Ventaja injusta y protección de la parte débil del contrato

Abstract

El presente estudio centra su atención en la utilidad y regulación de la figura de la ventaja injusta que deviene un instrumento eficaz para combatir contratos excesivamente desequilibrados en perjuicio de una de las partes contratantes. El legislador catalán, a raíz de la aprobación del Libro Sexto del Código civil de Cataluña, ha querido dar un paso adelante en cuanto a la previsión de normativas que aspiran a lograr un Derecho contractual con un carácter marcadamente social mediante la introducción de la ventaja injusta, pionera en el entorno del Estado español. La finalidad de esta figura es la de proteger la integridad del consentimiento; dotar de una acción para combatir las consecuencias injustas de aquel consentimiento que se prestó apresuradamente y sin plena libertad de elección, y solucionar, a su vez, una falta de equivalencia objetiva entre las prestaciones. Para ello ha dado lugar a una institución autónoma de protección de la parte débil que se sitúa entre la justicia sustantiva y la justicia procedimental. Asimismo, el legislador ha aprovechado la ocasión para refrendar y generalizar la institución histórica de la rescisión por lesión que permite recuperar el equilibrio económico al que tienden los contratos estructuralmente onerosos. El presente trabajo de investigación se centra en el estudio de la institución de la ventaja injusta mediante un análisis crítico que destaca los beneficios que supone la incorporación de dicha figura en el ordenamiento jurídico y a su vez, plantea propuestas de modificación sobre la regulación introducida a partir del estudio de las propuestas armonizadoras del Derecho contractual europeo y de los códigos de nuestro entorno.

Aquest estudi centra la seva atenció en la utilitat i regulació de la figura de l’avantatge injust que esdevé un instrument eficaç per a combatre contractes manifestament desequilibrats en perjudici d’una de les parts contractants. El legislador català, amb l’aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha fet un pas endavant en la previsió de normes de caire social que propugnen un Dret contractual més just, mitjançant la introducció de l’avantatge injust, figura pionera en l’entorn de l’Estat espanyol. La finalitat d’aquest instrument és protegir la integritat del consentiment que es va prestar apressadament i amb una voluntat no del tot lliure, i solucionar, així mateix, una manca d’equivalència objectiva entre les prestacions intercanviades per les parts. Per això s’ha incorporat una institució autònoma de protecció de la part dèbil emplaçada entre la justícia substantiva i la justícia procedimental. Alhora, el legislador ha mantingut i generalitzat la històrica norma de la rescissió per lesió que permet recuperar l’equilibri econòmic a què tendeixen els contractes estructuralment onerosos. Aquest treball d’investigació centra el seu àmbit d’estudi en la institució de l’avantatge injust a través d’un anàlisi crític que en destaca els beneficis que pot significar la seva incorporació en l’ordenament jurídic i, al mateix temps, planteja propostes de modificació sobre la regulació introduïda a partir de l’estudi de les propostes harmonitzadores del Dret contractual europeu i dels codis civils del nostre entorn.

The subject of the present study is the utility and regulation of the so-called ‘unfair advantage’ rule, which has become an effective instrument against contracts that are excessively unbalanced to the detriment of the weaker party. The Catalan legislator, after the adoption of Book VI of the Catalan Civil Code, has taken a step forward through the introduction of an ‘unfair advantage’ rule with the aim to achieve social justice in contract law; as such, the Catalan legislator is a pioneer in the Spanish legal environment. The objective of this rule is to protect the integrity of consent; to provide for an action to challenge the unjust consequences arising from consent that was given hastily and not in complete freedom; and to solve, at the same time, a lack of objective equality between the performance of the parties. To that end, an autonomous legal basis has been introduced for the protection of the weaker party, situated between procedural and substantive justice. Furthermore, the Catalan legislator has endorsed and expanded the historical concept of laesio enormis, that is intended to restore the economic balance and allows for rescission of contracts leaning toward being unreasonably onerous. The main focus of the research is on the institution of ‘unfair advantage’ by means of a critical analysis that highlights the potential of the introduction of this rule in private law. In addition, it proposes amendments to the Catalan regulation, drawing from the study of the proposals for the harmonization of European contract law and the legal systems around us.