Transmitting English abroad: Transnational anglophone parents raising children in Barcelona

Abstract

This thesis assesses how languages are managed in families with at least one transnational anglophone parent (TAP) resident in the metropolitan region of Barcelona. The languages chosen by TAPS for use with family members and especially for intergenerational transmission are the focus of the analysis, which combines quantitative and qualitative methods, macro and micro perspectives in order to account for the multiple influences that language choice is subject to at different levels. The way in which family language choices are made, justified, implemented and revised by parents as the (at least initially) primary actors of family language management (FLM) are then analysed. The first stage of the study contextualises the second by means of a sociodemographic and sociolinguistic description of 164 TAPs and their families, using quantitative data from the Family Language Questionnaire representing 614 individuals (331 parents and 283 children). The responding parents are of relatively high socio-economic status compared to other migrant groups and are fairly mobile, often for professional reasons. A considerable amount of English is used by TAPs within the family, which corresponds to its high rate of intergenerational transmission, both when measured according to children’s language ability and use. Family language use indexes, created for each type of interaction, are then used in cluster analysis procedure to identify four distinct profiles. The first two clusters are the largest: cluster one (n=47) representing Castilian-English bilingual families and cluster two (n=94) representing monolingual English families. The third cluster includes fifteen trilingual families whose parents use Castilian with each other but English and Catalan with the children, and the fourth cluster is the smallest, made up of just eight Catalan-English bilingual families. The second stage involves the qualitative analysis of interview data with 26 TAPs who represent the different family profiles and three age ranges of children (0-5, 6-11 and 12-16). Almost all parents recount conscious FLM decision-making processes and detail ambitious intended linguistic outcomes for their children, with many hoping for their children to attain native or native-like levels of English, Castilian and Catalan, as well as abilities in additional foreign languages. English is given high importance by all parents, who link it closely with ideologies of authenticity and identity whilst simultaneously underlining how advantageous it might be for their children as a global lingua franca and valuable linguistic capital. Castilian

and Catalan are also considered important, although the different profiles demonstrate varying orientations towards Catalan. Differences in the way parents relate global and local language hierarchies are understood to account for this. In terms of FLM strategies, few differences are noted between profiles. Parents enact some strategies themselves, including conscious language choice and literacy support, while they enable others by managing external actors according to their assessments of their children’s overall language input and the opportunities available. External sources of English input include television and digital media, family and friends from the home country, and local networks of playdates with other English-speaking children. When evaluating FLM processes, most parents express considerable satisfaction with their children’s linguistic outcomes so far. Several admit that their initial expectations have been exceeded. Nevertheless, some parents express disappointment: most for their children’s level of English but one for Castilian and Catalan. Interestingly, most dissatisfaction is found in the discourse of TAPs from cluster one. It is hoped that the insights gained from the present thesis will help to contextualise further research on TAPs raising children plurilingually not only in Barcelona but generally; to provide more specific guidance to concerned parents; to shed light on the different language socialisation processes experienced by transnational migrants and to build theory relating to how these inform FLM decision-making processes.

Esta tesis analiza como se gestionan las lenguas en familias con un mínimo de un progenitor anglòfono transnacional (PAT) residente en el ámbito metropolitano de Barcelona. El estudio se centra en las lenguas que utilizan los PATs con sus familiares, sobretodo en las que corresponden a la transmisión lingüística intergeneracional. El estudio combina métodos cuantitativos y cualitativos, y perspectivas macro y micro para considerar las influencias múltiples sobre el uso lingüístico a distintos niveles. Como actors primarios de la gestión lingüística familiar (GLF), se analiza como los progenitores hacen, justifican, implementan y revisan los usos lingüísticos familiares. La primera fase del estudio contextualiza a la segunda mediante una descripción sociodemográfica y sociolingüística de 164 PATs y sus familias. Se utilizan datos cuantitativos de la Encuesta Lingüística Familiar (ELF) que representan 614 individuos (331 progenitores y 283 hijos). Los encuestados tienen un estatus socioeconómico relativamente alto comparado con otras poblaciones de migrantes y son bastante móviles, a menudo por motivos profesionales. Los PATs utilizan mucho el inglés dentro del ámbito familiar, hecho que corresponde con la alta tasa de transmisión intergeneracional tanto cuando se mide según la competencia lingüística como cuando se mide según el uso lingüístico de los hijos. Se generan índices de uso lingüístico familiar para cada tipo de interacción familiar, los cuales se utilizan para el procedimiento de análisis de clúster. Se identifican cuatro perfiles de familia. Los primeros dos clústers son los más grandes: clúster 1 (n=47) representa familias bilingües castellano-inglés y clúster 2 (n=94) representa families monolingües en inglés. El tercer clúster incluye 15 familias trilingües donde los progenitores utilizan castellano entre ellos, pero inglés y catalán con los hijos. El cuarto clúster es el más pequeño y contiene solamente 8 familias bilingües catalán-inglés. La segunda fase implica el análisi cualitativo de datos de entrevista con 26 PATs que representan los diferentes perfiles familiares y los tres rangos de edad de los hijos (0-5, 6-11 y 12-16). Casi todos los progenitores narran procesos de toma de decisiones FLM conscientes y detallan ambiciosos resultados lingüísticos esperados para sus hijos. Muchos esperan que sus hijos adquieran niveles de hablante nativo o cercanos en inglés, castellano y catalán además de competencias en lenguas extranjeras adicionales. Los progenitores dan mucha importancia al inglés. Lo relacionan estrechamente con ideologias de autenticidad e identidad.

