Arquitectura del turismo informal. El camping como modelo de ocupación temporal en el paisaje litoral de Catalunya

Abstract

El càmping és un model turístic basat en la forma d’habitar la natura més primigènia de la humanitat: el nomadisme. El nòmada es col·loca sobre la terra sense alterar-la físicament, però sí dotant-la de significats que estableixen vincles amb els llocs ocupats: tant en el recorregut, com en el repòs. L’hàbitat en moviment s’origina per la necessitat de trobar refugi i aliment, però també pel desig de descobrir cultures o llocs, i interactuar amb ells de forma lúdica i activa. Paisatge, Arquitectura i Turisme son els tres eixos que articulen aquesta investigació sobre la tipologia del càmping. La vida de vacances intensifica l’oci en la natura i les relacions socials entre les persones; per tant, permet experimentar amb noves formes d’habitar en comunitat. Aquestes agrupacions impliquen dos nivells de participació: per una banda, la implantació de l’assentament en el seu context, una organització prèvia que pauta el suport de les activitats en relació amb el medi; i, per l’altra, l’adaptació particular dels usuaris, mitjançant l’ús d’allotjaments lleugers i transportables. D’aquesta forma, l’arquitectura planteja com ha de ser el tauler de joc: les regles físiques que faciliten el refugi temporal dels habitants, amb ocupacions mínimes i precises sobre el lloc habitat. A mitjans del segle XX, a Espanya es va produir una obertura que va impulsar el turisme de masses com a indústria en alça, i que va originar la transformació del paisatge de les seves costes. Un dels territoris més representatius va ser el litoral de Catalunya, que va esdevenir la porta d’entrada des d’Europa i l’entorn amb major concentració de càmpings del país. Amb una preocupació per les noves formes d’habitar que oferia el turisme, els arquitectes van utilitzar aquest camp inèdit per experimentar amb solucions innovadores, respectuoses amb la natura i basades en una interpretació de la tradició local, a través de la Modernitat. Per la qualitat i diversitat de les propostes, i per la seva evolució fins l’actualitat, en aquesta tesi s’analitzen cinc casos paradigmàtics mitjançant una aproximació comparativa des de tres escales d’actuació diferents: La Ciutat Temporal -implantació-, L’Edifici Obert -arquitectura- i L’Hàbitat Itinerant -usuari-. Amb l’objectiu de reconèixer les qualitats d’aquestes arquitectures singulars, la investigació té per objectiu elevar els seus valors originals com a assentament sostenible, basats en una ocupació informal, temporal i respectuosa de la natura. I, a més, plantejar les possibilitats per erigir-se en paradigma de la conservació del paisatge, la regeneració urbana i la interacció social entre l’individu i la comunitat.

El camping es un modelo turístico basado en la forma de habitar la naturaleza más primigenia de la humanidad: el nomadismo. El nómada se coloca sobre la tierra sin alterarla físicamente, pero sí dotándola de significados que establecen vínculos con los lugares ocupados: tanto en el recorrido, como en el reposo. El hábitat en movimiento se origina por la necesidad de encontrar refugio y alimento, pero también por el deseo de descubrir culturas o lugares, e interactuar con ellos de forma lúdica y activa. Paisaje, Arquitectura y Turismo son los tres ejes que articulan esta investigación sobre la tipología del camping. La vida en vacaciones intensifica el ocio en la naturaleza y las relaciones sociales entre las personas, por lo que permite experimentar con nuevas formas de habitar en comunidad. Estas agrupaciones implican dos niveles de participación: por un lado, la implantación del asentamiento en su contexto, una organización previa que pauta el soporte de las actividades en relación con el medio; y, por el otro, la adaptación particular de los usuarios, mediante el uso de alojamientos ligeros y transportables. De este modo, la arquitectura plantea cómo debe ser el tablero de juego: las reglas físicas que facilitan el cobijo temporal de los habitantes, con ocupaciones mínimas y precisas sobre el lugar habitado. A mediados del siglo XX, en España se produjo una apertura que impulsó el turismo de masas como industria en auge, y que originó la transformación del paisaje de sus costas. Uno de los territorios más representativos fue el litoral de Catalunya, que devino la puerta de entrada desde Europa y el entorno con mayor concentración de campings del país. Con una preocupación por las nuevas formas de habitar que ofrecía el turismo, los arquitectos utilizaron este campo inédito para experimentar con soluciones innovadoras, respetuosas con la naturaleza y basadas en una interpretación de la tradición local, a través de la Modernidad. Por la calidad y diversidad de las propuestas, y por su evolución hasta la actualidad, en esta tesis se analizan cinco casos paradigmáticos mediante una aproximación comparativa desde tres escalas de actuación distintas: La Ciudad Temporal -implantación-, El Edificio Abierto -arquitectura- y El Hábitat Itinerante -usuario-. Con el fin de reconocer las cualidades de estas arquitecturas singulares, la investigación tiene por objeto elevar sus valores originales como asentamiento sostenible, basados en una ocupación informal, temporal y respetuosa de la naturaleza. Y, con ello, plantear las posibilidades para erigirse en paradigma de la conservación del paisaje, la regeneración urbana y la interacción social entre el individuo y la comunidad.

Campsites are a tourist model based on the Humanity’s most primitive way of inhabiting nature: nomadism. The nomads are placed on the soil without physically altering it, but providing it with meanings that establish links with the occupied places: both in the journey, and in the relax. The moving habitat is originated from the need to find shelter and food. But also from the desire to discover cultures or places, and to interact with them in a playful and active way. Landscape, Architecture and Tourism are the three axes in which this research is articulated around the typology of campsites. Living in holidays intensifies both leisure in nature and social relations between the people, so it allows to experiment with new forms to inhabit in community. These groupings imply two levels of participation: on the one hand, the establishment of the settlement in its context, a previous organization that guides the support of the activities in relation to the environment; and, on the other one, the users’ particular adaptation through the use of light and transportable accommodations. Thus, architecture sets the game board: the physical rules which may facilitate the temporary shelter of the inhabitants, with minimal and precise occupations on the inhabited place. In the middle of the 20th century, an opening took place in Spain. This event promoted mass tourism as a booming industry, and which caused the transformation of the landscape of its coasts. One of the most representative territories was the littoral of Catalonia, which became the gateway from Europe and the area with the highest concentration of campsites in the country. With a concern for the new ways of living offered by tourism, the architects used this unprecedented field to experiment with innovative solutions, respectful of nature and based on an interpretation of local tradition by means of Modernity. Due to the quality and diversity of the proposals, and their evolution to the present, in this thesis are analysed five paradigmatic cases through a comparative approach from three different scales of action: The Temporary City -implantation-, The Open Building -architecture- and The Itinerant Habitat -user-. In order to recognize the qualities of these unique architectures, the research aims to raise their original values as sustainable settlements, based on an informal, temporary and respectful occupation of Nature. And, furthermore, it is aimed to pose its possibilities to become a paradigm of landscape conservation, urban regeneration and social interaction between the individual and the community.