Ressonàncies cromàtiques del delta del Ganges

Abstract

Mitjançant dietaris i pintures, es mostra el procés creatiu de ressonàncies cromàtiques del delta del Ganges. La deriva és un procediment d'acció, més que de moviment. És un posicionament espacial dels surrealistes, un procediment dels situacionistes, un deixar-se anar en l'espai i en el temps i, en última instància, un mecanisme per a la investigació artística. El remot és un lloc proper i alhora llunyà, un lloc mental obert al coneixement, el domini de la realitat imaginada. Després d'un llarg procés d'investigació i un extens treball de camp, explico com la pràctica de la deriva es converteix en una escola de la mirada, en un mecanisme de mirada per a l'artista, en una eina per a la recerca del remot. El fet de la deriva provoca una ampliació de temàtiques i llenguatges expressius. I, el més important, aquest procés es converteix en una eina extraordinària per a la creació artística.

A través de dietarios y pinturas, se muestra el proceso creativo de resonancias cromáticas del delta del Ganges. La deriva es un procedimiento de acción más que de movimiento. Es un posicionamiento espacial de los surrealistas, un procedimiento de los situacionistas, un dejarse ir en el espacio y el tiempo y, en última instancia, un mecanismo para la investigación artística. El remoto es un lugar cercano y a la vez lejano, un lugar mental abierto al conocimiento, el dominio de la realidad imaginada. Después de un largo proceso de investigación y un extenso Trabajo de campo, explico cómo la práctica de la deriva se convierte en una escuela de mirada, en un mecanismo de mirada para el artista, en una herramienta para la búsqueda del remoto. El hecho de la deriva provoca una ampliación de temáticas y lenguajes expresivos. Y, lo más importante, este proceso se convierte en una herramienta extraordinaria para la creación artística.

By means of diaries and paintings, we show the creative process of chromatic resonances of the Ganges delta. The dérive is a procedure of action, more than of movement. It was a way to position oneself in space for the Surrealists, a kind of movement for the Situationists, a way to get carried away space and in time and, ultimately, a mechanism used for artistic research. The remote space is a place that is simultaneously nearby and far-away, a mental place open to the knowledge. It is the domain of an imagined reality. After a long process of research and extensive field work, artist Marc Raventós explains how the praxis of the dérive serves as a tool for the research of the remote space. The act of dérive leads to a widening of subject matters and expressive languages. And, most importantly, this process becomes an extraordinary tool for artistic creation.