Validación y aplicabilidad clínica del Cuestionario de Evaluación de las Relaciones Familiares Básicas (CERFB) en los trastornos relacionados con sustancias

Abstract

Els trastorns relacionats amb substàncies representen en la societat actual espanyola un problema sociosanitari de gran magnitud. Així mateix, ha estat identificada la necessitat d’especificitat d’instruments per avaluar la família en aquest tipus de psicopatologia. En resposta a aquestes necessitats, l’objectiu principal de la present tesi doctoral va ser validar i determinar l’aplicabilitat clínica del Cuestionario de Evaluación de las Relaciones Familiares Básicas (CERFB) en els trastorns relacionats amb substàncies. La mostra total de la investigació va estar integrada per 338 parelles com a unitat familiar (N = 676 participants); 152 famílies grup clínic amb un fill amb trastorns relacionats amb substàncies i 186 famílies grup control sense diagnòstic psicopatològic. Les 152 famílies grup clínic es van dividir en dos estudis; es van utilitzar 75 famílies per realitzar el Primer Estudi i 77 famílies per al Segon Estudi. Els resultats van indicar que el CERFB presenta unes propietats psicomètriques satisfactòries en els trastorns relacionats amb substàncies, i consistents en relació a la versió original en població general espanyola. La capacitat avaluativa i discriminativa de l’instrument entre ambdós grups de famílies es va establir a partir del punt de tall de 56 per a Conjugalitat i de 41 per a Parentalitat. A més, per interpretar les puntuacions del CERFB en els trastorns relacionats amb substàncies es proporcionen els barems de Conjugalitat i Parentalitat. El CERFB esdevé l’únic instrument disponible i útil en el diagnòstic relacional del funcionament familiar a partir de les relacions familiars bàsiques, conjugalitat i parentalitat, de les famílies clíniques amb un fill amb trastorns relacionats amb substàncies, tant en contextos clínics com d’investigació. La major disfunció relacional registrada en les famílies clíniques amb un fill amb trastorns relacionats amb substàncies, evidencia que el desenvolupament de programes de prevenció i intervenció familiar en els trastorns relacionats amb substàncies es pot veure enriquit a partir de la inclusió del CERFB. Es destaquen i es discuteixen algunes limitacions per a l’adequada interpretació de les aportacions de la investigació i es presenten futures línies d’investigació que permetran expandir i especificar la utilitat del CERFB en població general i clínica.

Los trastornos relacionados con sustancias representan en la sociedad actual española un problema sociosanitario de gran magnitud. A su vez, ha sido identificada la necesidad de especificidad de instrumentos para evaluar la familia en dicha psicopatología. En respuesta a ello, el objetivo principal de la presente tesis doctoral fue validar y determinar la aplicabilidad clínica del Cuestionario de Evaluación de las Relaciones Familiares Básicas (CERFB) en los trastornos relacionados con sustancias. La muestra total de la investigación estuvo integrada por 338 parejas como unidad familiar (N = 676 participantes); 152 familias grupo clínico con un hijo con trastornos relacionados con sustancias y 186 familias grupo control sin diagnóstico psicopatológico. Las 152 familias grupo clínico se dividieron en dos estudios; se utilizaron 75 familias para el Primer Estudio y 77 familias para el Segundo Estudio. Los resultados indicaron que el CERFB presenta unas propiedades psicométricas satisfactorias en los trastornos relacionados con sustancias, y consistentes en relación a la versión original en población general española. La capacidad evaluativa y discriminativa del instrumento entre ambos grupos de familias se estableció a partir del punto de corte de 56 para Conyugalidad y de 41 para Parentalidad. Además, para interpretar las puntuaciones del CERFB en los trastornos relacionados con sustancias se proporcionan los baremos de Conyugalidad y Parentalidad. El CERFB deviene el único instrumento disponible y útil en el diagnóstico relacional del funcionamiento familiar a partir de las relaciones familiares básicas, conyugalidad y parentalidad, de las familias clínicas con un hijo con trastornos relacionados con sustancias, tanto en contextos clínicos como de investigación. La mayor disfunción relacional registrada en las familias clínicas con un hijo con trastornos relacionados con sustancias, evidencia que el desarrollo de programas de prevención e intervención familiar en los trastornos relacionados con sustancias se puede ver enriquecido a partir de la inclusión del CERFB. Se destacan y discuten algunas limitaciones para la adecuada interpretación de las aportaciones de la investigación y se presentan futuras líneas de investigación que permitirán expandir y especificar la utilidad del CERFB en población general y clínica.

Substance related disorders represent a major public health problem in the current Spanish society. At the same time, a need of specific instruments to evaluate the family in such psychopathology has been identified. In response to this, the main objective of the doctoral thesis presented was to validate and determine the clinical applicability of the Cuestionario de Evaluación de las Relaciones Familiares Básicas (CERFB) in substance related disorders. The total sample of the research was made up of 338 couples as a family unit (N = 676 participants); 152 clinical group families with a child suffering from substance related disorders and 186 control group families with no psychopathological diagnosis. The 152 clinical group families were divided in two studies; 75 families were used to carry out the First Study and 77 families for the Second Study. The results indicated that the CERFB presents satisfactory psychometric properties in substance related disorders consistent with the original version in Spanish general population. Through the cut-off point of 56 for Marital and 41 for Parental, was established the evaluative and discriminative capacity of the instrument between both groups of families. Besides, for the interpretation the scoring of the CERFB in substance related disorders are provided the Marital and Parental reference scales. The CERFB becomes the only available and useful instrument in the relational diagnosis of family functioning established through the basic family relations, marital and parental functions, of the clinical families with a child suffering from substance related disorders, equally in clinical and research contexts. The major relational dysfunction registered in clinical families with a child suffering from substance related disorders provides evidence that the development of prevention programmes and family intervention in substance related disorders can be enriched after including the CERFB. Some limitations stand out and are discussed for the adequate interpretation of the research contributions. Also are presented future research lines which will enable expanding and specifying the utility of the CERFB in general and clinical population.