Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
El objeto de análisis de la presente tesis doctoral son las propuestas ecologistas a favor de la democratización de las empresas. Una democratización que generalmente ha sido considerada como deseable pero que no ha sido desarrollada en detalle por parte de aquellos autores adscritos a lo que aquí se caracteriza como ecologismo emancipador; lo que ha resultado generalmente en un abordaje incompleto de la cuestión. Nuestra investigación analiza la argumentación ecologista mediante la comparación de sus propuestas autogestionarias con aquellas procedentes de otras familias ideológicas. También se confronta esta argumentación con la literatura académica que evalúa el funcionamiento tanto de las empresas democráticas existentes –generalmente cooperativas de producción– como de los modelos de participación instrumental que se aplican en las empresas de gestión no democrática. La estrategia de investigación diferencia las dimensiones normativa e instrumental de estas propuestas y presenta tres niveles de análisis interrelacionados: la persona trabajadora en su puesto de trabajo, la unidad de producción y, por último, el sistema económico en el que estas empresas operan. De este análisis se derivan algunas cuestiones. En primer lugar, se constatan las similitudes de las propuestas ecologistas con aquellas procedentes de otras ideologías, a la vez que emergen diferencias relevantes. Diferencias que están relacionadas con la adscripción del ecologismo a las tesis de la democracia participativa, deliberativa y discursiva y con la existencia de elementos normativos, ontológicos y epistemológicos que distancian al ecologismo del resto de ideologías. También se constata la necesidad de abordar expresamente la dimensión normativa, en muchas ocasiones obviada, al destacarse como un aspecto que ha de permitir evaluar si las diferentes medidas propuestas contribuyen a la consecución del modelo de sociedad deseado. En este sentido, se realiza una aportación específica para la construcción y evaluación de esta dimensión normativa en torno a la articulación de los valores de sostenibilidad y autonomía en el ámbito de la unidad de producción. Paralelamente, se llama la atención sobre el resultado del análisis de la argumentación instrumental y se demuestra que la democratización de las unidades de producción por si misma no puede garantizar muchos de los impactos que se le suponen sin la concurrencia de otras reformas paralelas, principalmente de las instituciones estructurantes del sistema económico, en línea con las tesis de la Democracia Económica. Por último, y de acuerdo con los resultados del conjunto de la investigación, se señalan aquellos elementos que se considera que contribuyen a mejorar la fundamentación de las propuestas de democratización de las unidades de producción, en el marco tanto de la teoría política verde como del propio activismo ecologista.
L’objecte d’anàlisi de la present tesi doctoral són les propostes ecologistes a favor de la democratització de les empreses. Una democratització que generalment ha estat considerada com a desitjable però que no ha estat desenvolupada en detall per part dels autors adscrits al que aquí es caracteritza com a ecologisme emancipador; el que generalment ha comportat un tractament incomplert d’aquesta qüestió. La nostra recerca analitza l’argumentació ecologista mitjançant la comparació de les seves propostes autogestionàries amb aquelles provinents d’altres famílies ideològiques. També es confronta aquesta argumentació amb la literatura acadèmica que avalua el funcionament tant de les empreses democràtiques existents –generalment, cooperatives de producció– com dels models de participació instrumental que s’apliquen a les empreses de gestió no democràtica. L’estratègia de recerca diferencia les dimensions normativa i instrumental i presenta tres nivells d’anàlisi interrelacionats: la persona treballadora en el seu lloc de treball, la unitat de producció i, per últim, el sistema econòmic en el que aquestes empreses operen. D’aquesta anàlisi se’n deriven algunes qüestions. En primer lloc, es constaten les similituds de les propostes ecologistes amb aquelles provinents d’altre famílies ideològiques, a la vegada que emergeixen diferències rellevants. Diferències que es relacionen amb l’adscripció de l’ecologisme a les tesis de la democràcia participativa, deliberativa i discursiva i amb l’existència d’elements normatius, ontològics i epistemològics que distancien l’ecologisme de la resta d’ideologies. També es constata la necessitat d’abordar expressament la dimensió normativa, en moltes ocasions obviada, en considerar-se que és un element que ajuda a avaluar si les mesures proposades contribueixen a la consecució del model de societat desitjat. En aquest sentit, es realitza una aportació específica per a la construcció i avaluació d’aquesta dimensió normativa entorn a l’articulació dels valors de sostenibilitat i autonomia en l’àmbit de la unitat de producció. Paral·lelament, es crida l’atenció sobre el resultat de l’anàlisi de l’argumentació instrumental i es demostra que la democratització de les unitats de producció en si mateixa no pot garantir molts dels impactes que se li suposen sense la concurrència d’altres reformes paral·leles, principalment de les institucions estructurants del sistema econòmic, en línia amb les tesis de la Democràcia Econòmica. Per últim, i d’acord amb els resultats del conjunt de la recerca, s’identifiquen aquells elements que es considera que contribueixen a millorar la fonamentació de les propostes de democratització de les unitats de producció, en el marc tant de la Teoria política verda com del propi activisme ecologista.
The object of analysis of the present doctoral thesis focused on the environmentalist proposals in favour of the democratization of companies. Workplace Democracy has generally been considered desirable by many authors attached to what here is included under the analytical category of Emancipatory Environmentalism. Nevertheless, these approaches have not been developed in detail, resulting in an incomplete approach to the issue. Our research analyses environmentalist proposals on self-management by means of their comparison with these ones developed by other ideological families. Thus, we confront these proposals with both the academic literature that evaluates the operation of existing democratic companies -generally production cooperatives- and the models of instrumental participation that are actually applied in non- democratic companies. The research strategy distinguishes between normative and instrumental dimensions of these proposals and shows three levels of interrelated analysis: the worker in his job, the production unit and, finally, the economic system in which these companies operate. From this analysis some relevant issues are derived. In first place, similarities between the classical proposals on workplace democracy and the environmentalist ones are verified, while some differences emerge as well. Differences that are related, on the one hand, to the ascription of environmentalism to the participatory, deliberative and discursive democracy perspectives and, on the other, to the existence of normative, ontological and epistemological elements that distance Environmentalism from the ideologies of Modernity. The analysis shows also the need to expressly address the normative dimension, which is often overlooked, as a relevant aspect to evaluate the different proposals according to their contribution to the desirable model of society. In this sense, a specific contribution is made for the construction of this normative dimension through the articulation of the values of sustainability and autonomy within the production unit. At the same time, attention is called to the results of our analysis of the instrumental argumentation and it is shown that democratization of the production units by itself cannot guarantee many of the impacts that are assumed without the concurrence of other parallel reforms. Consequently, a transformation of the main institutions of the economic system would be necessary, in line with the proposals of Economic Democracy. Finally, and according to the results of our research as a whole, we identify those elements that are considered to improve the rationale of the environmentalist proposals for the democratization of production units, within the framework of both Green Political Theory and environmental activism itself.
Pensament polític; Pensamiento político; Political thought; Ecologisme; Ecologismo; Ecologism; Democràcia; Democracia; Democracy; Direcció d'empreses; Dirección de empresas; Industrial management
34 - Law. Jurisprudence
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Facultat de Dret [192]