El cant de Salers i Quintos a la Mallorca contemporània

Abstract

La investigació que es presenta parteix d’un fet musical, les cançons de Sales del Llevant mallorquí. A partir de treballs anteriors que inicialment se centraren en aquesta àrea, es va anar ampliant l’àmbit geogràfic de recerca que conduí a vincular aquest repertori amb les cançons de Panades, Goigs de Pasqua i activitats dels Quintos a la Mallorca contemporània. De manera progressiva, s’establí una relació entre les Caramelles de la Catalunya central, les Caramelles eivissenques, el Deixem lo dol menorquí i manifestacions de caire paralitúrgic com el Salpàs que esdevenen un marc comú de referència per a reconstruir un esdeveniment musical lligat a la Pasqua Florida, de presència poderosa en el passat, i que és possible acreditar seguint el curs de la recerca . Aquest cant és present en la Mallorca actual en diferents indrets. En alguns llocs, ha romàs com a mostra de les activitats dels Quintos en el Pla de Mallorca. En altres, el cant desaparegué durant un temps i diferents agents han permès tornar a recuperar l’activitat musical. L’aparent laïcitat de la societat actual fa que aquest cant no estigui relacionat de manera directa, com en el passat, amb la vivència del temps pasqual. Però és present, fins i tot amb un creixent interès per a la seva recuperació; dintre d’un marc social que ha perdut el nexe amb el seu antic rerefons religiós. Ara, els Salers i cant de Panades i Quintos renova les lletres dins la tradició de la glosa mallorquina i promociona activitats de caire lúdic a més de seguir vinculant el cant a un espai d’intercanvi comunitari: el ball, que, sota diferents propostes, esdevé la fita per a la trobada social més desitjada. Tots els factors esmentats apunten a un cas d’estudi molt atractiu pels seus components musicals, antropològics, religiosos i socials que fan plantejar interrogants al voltant de com la música de tradició oral s’adapta als requeriments de la societat actual, com l’activitat d’agents culturals permeten revalorar i mantenir el patrimoni oral; com la música esdevé un artefacte que aglutina participació, interpretació, però també identitat, creadora d’una xarxa que teixeix complicitats que són, en un moment determinat, importants per a crear sinèrgies democràtiques, de participació activa, dintre d’una societat local. Tot el treball de recerca conduí a treballar des de la perspectiva de dos marcs teòrics: el de la Community Music i el del denominat music revival, que permeten enquadrar els canvis i adaptacions d’aquesta música: el canvi del rol femení, el prestigi de la memòria oral, els discursos al voltant de l’autenticitat, les adaptacions dels espais físics i temporals, la difusió a les xarxes socials i el naixement del folk digital. A la vegada, la investigació ha permès acreditar restes de pràctiques polifòniques semblants a altres indrets de la mediterrània. La present tesi treballa des de les fonts escrites i les orals. D’entre les primeres, són fonamentals les contribucions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el cançoner de Massot i Planes i altres, a més de la presència en el món digital. Amb les aportacions dels testimonis orals s’ha pogut dibuixar un mapa del que fou el cant de Pasqua en el passat, però també totes les mudances, canvis i adaptacions que ha comportat la seva interpretació contemporània. Així mateix, els documents enregistrats durant el treball de camp poden ser consultats a la pàgina web que complementa la tesi.

This thesis presents a research on a musical event, the Majorcan Easter chant called “Sales” or “cançons de Panades”. Grounded on previous studies, the initial investigation was expanded and led to link this repertoire with the Panades songs, Easter Goigs (paraliturgical chant) and the Quintos activities in contemporary Mallorca. “Quintos” is the name given to a specific group of men traditionally tied to the compulsory Military Service; but today it is only an age group (from eighteen to twenty-one years old) that celebrates some cultural and musical activities. Gradually, a relationship was established between the Majorcan repertoires and the Caramelles of central Catalonia, the Ibizan Caramelles and the Minorcan Deixem lo dol, which are Easter repertoires as well. Generally speaking, the songs disappeared some decades during the XXth century and it seems that some agents allowed to recuperate the musical activity. The apparent secularity of today’s society makes this repertoire not only directly related, as in the past, with the Easter religious experience; but still present, with a growing interest in its recovery within a new social context, far from its previous religious background. Now, the Salers and Quintos sing the old songs and compose new lyrics each year according to the tradition of the Majorcan glosa (lyrics improvisation during the singing) and promotes recreational activities. In addition, they end each season in a dance festival or concert, the most desired social gathering. Gradually, this research became a study case focused on contemporary traditional music, in what is called “music revival” in modern Ethnomusicology: “a particular musical phenomenon distinguished by a certain set of shared assumptions, activities, and characteristics […] the vital roles played by the music revival as agents of cultural renewal and social healing, and their efficacy in making the past come alive into the present” (Livingston 2014: 60-61). Not only music revival, but also the Community Music theoretical framework as an approach to music making outside the teaching and learning formal situations are explored in this thesis. Music brings together participation, performance, but also identity, and the sense of belonging to a network that weaves complicities that are, at a certain point, important to create a democratic synergy of active participation within a local society. The changes in the feminine role (the ancient Easter chant was only sung by men), the prestige of the oral history, the discourses about authenticity, the physical and temporal adaptions, the dissemination on to social networks and the birth of what is called “digital folk” are some of the main factors that are analysed in this thesis. The research allows to confirm, as well, the remnants of traditional polyphonic practices similar to others that are still present in the Mediterranean area. This thesis is based on written and oral sources. The contributions of the extraordinary Cançoner Popular of Catalonia, the Massot i Planes Songbook and others are fundamental. Oral informants enabled to outline what this Easter music was in the past, but also all the changes and adaptations that have made its “survival” possible. The videos and audios recorded during the fieldwork can be consulted on the website created for this thesis.