Consecuencias psicológicas y emocionales de los menores expuestos a la violencia de género en la pareja

Abstract

La presència de la violència de gènere en la parella origina deteriorament en la vida dels seus membres i afecta directament a les dones i també als seus fills i filles pel fet de ser víctimes d'aquesta situació. Per això, és important aprofundir en aquesta realitat i trobar els mecanismes que facilitin reparar el dany que han sofert.

Aquesta investigació té com a objectius identificar i descriure les conseqüències psicològiques i emocionals dels menors que han estat exposats a la violència de gènere en la parella. La mostra està formada per 30 menors entre 6 i 11 anys. S'han aplicat dues proves projectives, el CAT-A de Bellak, L. (1975) i el Test de les dues Figures Humanes (T2F) de Maganto, C. i Garaigordobil, M. (2009); a més s'ha utilitzat el Qüestionari CBCL d'Achenbach, T. (1991) adreçat a les mares.

La informació recollida del CAT-A s'ha analitzat en base a la definició operacional de les següents variables propostes per a aquest estudi: afectivitat, temàtica inusual, mecanismes de defensa, autoconcepte degradat, percepció de figures parentals i percepció de l'entorn. El Test de les Dues Figures Humanes (T2F) té com a referència les pautes d'anàlisi proposades per les autores, centrant-se en els indicadors maduratius i emocionals. Finalment, pel CBCL s'apliquen els barems del qüestionari tenint en compte l'adaptació a la població espanyola realitzada per Sardinero, I., Pedreira, JL i Muñiz, J. (Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. Barems per CBCL juny -18 publicat per la UAB, 2001). Amb la informació recollida es realitza un anàlisi quantitatiu presentat en freqüències i percentatges distribuïdes en taules per a cada un d'aquests instruments. Posteriorment, es realitza un anàlisis qualitatiu d'aquestes dades.

Els resultats obtinguts confirmen els efectes negatius que aquesta situació genera en els menors. La informació obtinguda del C.A.T-A suggereix un estat emocional vinculat a la ràbia, tristesa i por, així com una temàtica inusual en 6 làmines de la prova. Els mecanismes de defensa predominants són l'aïllament, repressió i projecció. Les figures parentals són percebudes com absents per ambdós progenitors i l'entorn com amenaçant. L'autoconcepte degradat es caracteritza per adjectius com sol, frustrat i danyat.

En relació al T2F s'observa en la mostra un predomini d'indicadors maduratius dins dels paràmetres esperats per l'edat, però, els indicadors emocionals suggereixen aspectes relacionats, entre altres, amb la inestabilitat emocional, la impulsivitat i l’ansietat.

Finalment, el CBCL revela que els menors presenten dificultats significatives en els diferents ítems del qüestionari, síndromes, conductes internalitzants i externalitzants. Aquestes conductes fan referència a ansietat/depressió, queixes somàtiques, aïllament i comportament agressiu.

La utilització d'aquests instruments ha proporcionat un conjunt de dades complementàries que facilita una mirada més complerta, integrada i profunda de la dinàmica individual dels menors que han participat en aquest estudi.

La presencia de la violencia de género en la pareja origina deterioro en la vida de sus miembros y afecta directamente a las mujeres y también a sus hijos e hijas por el hecho de ser víctimas de esta situación. Por esto, es importante profundizar en esta realidad y encontrar los mecanismos que faciliten reparar el daño que han sufrido.

Esta investigación tiene como objetivos identificar y describir las consecuencias psicológicas y emocionales de los menores que han sido expuestos a la violencia de género en la pareja. La muestra está formada por 30 menores entre 6 y 11 años. Se han aplicado dos pruebas proyectivas, el CAT-A de Bellak, L. (1975) y el Test de las dos Figuras Humanas (T2F) de Maganto, C. y Garaigordobil, M. (2009); además se ha utilizado el Cuestionario CBCL de Achenbach, T. (1991) dirigido a las madres.

