general y en el del ámbito catalán en particular. Establecido este marco de referencia, en los capítulos segundo y tercero se presenta dos estudios empíricos centrados respectivamente en la presión asistencial y en la violencia ocupacional. <br/>Lo que trata especialmente de la Presión Asistencial se ha realizado en diferentes momentos sobre una serie de muestras de centros integrados en la XHUP: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). En la recogida de información, se combina el uso de una técnica cuantitativa (encuesta en forma de cuestionario de papel y lápiz y de auto aplicación individual, que incluye básicamente series de ítems cerrados), y de una cualitativa (entrevista semiestructurada). Los resultados obtenidos indican, por una parte, una valoración relativamente positiva de las condiciones materiales, técnicas e incluso sociales de trabajo (con variaciones según categorías censales), y por otro, unos altos niveles percibidos de presión asistencial (demasiado trabajo a hacer en muy poco tiempo disponible) para todas las categorías y especializaciones profesionales, situaciones ocupacionales, lugares y turnos de trabajo, géneros y generaciones. <br/>El dedicado a la Violencia Ocupacional se basa en la aplicación de una técnica diferente de la encuesta de autoinforme, habitual en la investigación convencional sobre el tema. Consiste en la Web www.violenciaocupacional.net, un modelo de sistema informatizado de Notificación on-line de Incidentes Violentos (NIV), que viene siendo aplicada desde 2006, en decenas de centros sanitarios de Cataluña, que participan voluntariamente en el proyecto y donde trabajan decenas de miles de profesionales. El Cuestionario de Violencia Ocupacional incluido en la Web permite un registro integrado de incidentes violentos contra profesionales de la salud en tiempo real y de manera confidencial. Una sola persona responsable (perteneciente a los departamentos de Recursos Humanos o de Prevención de Riesgos Laborales) notifica on-line los incidentes acaecidos en cada centro. La información proporcionada por el sistema NIV permite construir un mapa significativo de la violencia ocupacional en el sector sanitario catalán, compararlo con los de otros entornos y ámbitos profesionales e identificar variables clave para el desarrollo de políticas preventivas en este ámbito. <br/>En términos generales, los datos obtenidos sobre Presión Asistencial y sobre Violencia Ocupacional en el ámbito de la sanidad catalana confirman hipótesis previas y son congruentes con las de otros estudios hechos a escala local e internacional. En conjunto, la información empírica aportada tiene implicaciones teóricas y prácticas, y plantea un conjunto de cuestiones a la vez preocupantes y desafiantes, no sólo para la calidad de vida laboral de los profesionales de la salud de Cataluña, sino también para la calidad del servicio que hacen, para la de las organizaciones donde trabajan y para la del propio sistema sanitario. <br/>Palabras Clave. Calidad de Vida Laboral. Presión Asistencial. Violencia ocupacional. Riesgos psicosociales. Profesionales de la Salud.
The thesis gives an overview on the impact of working conditions and social climate on the quality of life and psychological well-being at work of health professionals working in the Catalan XHUP (Public Use Hospital Network). And the paper focuses especially on two major psychosocial risk factors that the literature presents as the main environmental threats faced by staff working in health care: a generic and traditional, as is the workload, and an emerging one, that of workplace violence. <br/>It was structured in three chapters, the first of which provides a schematic view of certain changes in the contemporary world of work, as well as quantitative and qualitative trends in the demand for health services, which particularly influence on the flexible reorganization of work in the health services in general and in particular in those of the Catalan area. Established this framework, the second and third chapters are two empirical studies that focus respectively on the workload and occupational violence. <br/>Which specifically deals with what the Attendance Pressure was made at different times on a sample of XHUP centres: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). In the collection of information, we combine the use of a quantitative technique (questionnaire survey in the form of pencil and paper and individual self-application, which basically includes a series of sealed items), and a qualitative one (semi structured interview). The results indicate, first, a relatively positive assessment of the material, technical and even social working conditions (with variations according to census categories), and also high levels of perceived workload (too much work to do in a short time available) for all professional categories, occupational situations, locations and shifts, genres and generations. <br/>The dedicated to Occupational Violence is based on the application of a technique different from the self report survey, usual in conventional research on the subject. The Web www.violenciaocupacional.net consists in a model of online system for Reporting of Violent Incidents (NIV), which has been implemented since 2006 in dozens of health centres in Catalonia, voluntarily participating in the project and where are employed tens of thousands of working professionals. Occupational Violence Questionnaire in the Web allows for integrated reporting of violent incidents against health professionals in real time and in a confidential manner. One person (belonging to the departments of Human Resources or Health and Safety at Work) on-line reports the incidents in each centre. The information provided by the NIV system permits to build a significant map of occupational violence in the Catalan health sector, to compare it with those in other settings and professional areas and identify key variables for the development of preventive policies in this area. <br/>In general, data on Workload and Occupational Violence in the Catalan health care field confirms previous hypotheses and are consistent with other studies done at local or international levels. Overall, the empirical evidence has provided theoretical and practical implications, and raises a troubling set of questions and challenges not only for the quality of working life of health professionals from Catalonia, but also for the quality of service they do, for the organizations where they work and for the health system. <br/>Keywords. Quality of Working Life. Workload. Workplace Violence. Psychosocial Risks. Health Professionals.
Violència ocupacional; Pressió assistencial; Qualitat de vida laboral
316 – Sociology. Communication
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.