Soft tissue volume gain around dental implants after abutment connection surgery using autogenous subepithelial connective tissue grafts harvested from the palate or tuberosity. A randomized prospective clinical study.

Abstract

The aim of the present study is to compare the volume gain around dental implants when a subepithelial connective tissue graft (SCTG) from palate or tuberosity is used randomly. The most studied donor area for soft tissue augmentation has been the autogenous connective tissue from the palate. However recent studies has affirmed that tuberosity tissue may possess better tissue qualities for soft tissue volume augmentation.

It has been shown that tuberosity connective tissue is more dense with less fat and glandular tissue. Therefore, it could be speculated that this firmer tissue will have less shrinkage and achieve more soft tissue gain.

In the present study 32 patients with 36 implants with localized volume deficiency has been included and received randomly a SCTG from palate or tuberosity. Measurements using an intraoral optical scan has been done at baseline and 3 months. Also 20 samples were obtained at baseline for immunohistochemistry and descriptive histological analysis.

In conclusion both groups obtained volume gain at 3 months. No statistical significant differences were found. Even though a tendency of better results was observed for patients who received SCTG from tuberosity.

L’objectiu del present estudi es comparar el guany de volum al voltant d’implants dentals després d’haver utilitzat aleatoriament injert de teixit conectiu subepitelial de paladar o de tuberositat. L’àrea donant més utilitzada per realitzat procediments d’augment gingival ha estat sempre la zona del paladar. Tot i que estudis recents han demostrat que la zona de la tuberositat pot ser una bona alternativa degut a que pot tenir millors propietats per l’augment gingival.

S’ha demostrat darrerament que el teixit conectiu de la tuberositat és més dens i conté menys teixit gras i glandular. Això pot comportar que aquest teixit no es contraigui tant i que per tant pugui aconseguir millors resultats en quant a guany de volum.

En aquesta investigació 32 pacients portadors de 35 implants amb defecte de volum vestibular han rebut cirugía d’augment de teixit tou utilitzant injert de teixit conectiu de paladar o tuberositat. S’han realitzat mesures utilitzant un escáner intraoral a l’inici de l’estudi i 3 mesos després. També s’ha realitzat estudi histològic i d’immunohistoquímica de 20 mostres.

Com a conclusió, els dos grups de l’estudi han aconseguit guanyar volum de teixit tou als 3 mesos. No s’han detectat diferencies estadísticament significatives entre els grups. Tot i així s’ha observat una tendencia a millors resultats en el grup de pacients que han rebut injert de teixit tou de la tuberositat.