Cohabitation, marriage and children’s economic well-being: Spain in comparative perspective

Abstract

L’auge de la cohabitació constitueix un dels canvis demogràfics més remarcables esdevinguts als països occidentals. A Espanya la cohabitació i el naixement de fills de parelles cohabitants han passat de ser un cas excepcional a constituir un comportament familiar socialment acceptat. La presència de fills en unions cohabitants està causant una greu preocupació entre els estudiosos i responsables polítics del benestar infantil. La pobresa infantil, un dels indicadors més habituals del benestar econòmic dels infants, ha anat augmentant de forma constant en molts països desenvolupats en dècades recents. El creixement de la complexitat familiar sembla anar acompanyada amb certs desavantatges econòmics. Encara que hi ha un creixent nombre d’estudis que examinen la relació entre la cohabitació dels pares i els riscos de pobresa infantil, els resultats són inconsistents i no existeix recerca rellevant feta a Espanya sobre la qüestió. Aquesta tesi té per objecte investigar la relació entre el tipus d’unió dels pares i els riscos de pobresa infantil des d’una perspectiva transnacional i al llarg del temps a partir del plantejament de tres preguntes: (1) fins a quin punt i com el benestar econòmic dels infants que viuen en llars de pares cohabitants difereix dels que ho fan en llars de pares casats? (2) fins a quin punt els pares cohabitants difereixen dels seus homòlegs casats en termes de les seves característiques socioeconòmiques i fins a quin punt les disparitats en termes de riscos de pobresa infantil entre les llars de pares cohabitants i casats poden ser explicades pel tipus d’unió dels pares per se o bé per un efecte de selecció? (3) fins a quin punt les elevades taxes espanyoles de pobresa infantil en comparació amb les d’altres països europeus són atribuïbles a diferències en el mercat de treball, les polítiques socials o les distribucions de la població infantil que viu en diversos arranjaments residencials? L’anàlisi fou portada a terme principalment amb dades d’EU-SILC 2006 i 2014. S’escolliren cinc països europeus (Suècia, França, Alemanya, República Txeca i Regne Unit) per tal de poderlos comparar amb Espanya. L’associació entre el tipus d’unió dels pares i els riscos de pobresa infantil o de privació material s’examinà mitjançant regressions logístiques binàries o OLS. Tot seguit, la comparació dels resultats de 2006 i 2014 per mitjà de la inclusió de la interacció entre el tipus d’unió dels pares i l’any de l’observació explora fins a quin punt i com les disparitats de pobresa infantil entre les famílies de pares casats i cohabitants canviaren abans i durant la Gran Recessió a Espanya. Finalment, es feren servir tècniques de descomposició per tal d’examinar la contribució dels factors institucionals als diferencials de pobresa infantil entre Espanya i altres països europeus. Els anys 2006 i 2014 a Espanya els infants de pares cohabitants mostraven riscos més alts de privació material que els de pares casats, mentre que els riscos de pobresa infantil foren diferents segons els anys. El 2014 els nens de pares casats tenien una millor prosperitat que els de pares cohabitants, però aquests resultats s’explicaven per les disparitats de les característiques socioeconòmiques dels pares casats i cohabitants. A més a més, entre 2006 i 2014 a Espanya els riscos de pobresa infantil després d’impostos i transferències de les llars de pares cohabitants augmentaren significativament. Finalment, les diferències en la redistribució pública de la renda contribuí més que altres factors a les disparitats de pobresa infantil entre Espanya i els altres països estudiats el 2006, però el 2014 les diferències de renda de mercat representaren més de la meitat de les dissemblances entre països en els riscos de pobresa infantil.

