dc.description.abstract
Freqüentment els escultors parlen tot emprant termes com "el llenguatge de la matèria” o "el respecte per la naturalesa dels materials" . Això passa especialment a una part dels escultors nascuts en la primera meitat del segle, encara que també fan servir aquestes paraules altres escultors més joves.
Generalment, es parla de matèries i no de materials, en considerar que les matèries tenen un pes específic originat pel que hem anomenat comportaments propis i la seva utilització històrica, mentre que als materials els manca aquesta peculiaritat històrica: són generalment novedosos, molts d'ells d'origen industrial, i s'han incorporat a la pràctica escultòrica recentment.
Diversos autors atribueixen a Brancusi l'origen de la proposta que estableix el respecte per les propietats de la matèria com a una característica de l'escultura moderna. Són molts els escultors que han partit d'aquest principi i han continuat elaborant el llenguatge de la matèria com un recurs escultòric, fins a l'actualitat.
La proposta d'investigació parteix d'aquesta filosofia en que es considera la matèria com un agent, més que com un pacient; és a dir, com una entitat capaç de manifestar les seves peculiaritats.
Pressuposem que, quan l'escultor escull la matèria amb un plantejament similar a l'exposat en el paràgraf anterior, és perquè ja té una actitud d'estima cap a ella, en la mesura que intenta valorar la peculiar idiosincràsia del suport escollit. Per tant, es considera que l'elecció de la matèria ja condiciona, o ve condicionada (indistintament) pel propòsit inicial, per la disposició vers l'escultura, pel món referencial, pel mètode de treball, pels procediments, i pels resultats.
En la nostra recerca, i amb el fi de concretar més, hem delimitat la hipòtesi de treball de la manera següent:
La utilització de la fusta en la pràctica escultòrica, des de la perspectiva del comportament, pressuposa l'assumpció del pes cultural i tradicional que ha acumulat aquesta matèria al llarg de la seva història; hi destaquen tres aspectes fonamentals: la percepció plàstica de la natura i de l'arbre; la participació dels components simbòlics, tradicionals o primitius implícits en les societats primàries i arcaiques; i el contacte directe amb la matèria, amb la conseqüent aplicació dels procediments artesanals.
En la proposta inicial d'aquesta tesi tenim en compte el matis temporal regressiu que comporta aquesta pràctica, en la mesura que s'hi recullen aspectes derivats d'una dinàmica obsoleta, generalment relacionada amb cultures de tecnologia rudimentària i que tenen un contacte directe amb la natura.
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
