Mal de Chagas: una etnografia corporeïtzada sobre el risc latent

Author

Ventura Garcia, Laia

Director

Martínez Hernáez, Ángel

Date of defense

2018-06-20

Pages

322 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Abstract

L’anàlisi de la conceptualització científico-tècnica del risc latent i de la vivència al respecte d’unes dones migrades de Bolívia i residents a Catalunya qüestiona la diferenciació i els límits entre els coneixements i pràctiques expertes i profanes en relació al risc. La investigació combina el mètode etnogràfic clàssic amb altres trajectòries de coneixement en què el marc vital i corporal de la investigadora queden incloses com una eina metodològica més, que porta a emfasitzar les articulacions entre les emocions i el risc. Reflexionant al respecte, aprofundeixo en les cultures del risc sorgides de contextos específics i fonamentades en diferents formes de coneixement, així com en l’articulació de les pràctiques preventives i terapèutiques que en deriven, i que produeixen noves i dinàmiques corporalitats. L’anàlisi demostra que no podem parlar de risc sense parlar de cossos posicionats i porosos al món social en què estan immersos. Per una banda, si bé en el camp biomèdic el risc es fonamenta en uns principis probabilístics reinterpretats en el camp clínic, per a aquestes dones els riscos responen a identitats, posicions estructurals que condicionen les possibilitats de gestionar la salut i experiències biogràfiques en què les emocions, com a resultat de la incorporació dels processos relacionals i condensades en la noció emic de sufrimiento, juguen un rol central. Per altra banda, si en el camp científico-tècnic les emocions es plantegen generalment com un impediment, en les narratives de les dones ens permeten traçar les articulacions amb el món social a partir de la producció i reproducció de les corporalitats sorgides en les interrelacions que s’estableixen amb, per exemple, el procés diagnòstic i de seguiment clínic, els objectius migratoris, el fàrmac o les cortines de vinchuques. Finalment, reivindico un enfoc transdisciplinar capaç d’abordar el Chagas en tota la seva complexitat com a fenomen biosocial.


El análisis de la conceptualización científico-técnica del riesgo latente y de la vivencia al respecto de unas mujeres migradas de Bolívia y residentes en Cataluña cuestiona la diferenciación y los límites entre los conocimientos y prácticas expertas y profanas en relación al riesgo. La investigación combina el método etnográfico clásico con otras trayectorias de conocimiento en las que el marco vital y corporal de la investigadora quedan incluídas como una herramienta metodológica más, que conduce a enfatizar las articulaciones entre las emociones y el riesgo. Refelxionando al respecto, profundizo en las culturas del riesgo surgidas en contextos específicos y fundamentadas en diferentes formas de conocimiento así como en la articulación de las prácticas preventivas y terapéuticas que derivan, y que producen nuevas y dinámicas corporalidades. El análisis demuestra que no podemos hablar de riesgo sin hablar de cuerpos posicionados y porosos al mundo social en el que están inmersos. Por un lado, si bien en el campo biomédico el riesgo se sustenta en unos principios probabilísticos que son reinterpretados en el campo clínico, para estas mujeres, los riesgos responden a identidades, posiciones estructurales que condicionan las posibilidades de gestionar la salud y a experiencias biográficas en las que las emociones, como resultado de la incorporación de los procesos relacionales y condensadas en la noción emic de sufrimiento, juegan un rol central. Por otro lado, si en el campo científico-técnico las emociones se plantean generalmente como un impedimiento, las narrativas de la mujeres nos permiten trazar las articulaciones con el mundo social a partir de la producción y reproducción de las corporalidades que surgen en las interrelaciones que se establecen con, por ejemplo, el proceso diagnóstico y de seguimiento clínico, los objetivos migratorios, el fármaco o las cortinas de vinchucas. Finalmente, reivindico un enfoque transdisciplinar capaz de abordar el Chagas en toda su complejidad como fenómeno biosocial.


The analysis of the scientific and technical conceptualization of latent risk and that of the experience of women who have migrated from Bolivia and who currently live in Catalonia questions the distinction and the limits between expert and lay knowledge and practices. The research combines a classic ethnographic method with other paths of knowledge, where the experiences and the corporality of the researcher are included as a methodological tool, leading to an emphasis on emotions and risk articulations. Taking this into consideration, I delve into the cultures of risk that emerge from specific contexts and which are based on different ways of knowing; and, in addition, I examine in depth the articulation of preventive and therapeutic practices that stem from this, producing new and dynamic corporalities. The analysis demonstrates that talking about risk means making reference to positioned bodies, porous to the social world in which they are embedded. On the one hand, while in the biomedical field risk is based on statistic principles, which are reinterpreted in the clinical field, for women risk responds to identities, structural positions and biographical experiences where emotions play a central role, understood as the result of the embodiment of relational processes and synthesized in the emic concept of suffering. On the other hand, whilst in the scientific and technical field emotions are considered an impediment, women’s narratives allow the establishment of articulations with the social world from the production and reproduction of corporalities arising from within the interrelationship between, for example, the diagnosis and health monitoring processes, migratory goals, pharmaceuticals or the curtains of vinchuca bugs swarming down the walls of dwellings. Finally, I consider the transdisciplinary approach to be the one best able to address Chagas disease as a biosocial phenomenon in all its complexity.

Keywords

risc; cos; Chagas; riesgo; cuerpo; risk; body

Subjects

3 - Ciències socials; 30 - Teories i metodologia en les ciències socials. Sociografia. Estudis de gènere; 39 - Etnologia. Etnografia. Folklore; 572 - Antropologia

Knowledge Area

Ciències Socials i jurídiques

Documents

TESI.pdf

5.251Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)