El auge de la cohabitación constituye uno de los cambios demográficos más significativos en los países occidentales. En España la cohabitación y el nacimiento de hijos de parejas cohabitantes han pasado de ser un caso excepcional a constituir un comportamiento familiar socialmente aceptado. La presencia de hijos en uniones cohabitantes está causando una grave preocupación entre los estudiosos y responsables políticos del bienestar infantil. La pobreza infantil, uno de los indicadores más habituales del bienestar económico de los niños, ha ido aumentando de forma constante en muchos países desarrollados en décadas recientes. El crecimiento de la complejidad familiar parece ir acompañado de ciertas desventajas económicas. A pesar de que hay un creciente número de estudios que examinan la relación entre la cohabitación de los padres y los riesgos de pobreza infantil, los resultados son inconsistentes y en España aún no existen investigaciones relevantes sobre la cuestión. Esta tesis tiene por objeto investigar la relación entre el tipo de unión de los padres y los riesgos de pobreza infantil desde una perspectiva transnacional y a lo largo del tiempo a partir del planteamiento de tres preguntas: (1) ¿hasta qué punto y cómo el bienestar económico de los niños en hogares de padres cohabitantes difiere de los residentes con padres casados? (2) ¿hasta qué punto los padres cohabitantes difieren de sus homólogos casados en términos de sus características socioeconómicas y hasta qué punto las disparidades en términos de riesgos de pobreza infantil entre los hogares de padres cohabitantes y casados pueden ser explicadas por el tipo de unión de los padres per se o bien por un efecto de selección? (3) ¿hasta qué punto las elevadas tasas españolas de pobreza infantil en comparación con las de otros países europeos son atribuibles a diferencias en el mercado de trabajo, las políticas sociales o las distribuciones de la población infantil según tipos de hogares? El análisis fue llevado a cabo principalmente con datos de EU-SILC de 2006 y 2014. Se seleccionaron cinco países europeos (Suecia, Francia, Alemania, República Checa y Reino Unido) con el fin de compararlos con España. La asociación entre el tipo de unión de los padres y los riegos de pobreza infantil o de privación material se examinó mediante regresiones logísticas binarias y OLS. La comparación de los resultados de 2006 y 2014 por medio de la inclusión de la interacción entre el tipo de unión de los padres y el año de la observación explora hasta qué punto y cómo las disparidades de pobreza infantil entre las familias de padres casados y cohabitantes cambiaron antes y durante la Gran Recesión en España. Finalmente, se usaron técnicas de descomposición para examinar la contribución de los factores institucionales a los diferenciales de pobreza infantil entre España y otros países europeos. Los años 2016 y 2014 en España los niños de padres cohabitantes mostraban riesgos superiores de privación material que los de padres casados, mientras que los riesgos pobreza infantil fueron diferentes según los años. En 2014 los niños de padres casados gozaban de una mejor prosperidad que los de padres cohabitantes, pero estos resultados se explicaban por las disparidades de los perfiles socioeconómicos de unos y otros. Además, entre 2006 y 2014 en España los riesgos de pobreza infantil de los hogares de padres cohabitantes aumentaron significativamente. Finalmente, las diferencias en la redistribución pública de la renta contribuyó más que otros factores a las disparidades de pobreza infantil entre España y otros países en 2006, pero en 2014 las diferencias de renta de mercado representaron más de la mitad de las desemejanzas entre países en los riesgos de pobreza infantil.

The rise in cohabitation is one of the most striking demographic changes to have occurred in Western countries. In Spain, cohabitation and having children in cohabitation have increasingly shifted from a rare and deviant pattern of family to a fairly normal and socially accepted family behavior. The presence of children within cohabiting unions is causing a great deal of concern to scholars and policymakers about child well-being. In addition, as the most common indicator of children’s economic well-being, child poverty has steadily been rising in many developed countries during the recent decades. Growth in family complexity is suggested to go together with economic disadvantages. Although there is an increasing number of studies that have examined the link between parental cohabitation and child poverty risks, the results are inconsistent and there is no relevant research conducted in Spain. This thesis aims to investigate the relationship between parents’ union status and child poverty risks from a cross-national perspective and over time through focusing on three research questions: first, whether and how does the economic well-being of children living in cohabiting-parent households differ from those in married-parent households? Second, whether cohabiting parents differ from their married counterparts in terms of their socioeconomic characteristics and; whether disparities in child poverty risks between cohabiting- and married-parent households are explained by parental union status per se or by the selection effect. Third, whether the higher child poverty rate in Spain compared to other European countries is attributable to diversities in the labor market or social welfare or to the distributions of children in different living arrangements? The analysis was conducted mainly based on the EU-SILC 2006 and 2014. Five European countries, Sweden, France, Germany, the Czech Republic, and the UK, were chosen to be compared with Spain. The association between parents’ union status and child poverty risks or material deprivation was examined by applying binary logistic regressions and ordinary leastsquare regressions. Then, the comparison of results in 2006 and 2014 by the inclusion of the interaction between parental union status and year of observation explores whether and how the disparities in child poverty between married- and cohabiting-parent families changed before and during the Great Recession in Spain. Finally, the decomposition technique was applied to examine the contribution of institutional factors to the gap in child poverty risks between Spain and other European countries. Both in 2006 and 2014 in Spain children living in cohabiting-parent households had higher risks of material deprivation than those in married-parent households, while the results for risks of monetary child poverty varied across time. In 2014, children living with married parents fared better economically than those with cohabiting parents, but this was explained by the disparities in socioeconomic characteristics of married and cohabiting parents. Moreover, the risks of child poverty after tax and transfers in cohabiting-parent households significantly increased from 2006 to 2014 in Spain. In 2006 differences in governmental redistribution through tax and transfers contributed more than other factors to disparities in child poverty between Spain and other studied nations, but in 2014 market income differences accounted for more than half of cross-national dissimilarities in child poverty risks.