La representació simbòlica del cos humà: sobre la intuïció, les imatges i d'allò que no és el cos

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament d'Estructura de la Imatge i de l'Entorn
dc.contributor.author
Jori Gomila, Josep M.
dc.date.accessioned
2018-06-15T09:08:12Z
dc.date.available
2018-06-15T09:08:12Z
dc.date.issued
1990-01-01
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/585963
dc.description.abstract
Hi ha tres preguntes cabdals, com són ¿Què ha de ser aquest treball? i perquè? ¿Què se suposa que ha de validar? i ¿on? i, ¿què ha de tractar? i ¿com? Sembla que a primer cop d’ull, fóra de lloc posar-se aquestes qüestions, més enllà d’un plantejament metodològic, però si els volem donar resposta, la cosa canvia i aleshores la interrogació sobre el propi treball passa a ser part no gens menyspreable del mateix treball. No obstant les tres preguntes són resultant d’una pregunta inicial que tractaria de com abordar el tema i de com dir el que intuïm què volen dir, de fet allò que de dins surt a l’encontre. A la primera qüestió de ¿què ha de ser aquest treball? La primera reacció és buscar antecedents. ¡No n’hi ha! Ens referim, com és lògic, a la tipologia del treball, no tan sols a lla temàtica. Certament no hi ha tradició de tesis doctoral des d’una Facultat de Belles Arts. Això vol dir que aquesta tradició tot just s’acaba d’inaugurar i ho ha fet posant-nos sobre la taula quina és l’especificitat dels seus continguts i la secular qüestió de la teoria i la pràctica, i per extensió l’estranya dicotomia entre tesis teòriques i tesis pràctiques. Com a reflex de qüestions molt més profundes que plantegen quina cosa és l’experiència de l’art, el fenomen de la percepció i l’ontologia de la imatge. En el seu moment ja aprofundíem sobre la qüestió però ja avancem que un discurs sobre alguna cosa, ni que sigui sobre el propi discurs, és sempre teòric. Ara bé, caldrà veure els requisits mínim per accedir a la categoria de discurs i en el cas de Belles Arts, saber quin és el tipus que li escau i, en darrera instància, sobre què ha de tractar, no temàticament, sinó reflexivament. Caldrà veure també sobre quina mena d’equívocs i extrapolacions s’ha consolidat la dicotomia temàtica.
dc.format.extent
870 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Cos humà
dc.subject
Cuerpo humano
dc.subject
Human body
dc.subject
Simbolisme en l'art
dc.subject
Simbolismo en el arte
dc.subject
Symbolism in art
dc.subject.other
Ciències Humanes i Socials
dc.title
La representació simbòlica del cos humà: sobre la intuïció, les imatges i d'allò que no és el cos
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
7
dc.contributor.director
Coll i Puig, Jaume
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

01.JMJG_1de5.pdf

19.78Mb PDF

02.JMJG_2de5.pdf

20.55Mb PDF

03.JMJG_3de5.pdf

19.40Mb PDF

04.JMJG_4de5.pdf

19.57Mb PDF

05.JMJG_5de5.pdf

15.40Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)