Lexicon of the Phrygian Inscriptions

Abstract

Phrygian is a fragmentary Indo-European language recorded in inscriptions found mainly in central Anatolia, dated to between ca. 800 BC and the 3rd century AD. The main objective of this dissertation is to provide a comprehensive analysis of all the Phrygian words attested in these Phrygian inscriptions, using a dictionary structure. The result is an overview of the preserved Phrygian lexicon. Although the Phrygian texts are classified as belonging to one of three stages on the basis of chronology, linguistic features, script and contents (Old Phrygian, Middle Phrygian and New Phrygian), the whole lexicon has been compiled in a single dictionary. Before dealing with the main objective, a catalogue of all the known Phrygian inscriptions was created. Although the Old Phrygian inscriptions were collected by Brixhe and Lejeune (with Brixhe’s supplements), other inscriptions not considered in their corpus have been included here. An editio maior of the all New Phrygian inscriptions is still lacking and a complete catalogue was needed. Our work on the Phrygian language therefore began with the compilation of this catalogue. The middle stage of Phrygian is essentially attested by a single large epitaph, well edited by Brixhe. Consequently, this dissertation also offers a catalogue of the Phrygian inscriptions on which the study of the lexicon is based. Also addressed are the value of some letters of the Phrygian alphabet, used in the first stage of the language, and the segmentation of the inscriptions which employ scriptio continua. Once these preliminary problems have been dealt with, each segmented word is analysed, under one lemma when multiple forms are attested. Together with morphological analysis and examination of context, prior studies are corroborated by the current knowledge of Phrygian, when possible. Information from other fields such as Ancient Greek, the Anatolian languages and general Indo- European studies is also considered. Indeed, the comparative method is essential in this work, although context is constantly consulted in order to avoid purely etymological speculations. Innovative, personal contributions are often given, although many words remain unexplained because of the fragmentation of the inscriptions and the noteworthy abundance of hapax. After the detailed study of each word, a short grammar is built on the basis of the lexicon; this chapter is offered as an updated introduction to the Phrygian language.

El frigi és una llengua indoeuropea fragmentària documentada per inscripcions trobades al centre d’Anatòlia des d’aproximadament el 800 a.C. fins al s. III d.C. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és oferir una anàlisi completa de tots els mots documentats en aquestes inscripcions en forma de diccionari per a tenir una visió de conjunt del que s’ha preservat de la llengua frígia. Malgrat la divisió dels textos frigis en tres estadis prou diferenciats (paleofrigi, frigi mitjà i neofrigi) tant pel que fa a llur cronologia, trets lingüístics, com l’escriptura emprada i els continguts dels texts, tot el material ha estat distribuït en un únic diccionari. Abans de procedir a aquest estudi, però, s’ha confeccionat un recopilació́ de totes les inscripcions conegudes. Si bé en el cas del paleofrigi aquest a feina fou feta de forma exemplar per Brixhe i Lejeune (i els suplements posteriors de Brixhe), s’han incorporat algunes altes inscripcions. Per altra banda, la situació de les inscripcions neofrígies era més precària per la manca d’un corpus actualitzat, motiu pel qual començàrem la nostra intervenció en aquest punt. L’estadi intermedi consisteix bàsicament en un llarg epitafi ben editat per Brixhe. El resultat és un catàleg crític de les inscripcions frígies (ofert a la mateixa tesi) que serveix de base per a l’estudi lexicogràfic. Altres dificultats prèvies encarades són el valor d’algunes lletres de l’alfabet frigi, emprat en el primer estadi de la llengua, i la segmentació de les mateixes inscripcions en què es fa ús de la scriptio continua. Una vegada considerades aquestes qüestions prèvies, s’ha procedit a analitzar cada un dels segments, agrupats sota un mateix lemma en cas de tenir vàries formes d’un mateix mot. Juntament amb una anàlisi morfològica i contextual i, sempre que sigui possible, es consideren les anàlisis anteriors confrontant-les amb el coneixement actual del frigi, el grec antic, l’anatolística i la indoeuropeística en general. El mètode històric comparatiu és essencial en aquesta tasca, si bé el context és constantment considerat per a evitar especulacions purament etimològiques. Sovint, aquest lèxic ofereix noves interpretacions pròpies, encara que per mor de la fragmentació i els hàpax són molts els mots dels quals ben poca cosa es pot dir. Després d’un estudi detallat de cada mot, s’ofereix també un buidatge de les dades que se’n poden extreure en forma de petita gramàtica frígia que serveix com a introducció actualitzada a aquesta llengua.