La información recogida del CAT-A se ha analizado en base a la definición operacional de las siguientes variables propuestas para este estudio: afectividad, temática inusual, mecanismos de defensa, autoconcepto degradado, percepción de figuras parentales y percepción del entorno. El Test de las Dos Figuras Humanas (T2F) tiene como referencia las pautas de análisis propuestas las autoras, centrándose en los indicadores madurativos y emocionales. Finalmente, para el CBCL se aplica los baremos del cuestionario cuya adaptación a la población española fue realizada por Sardinero, E., Pedreira, J. L. y Muñiz, J. (Unitat d’Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. Baremos para CBCL 6-18 publicado por la UAB, 2001). Con la información recogida se realiza un análisis cuantitativo presentado en frecuencias y porcentajes distribuidas en tablas para cada uno de estos instrumentos. Posteriormente, se realiza un análisis cualitativo de estos datos.

Los resultados obtenidos confirman los efectos negativos que esta situación genera en los menores. La información obtenida del C.A.T-A sugiere un estado emocional vinculado a la rabia, tristeza y miedo, así como una temática inusual en 6 láminas de la prueba. Los mecanismos de defensas predominantes son el aislamiento, represión y proyección. Las figuras parentales son percibidas como ausente para ambos progenitores y el entorno como amenazante. El autoconcepto degradado se caracteriza por adjetivos como solo, frustrado y dañado.

En relación al T2F se observa en la muestra un predominio de indicadores madurativos dentro de los parámetros esperados para la edad, sin embargo, los indicadores emocionales sugieren aspectos relacionados, entre otros, con inestabilidad emocional, impulsividad y ansiedad.

Finalmente, el CBCL revela que los menores presentan dificultades significativas en los diferentes ítems del cuestionario, síndromes, conductas internalizantes y externalizantes. Estas conductas hacen referencia a ansiedad/depresión, quejas somáticas, aislamiento y comportamiento agresivo. La utilización de estos instrumentos ha proporcionado un conjunto de datos complementarios, ya que cada prueba aporta aspectos específicos, para una mirada más completa, integrada y profunda de la dinámica individual de los menores que han participado en este estudio.

The presence of gender violence in the couple causes deterioration in the lives of its members and directly affects women and also their sons and daughters because they are victims of this situation. Therefore, it is important to go deep in this reality and find the mechanisms that facilitate repairing the damage they have suffered.

The purpose of this research is to identify and describe the psychological and emotional consequences of minors who have been exposed to gender-based violence in a couple. The sample consists of 30 children between 6 and 11 years old. Two projective tests have been applied, the CAT-A by Bellak, L. (1975) and the Two Human Figures Test (T2F) by Maganto, C. and Garaigordobil, M. (2009); In addition, the CBCL Questionnaire by Achenbach, T. (1991) was used for mothers.

The information collected from the CAT-A has been analyzed based on the following variables proposed for this study: affectivity, unusual thematic, defense mechanisms, degraded self-concept, perception of parental figures and perception of the environment. The Two Human Figures Test (T2F) is focused on maturational and emotional indicators as proposed by the authors. Finally, the CBCL applies the scales of the questionnaire whose adaptation to the Spanish population was carried out by Sardinero, E., Pedreira, J. L. and Muñiz, J. (Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. -18 published by the UAB, 2001). With the collected information, a quantitative analysis is carried out, presented in frequencies and percentages distributed in tables for each of these instruments. Subsequently, a qualitative analysis of these data is performed.

The results obtained confirm the negative effects that this situation generates in minors. The information obtained from C.A.T-A suggests an emotional state linked to anger, sadness and fear, as well as an unusual theme in 6 sheets of evidence. The predominant defense mechanisms are isolation, repression and projection. The parental figures are perceived as absent and the environment as threatening. The degraded self-concept is characterized by adjectives as alone, frustrated and damaged.

In relation to T2F, a predominance of maturational indicators within the parameters expected for age is observed in the sample, however, emotional indicators suggest emotional instability, impulsivity and anxiety among others.

Finally, the CBCL reveals that minors present significant difficulties in the different items of the questionnaire, such as syndromes, internalizing and externalizing behaviors. These behaviors refer to anxiety / depression, somatic complaints, isolation and aggressive behavior.

The use of these instruments has provided a set of complementary data that facilitates a more complete, integrated and in-depth look at the individual dynamics of minors who have participated in this study.