dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
dc.contributor.author
Solà, Joan, 1940-2010
dc.date.accessioned
2018-09-06T10:02:20Z
dc.date.available
2018-09-06T10:02:20Z
dc.date.issued
1970-08-01
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/650389
dc.description.abstract
La negació és un dels punts de la sintaxi de les llengües europees que han estat més estudiats (des de punts de vista diferents: gramatical, psicològic) i que presenten més dificultats i. sobretot, més casuística. També el català modern presenta, a l'hora de la pràctica, tot de vacil.lacions en aquest punt, malgrat que Fabra (lEC 99-101, 104-110) en féu una exposició lúcida. Interessa de veure on són i en què consisteixen aquestes vacil.lacions i dificultats.
És sabut que el català ha sofert una evolució poc notable des de l'època medieval fins avui, almenys si el comparem amb alguns altres idiomes romànics. Aquest fet pesa molt a l'hora de revisar i fixar el lèxic i la gramàtica moderns: calgué recórrer sistemàticament i sovint als usos clàssics. Interessa, doncs, de veure quina fesomia tenia la nostra llengua antiga en aquest punt i quins motius interns li n'han fet conservar o canviar els trets.
En aquesta tesi no estudiarem, almenys directament i sistemàticament, alguns aspectes de la negació, com ara: el fet mateix de la negació (aspecte que pertany a la gramàtica general); la negació mitjançant prefixos o amb altres recursos morfològics o lèxics (Dubois 132-157); història completa de l'evolució de la negació llatina a la negació romànica o catalana, etc. Aquests aspectes han estat prou atesos en estudis generals. De tota manera, ens hi referirem ací i allà més o menys extensament (sobretot a l'últim aspecte). D'altra banda, compararen sovint els feta del català amb els d'altres romàniques, però també d'una manera irregular i més o menys extensament d'acord amb la importància que aquesta comparança pugui tenir en cada moment i d’acord amb les possibilitats que la biblioqrafia ens n'oferirà.
L'objectiu específic d'aquesta tesi és doble: a) Exposició dels problemes del català modern normatiu; b) Investigació sistemàtica del català antic (amb les limitacions dites al paràgraf anterior), tractant de respondre als problemes del català modern i a la pregunta nuclear de Mathesius. Aquesta segona part n'és l'objectiu fonamental.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Catalan language
dc.subject
Oracions negatives
dc.subject
Oraciones negativas
dc.subject
Negative sentences
dc.subject.other
Ciències Humanes i Socials
dc.title
Problemes actuals de la gramàtica catalana : 1. La negació
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Badia i Margarit, Antoni M. (Antoni Maria)
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess