Arquitectura representada i espai pictòric en l'art del segle XX. Ortodòxies i heterodòxies de la perspectiva de les avantguardes pictòriques a través de l'arquitectura representada

Abstract

L'objecte de la Tesi és tractar la perspectiva arquitectònica en el concepte que es desenvolupa a través del dibuix dins de la pintura. Es comença utilitzant l' expressió artística del Renaixement en les perspectives considerades modèliques per definir un sistema de representació tridimensional. Posteriorment considerem en l' àmbit geogràfic europeu del segle XX, la presència de l'arquitectura representada, en la valoració dels volums en la faceta de configurar l'espai. Així seran objectiu de la Tesi aquests últims temes perspectius geomètrics dibuixats i pintats, per la seva pròpia riquesa representativa i formal, en referència a la seva descripció i comparació amb les perspectivas renaixentistes.<br/>La part central de la Tesi es situa en la demostració que les avantguardes pictòriques defineixen la seva radicalitat en oposició a l' escenografia que presentava la representació arquitectònica en cada cas presentat, en contrast a l' expressió dels models anteriors. La pretensió d'aquest estudi comparatiu amb els sistemes renaixentistes és la recerca d'unes noves teories substituïdores de la perspectiva clàssica dins de cada moviment pictòric analitzat. Es basa en la comprensió dels corrents com unitat global, i d' algun artista singular, a fi de seguir un procés cronològic a partir de les influències que ja començaren a final del segle XIX. El seguiment entre les diverses obres consultades es concreta en les exposades a anàlisi, a efecte que s' han trobat diferències entre el sistema inicial i aquestes en forma de característiques innovadores que portaran a les conclusions. La Tesi parla de les ortodòxies i heterodòxies en funció d' una submissió o separació a la representació geomètrica inicial.<br/>La metodologia de l'anàlisi es basa en un cop estudiada la tradició perspectiva del Renaixement, en comparar-la amb els moviments del segle XX, respecte als seus autors i corrents, dins de l' argument de la volumetria arquitectònica representada. En el procés, es tindran en compte les definicions i motivacions de les avantguardes en sentit doctrinal i en forma de manifestos, així com les consideracions dels diversos crítics sobre les obres en l' aspecte que ens interessa dins de la representació pictòrica. A més, les característiques i els adjectius propis d' aquesta recerca, es classifiquen per analogies en el diccionari que es proposa com document aclaratori. Les conclusions es mouen dins de les transgressions visuals trobades que porten a la pintura a un concepte de representació apartada de la resolució visual dels temes tractats. Es concreten en forma d' heterodòxies respecte al sistema anterior en la interpretació de l' espai pictòric definit per l' arquitectura.

The object of the thesis is to treat architectural perspective as a concept that it develops trough drawing within paintings. First using renaissance artistic expression in perspectives considered models to define a three-dimensional representation system. Later<br/>we consider, within the confines of geographical Europe in the twentieth century, the presence of represented architecture, valuing volumes within the figurative configuration of space. So these questions are the object of the thesis, drawn and painted geometric perspectives for their formal and representative value, in reference to description and compared to renaissance perspectives.<br/>The central part of the thesis situates the demonstration of avant-garde pictures that define the opposition to scenography that represents architectural presentation in each example shown, in contrast of earlier models. The intention of the study in comparison with renaissance systems is the search for new theories that can replace the classical perspective of each pictorial movement analyzed. Based on the understanding of global current, and that of a particular artist, with the intention to follow chronological process, with its influences that started in twenty-first century. Differences between the initial systems and those used in the buildings studied have been found, and are exposed in the analysis. These differences have innovative characteristics that helped to come to a conclusion. The thesis talks about orthodoxies and heterodoxies and the submission or separation from the initial geometrical representation.<br/>The methodology of the analysis is based on, after studying the traditional renaissance perspective; compare it with twentieth century movements. Using its authors and currents within to argument the architectural volume presented. In the process, close attention has been paid to, the definitions and motivations of the avant-garde. As to the considerations of various critics of the building in the aspect, that interests us within the pictorial representation. In addition, the very characteristics and adjectives of the study are classified as analogies of the dictionary, which are used as additional information. The conclusions move within the visual transgressions found, that take the painting to a separate concept of representation to that of the visual resolution in the treated aspects. And broken down to form of heterodoxies, in relation to the earlier system of interpretation of pictorial space defined by the architecture.