Resultats del tractament de la infecció crònica de maluc utilitzant l’espaiador de polimetilmetacrilat prefabricat amb antibiòtic (Spacer-G®)

Abstract

L’estratègia quirúrgica d’una cirurgia en dos temps és un dels procediments més emprats en el tractament de la infecció crònica del maluc. S’han descrit diferents tipus d’espaiadors provisionals en la literatura (estàtics, mòbils, fets a mà, emmotllats, metall-polietilè i prefabricats). L’ús d’un espaiador de polimetilmetacrilat prefabricat impregnat amb antibiòtic és un dels tractaments més utilitzats amb unes taxes elevades de curació de la infecció. Aquesta tesi està dedicada a l’estudi d’aquest espaiador prefabricat de polimetilmetacrilat impregnat amb antibiòtic en l’estratègia quirúrgica del recanvi en dos temps (recanvi en 2-temps). El primer objectiu ha estat avaluar la taxa de curació de la infecció crònica del maluc utilitzant aquest tipus d’espaiador en l’estratègia quirúrgica dels 2-temps. Els resultats han demostrat que la taxa de curació de la infecció utilitzant aquest tipus d’espaiador és similar a les de la literatura existent. D’aquesta manera se suggereix que aquest tipus d’espaiador és útil en aquesta estratègia quirúrgica, donat que obté resultats similars en termes d’erradicació de la infecció als de la literatura existent. El segon objectiu ha estat analitzar la complicació mecànica més freqüent d’aquest tipus d’espaiador, la luxació. S’ha estudiat si existeix algun factor etiològic relacionat amb aquesta complicació i el pronòstic clínic dels pacients que la pateixen. De manera específica, s’ha estudiat si el valor postquirúrgic de l’offset femoral lateral (OFL) i l’offset femoral vertical modificat (OFVM) del maluc intervingut és significativament diferent al del costat contralateral, i si és així, si augmenta el risc de luxació. Els resultats han demostrat que la situació clínica final dels pacients que van presentar una luxació de l’espaiador és pitjor respecte als que no la van presentar de forma estadísticament significativa. En referència als factors etiològics analitzats, únicament l’existència d’una tija cimentada en la pròtesi prèvia va presentar significació estadística associada a la luxació. Per altra banda, l’OFL del maluc intervingut és, estadísticament, significativament inferior al del costat contralateral, mentre que no s’ha demostrat una diferència significativa en els valors de l’OFVM. No obstant això, els valors de l’OFL i l’OFVM no s’han associat com a factor de risc de luxació de l’espaiador. Una altra complicació descrita amb l’ús d’espaiadors prefabricats és la producció d’erosió òssia a nivell acetabular. Per tant, el tercer objectiu ha estat determinar si aquesta erosió es produeix i el temps que tarda a produir-se. Els resultats mostren que l’ús d’espaiadors de polimetilmetacrilat amb antibiòtic per tractar la infecció crònica de maluc durant menys d’un any no s’associa amb l’aparició d’erosió radiològica a nivell acetabular, sempre que els pacients mantinguin la deambulació amb càrrega parcial.

Two-stage replacement has become one of the most frequently used treatment methods for chronic hip infections. Different types of spacers have been reported in the literature. Preformed antibiotic-loaded polymethylmetacrylate spacer is one of the most common treatments with higher eradication rates of infection.

This thesis is devoted to the study preformed antibiotic-impregnated polymethylmethacrylate spacer in two-stage replacement.

Assess the eradication rate of chronic hip infection by two-stage revision using a hip spacer has been the first objective of the study. The results have showed that the cure rate by using this spacer is similar to the reported one, so it is suggested that this spacer could be used for two-stage replacements. The second objective has been to evaluate one of the most common mechanical complication with this spacer, dislocation. It has been reviewed whether any etiological factor could be related to this complication and the clinical prognosis of patient with a dislocation of the spacer. Moreover, it has assessed whether the postoperative value of the lateral and vertical femoral offset of the operated hip is significantly different to the contralateral side, and in that case, evaluate if the risk of dislocation of the spacer becomes higher. The results have concluded that patients who had suffered a dislocation of the spacer after the first-stage, presenting a lower cure rate during the interim period and a worse final clinical hip situation. On the other hand, lateral femoral offset of the operated limb is statistically significant lower than the contralateral side, whereas the vertical femoral offset has not evidenced differences on both sides. Otherwise, the lateral and vertical femoral offset values have not been associated as a risk factor for dislocation of the spacer. A potential disadvantage of monoblock prefabricated spacer is that it may cause acetabular bone loss, the third objective of this study has been to evaluate radiological acetabular erosion with preformed antibiotic-loaded spacers. The results have determined that using this type of spacers in chronic hip infection treatment for less than one year has not been associated with radiological acetabular erosion if the patient is maintained at partial weight bearing.