E-food control: challenges for the UE in the digital era = El control de los @limentos: retos para la UE en la era digital

Abstract

E-grocery shopping is increasingly popular, but a significant part of the food products available online do not comply with food law requirements. The official control systems designed by Member States on the basis of the harmonized rules of the European Union, are not adapted to the digital reality. Additionally, digital platforms that allow individuals to share and exchange goods and services have brought peer-to-peer trade back to the political arena in the era of the “collaborative economy,” also when it comes to food. However, competent authorities do not know how to supervise this trade. This thesis identifies ten challenges faced by the competent authorities when organizing and performing control activities on e-foods. The Spanish competent authorities, like those of many other Member States, do not know how to overcome these challenges. Building on a comparative study of the legal framework of Spain, Germany and the United Kingdom, I evaluate the strategy that these last two Member States have adopted on e-food control. The objective of the regulatory and policy comparison is to identify good practices applicable to the rest of Europe, including Spain. The legislation is different in each Member State, and so is the approach to e-food control. Germany has created a centralized unit that monitors e-food offers, aiming to improve the overall safety of the digital market. The United Kingdom has focused on clarifying the legal framework that applies to controls online, and on providing competent authorities with tools to ensure that food establishments and active operators in the digital market are included in official controls. The conclusions and proposals of this thesis are based on the analysis of both approaches, and of the coordination and support initiatives that have recently been carried out by the European Commission.

El comerç electrònic d'aliments està creixent de manera significativa en el sector dels queviures al detall, però una quantitat important dels productes oferts no compleixen amb els requisits de la legislació alimentària quant a la seva seguretat i qualitat. Els sistemes de control oficial que van dissenyar els Estats Membres respectant les regles bàsiques de legislació de la Unió Europea a principis de segle XXI, no s'adapten a la realitat digital. A més, la popularització de les plataformes digitals ha retornat una importància perduda al comerç entre particulars, que les autoritats no saben com supervisar. Aquesta tesi identifica deu reptes als quals s'enfronten les autoritats competents en l'organització i execució d'activitats de control dels @liments. Les autoritats competents espanyoles, com les de molts altres Estats Membres, no saben com enfrontar-se a ells. Per això es realitza un estudi comparat del marc jurídic d'Espanya, Alemanya i Regne Unit, i s'analitzen els detalls de l'estratègia que aquests dos últims països han adoptat per superar els reptes. L'objectiu és identificar bones pràctiques aplicables a la resta d'Europa. Tot i que la regulació de cada Estat presenta diferències significatives, els obstacles per al control són similars. Tot i això, la forma en la qual Alemanya i Regne Unit s'enfronten als deu reptes és molt diferent. Mentre que Alemanya ha creat una unitat centralitzada que supervisa el mercat digital amb l'objectiu de millorar la seguretat dels @liments, el Regne Unit opta per aclarir el marc jurídic i dotar a les seves autoritats amb eines per normalitzar el control administratiu dels establiments i explotadors actius al mercat digital. D'ambdues experiències, i del paper de coordinació i suport assumit per la Comissió Europea, s'extreuen les conclusions i propostes d'aquesta tesi.

El comercio electrónico de alimentos se está desarrollado significativamente en el sector minorista de comestibles, pero una cantidad importante de los productos ofertados no cumplen con los requisitos de la legislación alimentaria en cuanto a su seguridad y calidad. Los sistemas de control oficial que diseñaron los Estados Miembros respetando las reglas básicas armonizadas de legislación de la Unión Europea a principios de siglo XXI, no se adaptan a la realidad digital. Además, la popularización de las plataformas digitales ha devuelto una importancia perdida al comercio entre particulares, que las autoridades no saben cómo supervisar. Esta tesis identifica diez retos a los que se enfrentan las autoridades competentes en la organización y ejecución de actividades de control de los @limentos. Las autoridades competentes españolas, como las de muchos otros Estados Miembros, no saben cómo enfrentarse a ellos. Por ello, se realiza un estudio comparado del marco jurídico de España, Alemania y Reino Unido, y se analizan los pormenores de la estrategia que estos dos últimos países han adoptado para superar los retos. El objetivo es identificar buenas prácticas aplicables al resto de Europa. A pesar de que la regulación de cada Estado presenta diferencias significativas, los obstáculos para el control son similares. Sin embargo, la forma en la que Alemania y Reino Unido se enfrentan a los diez retos es muy diferente. Mientras que Alemania ha creado una unidad centralizada que supervisa el mercado digital, cuyo objetivo es mejorar la seguridad de los @limentos, el Reino Unido opta por clarificar el marco jurídico y dotar a sus autoridades con herramientas para normalizar el control administrativo de los establecimientos y explotadores activos en el mercado digital. De ambas experiencias, y del papel de coordinación y soporte asumido por la Comisión Europea, se extraen las conclusiones y propuestas de esta tesis.