Al mismo tiempo subrayan las ventajas que puede dar a sus hijos como lengua franca global y capital lingüístico valioso. Se considera que el castellano y el catalán también son importantes, aunque los perfiles diferentes muestran orientaciones variables hacia el catalán. Se consideran relevantes las diferencias entre las formas en que los progenitores explican jerarquias globales y locales. Respecto a las estrategias de GLF, se perciben pocas diferencias entre perfiles. Los progenitores realizan ciertas estrategias ellos mismos, incluyendo la selección consciente de lengua y el apoyo a procesos de alfabetización de sus hijos, mientras habilitan otros mediante la gestión de actores externos según las evaluaciones del input lingüístico global de los hijos. Fuentes externas de input de inglés incluyen la televisión y los medios digitales, la familia y los amigos del país de origen, y redes locales de encuentro con otros niños anglófonos. Cuando evaluan procesos de GLF, la mayoria de los progenitores se muestran muy satisfechos con los resultados lingüísticos demostrados por sus hijos hasta el momento. Muchos admiten que sus expectativas iniciales se han superado. No obstante, algunos progenitores expresan su decepción: más por el nivel de inglés de sus hijos que por el nivel de castellano o catalán. Curiosamente, los progenitores de clúster 1 demuestran mayor insatisfacción. Se espera que los hallazgos de esta tesis contribuirán a la contextualización de más investigación sobre PATs en Barcelona sino en de manera general; a la mejora de los consejos para los progenitores y educadores que estén involucrados en este tipo de familias; a la comprensión de los diferentes procesos de socialización lingüística que viven los migrantes transnacionales; y a la construcción de teoria sobre el papel que tienen respeto a los procesos de toma de decisiones GLF en familias de este tipo.

Aquesta tesi analitza com es gestionen les llengües a famílies amb com a mínim un progenitor anglòfon transnacional (PAT) resident a l’àmbit metropolità de Barcelona. L’estudi es centra en les llengües que els PATs usen amb familiars, sobretot pel que fa a la transmissió lingüística intergeneracional. L’estudi combina mètodes quantitatius i qualitatius, i perspectives macro i micro per considerar les influències múltiples sobre l’ús linguistic a differents nivells. Com a actors primaris de la gestió lingüística familiar (GLF), s’analitza com els progenitors fan, justifican, implementen i revisen els usos lingüístics familiars. La primera fase de l’estudi contextualitza la segona mitjançant una descripció sociodemogràfica i sociolingüística de 164 PATs i les seves famílies. S’hi utilitzen dades quantitatives del qüestionari lingüística familiar (QLF) que representen 614 individus (331 progenitors i 283 fills). Els enquestats tenen un estatus socioeconòmic relativament alt comparat amb altres poblacions de migrants i són força mobils, sovint per motius professionals. Els PATs utilitzen molt d’anglès dins l’àmbit familiar, cosa que correspon amb una taxa alta de transmissió intergeneracional tant quan es mesura segons la competència lingüística com quan es mesura segons l’ús lingüístic dels fills. A l’hora de fer l’anàlisi es generen uns índexs d’ús lingüístic familiar per a cada tipus d’interacció familiar, els quals s’empren per al procediment d’anàlisi de conglomerats. S’identifiquen quatre perfils de família. Els primers dos conglomerats són els més grans: conglomerat 1 (n=47) representa famílies bilingües castellà-anglès i conglomerat 2 (n=94) representa famílies monolingües en anglès. El tercer conglomerat inclou 15 famílies trilingües en què els pares utilitzen castellà entre ells, però anglès i català amb els fills. El quart conglomerat és el més petit i conté només 8 famílies bilingües català-anglès. La segona fase implica l’anàlisi qualitativa de dades d’entrevista amb 26 PATs que representen els diferents perfils familiars i els tres rangs d’edat dels fills (0-5, 6-11 i 12-16). Gairebé tots els progenitors narren processos de presa de decisions GLF conscients i detallen ambiciosos resultats lingüístics esperats per als seus fills. Molts esperen que els seus fills aconsegueixin nivells de parlant nadiu o propers d’anglès, castellà i català a més de competències en llengües estrangeres addicionals. Els progenitors donen molta importància a l’anglès. El relacionen estretament amb ideologies d’autenticitat i identitat. A la vegada subratllen els avantatges que pot donar als seus fills com a llengua franca global i capital linguistic valuós. Es considera

que el castellà i el català també són importants, encara que els perfils diferents demostren orientacions variades pel que fa al català. Es consideren rellevants les diferències entre les maneres en que els progenitors expliquen jerarquies globals i locals. Pel que fa a les estratègies de FLM, es noten poques diferències entre perfils. Els progenitors realitzen algunes estratègies ells mateixos, incloent-hi la selecció conscient de llengua i el suport als processos d’alfabetització dels seus fills, mentre n’habiliten d’altres mitjançant la gestió d’actors externs segons les avaluacions de l’input linguistic global dels fills. Fonts externes d’input d’anglès inclouen la television i els mitjans digitals, la família i els amics al país d’origen, i xarxes locals de trobada amb altres nens anglòfons. Quan avaluen processos de GLF, la majoria dels progenitors es mostren molt satisfets amb els resultats lingüístics demostrats pels seus fills fins el moment. Molts admeten que les seves expectatives inicials s’han superat. No obstant, alguns progenitors expressen la seva decepció: més pel nivell d’anglès dels seus fills que pel nivell de castellà o català. Curiosament, els progenitors del conglomerat 1 demostren més insatisfacció. S’espera que les troballes d’aquesta tesi contribuiran a la contextualització de més recerca sobre PATs no sols a Barcelona sinó arreu; a la millora dels consells per als progenitors i educadors involucrats en aquest tipus de famílies; a la comprensió dels diversos processos de socialització lingüística que viuen els migrants transnacionals; i a la construcció de teoria sobre el paper que tenen respecte als processos de presa de decisions GLF en famílies d’aquesta mena.