Lluís Nicolau d’Olwer. Biografia política i d’exili d’un intel·lectual català, 1917-1961. Cultura, republicanisme i democràcia.

Abstract

Aquesta tesi doctoral és una biografia política. El subtítol «Cultura, republicanisme i democràcia», parteix d’un problema de tipus històric, la crisi del liberalisme, i que situa al personatge en aquella conjuntura de mantenir el difícil equilibri entre el liberalisme i democràcia; un personatge que a més, tracta de refermar el seu republicanisme en el context dels anys d’entreguerres. Una paradoxa en la vida de Nicolau d’Olwer és que si atenem la seva brillant carrera d’humanista, aquesta no feia presagiar la seva trajectòria política que va fer a contracor, enyorant els seus estudis acadèmics i la recerca, on sempre van imperar els conceptes de Cultura, republicanisme i democràcia. Aquesta tesi se sustenta en aquest problema històric de la crisi del liberalisme, però continua transitant amb d’altres problemes històrics, com el difícil encaix de la República com a forma de govern, on s’encavalquen problemes de tipus social i la negativa de les classes conservadores d’abandonar les seves prerrogatives seculars: Església, burgesia conservadora i exèrcit.

Amb l’estudi de les obres de Lluís Nicolau d’Olwer, no n’hi ha hagut prou per aproximar-nos a la complexitat del personatge, per bé que aquests estudis han tingut com a objecte recuperar el legat i el seu valor cultural. Es feia, doncs, imprescindible indagar en les seves petjades vitals i en els contextos que van servir de fons a tota una trajectòria intel·lectual, per aproximar-nos a d’altres facetes de l’il·lustre hel·lenista. El fet que Nicolau sigui un dels grans desconeguts per a moltes generacions post Transició, probablement es degui a que mai va deixar cap paper escrit amb intencions autobiogràfiques, ni memòries del seu temps ni res semblant, per bé que sí li demanaren alguns coetanis. Aquest intel·lectual que fou ministre de la II República i governador del Banc d’Espanya durant la guerra civil, del qual no existeix cap retrat dins l’entitat tal i com l’hi hagués escaigut.

Reconstruir la vida d’una persona, tindria molt poc a veure amb una biografia històrica si ens enfoquéssim en allò personal i quotidià, en detriment dels horitzons i sostres culturals i polítics que ens poguessin interessar com a historiadors. Més enllà de la recuperació d’un personatge del calat intel·lectual de Nicolau d’Olwer, i la seva importància històrica en l’àmbit polític i cultural dels anys d’entreguerres, volem examinar la seva extensa trajectòria professional que, des de 1917 fins el 1961, recorre els anys més intensos de la història de Catalunya i d’Espanya del s. XX.

Aquest treball exposa la seva trajectòria intel·lectual durant els anys d’entreguerres, analitza la tasca de govern durant la II República, la gestió al capdavant del Banc d’Espanya i, finalment, l’exili. Primer a França i després a Mèxic, amb totes les vicissituds que patiren els intel·lectuals i polítics catalans, a través dels seus ulls i la seva pròpia experiència vital. Entre gener i febrer de 1939 el drama de l’exili fou el més dolorós de la història d’Espanya del s. XX. En menys d’un mes, la frontera de França va esdevenir un lloc de fugida per a més de cinc-centes mil persones, de les quals cent- seixanta mil eren catalans. Entre aquests es trobava Nicolau d’Olwer que tot just acabava de tornar de França. Enrere deixava totes les seves possessions i un patrimoni gens menyspreable. A partir d’aquest moment començaria un periple no exempt de perills que el portaria a Mèxic fins el 1961, any en que va morir. A Nicolau d’Olwer se’l va catalogar amb moltes etiquetes, però defugirem de parlar d’aquestes múltiples facetes i ens centrarem en la menys treballada, la política, i com això, ho va conjugar amb la seva identitat com a intel·lectual compromès amb Catalunya.

This thesis is a political biography. The second title, “Culture, Republicanism and Democracy”, has its roots in a historical problem. Nicolau found himself in the crisis of Liberalism, trying to keep a difficult balance between Liberalism and Democracy. He strived to assert his republicanism in the Interwar Period. Nicolau’s brilliance as a humanist and his political career, developed to the detriment of his academic interests, constitute a paradox. This thesis is based in this historical problem of the crisis of Liberalism. It impinges on other historiographical problems, such as the difficult interlocking with the Spanish Republic as a form of government. In this context, social problems are entwined: the negative of the conservative classes to abandon of secular prerogatives: Catholic Church, Bourgeoisie and army.

It is a well-known fact that Nicolau is one of the least known historical figures for many generations post-Spanish Transition to democracy. This is most likely because he never wrote any autobiographical paper. Neither he appears in any contemporary historical chronicles, although many of his contemporaries asked for it. Remaking the life of a person to write a historical biography would be an inconsistent research if this book included superfluous personal and daily life aspects of Nicolau’s life, which did not have historical consequences. We cannot neglect important issues for historians as political and cultural horizons and “ceilings”. This study exposes the intellectual career during the Interwar Period. It analyses the role of Nicolau in the Spanish Second Republic, his term at the Banco de España (central bank of Spain), and finally, his exile in France and then in Mexico. Between January and February 1939, the drama of exile was the most harrowing in Spanish twentieth-century history. A difficult period followed, which included exile in Mexico, until his death in 1961.