Development of resorbable bioceramic bone cements towards vertebroplasty application

Author

Bardají Sierra, Sara

Director

Borrós i Gómez, Salvador,

Date of defense

2019-01-25

Pages

161 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. IQS

Abstract

L'augment de l'esperança de vida de les persones, porta com a conseqüència el desenvolupament de malalties relacionades amb l'edat. Una d'elles és l'osteoporosi, una malaltia esquelètica progressiva, que disminueix la densitat de la massa òssia i debilita el cos esquelètic vertebral del pacient. Una de les conseqüències més directes i severes és la formació de fractures per compressió vertebral. Una de les tècniques mínimament invasives que s'utilitza per tractar aquest tipus de fractures s'anomena vertebroplàstia. Aquesta tècnica ha donat resultats molt esperançadors, ja que ha demostrat que millora el dolor causat per la fractura, i és capaç d'enfortir l'os fracturat. No obstant això, molts dels materials que s'utilitzen en aquesta tècnica comporten problemes pel pacient com ara dolor, necrosi, i un llarg etcètera. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar un ciment ossi que pugui injectar-se mitjançant la vertebroplàstia, i que sigui capaç de regenerar l'os vertebral fracturat. A més, el producte ha de ser biodegradable, de tal manera, que a mesura que la vèrtebra fracturada vagi creixent, la pròtesi sigui capaç d'anar biodegradant-se, deixant pas a l'os que creix de nou. Per desenvolupar aquest nou ciment ossi, s'ha treballat amb un copolímer combinat amb hidroxiapatita, òxid de zirconi i plasma ric en plaquetes. Ha demostrat ser fàcilment injectable, i un cop injectat, és capaç de solidificar ràpidament, sense patir fugues ni tampoc crear necrosi en els teixits adjacents a l'os. A més a més presenta una densitat similar a l'os el que evita que generi tensions que poden comportar fractures de vèrtebres adjacents. Cal també afegir, que té una resistència a la compressió excel·lent, i que després del test de compressió, no presenta fractures i alhora és capaç d'omplir tot el defecte creat per la fractura. A més, s'ha demostrat que l'addició del plasma ric en plaquetes li confereix al material propietats osteoinductives i osteoconductives. Per tant, el fa bioactiu. De tal manera, que és capaç de diferenciar cèl·lules mares d'os a osteoblasts, i aquests mateixos osteoblasts, diferenciar-los a osteòcits, generant matriu òssia. Finalment, s'ha comprovat la biocompatibilitat i la biodegradabilitat del ciment ossi mitjançant un model in vivo de calvària de rata. Tanmateix, no ha permès veure la restauració de l'os per les limitacions que presenta aquest model. Així doncs, es planteja utilitzar un model in vivo de vèrtebra d'ovella, el qual és representatiu del que podria succeir en un pacient real.


El aumento de la esperanza de vida de las personas, conlleva el desarrollo de enfermedades relacionadas con la edad. Una de ellas es la osteoporosis, una enfermedad esquelética progresiva, que disminuye la densidad de la masa ósea y debilita el cuerpo esquelético vertebral del paciente. Una de las consecuencias más directas y severas es la formación de fracturas por compresión vertebral. Una de las técnicas mínimamente invasivas que se utiliza para tratar este tipo de fracturas se denomina vertebroplastia. Esta técnica ha dado resultados muy esperanzadores, ya que ha demostrado que mejora el dolor causado por la fractura, y es capaz de fortalecer el hueso fracturado. Sin embargo, muchos de los materiales que se utilizan en esta técnica comportan problemas para el paciente como dolor, necrosis, y un largo etcétera. Por tanto, el objetivo de esta tesis es desarrollar un cemento óseo que pueda inyectarse mediante la vertebroplastia, y que sea capaz de regenerar el hueso vertebral fracturado. Además, el producto debe ser biodegradable, de tal manera, que a medida que la vértebra fracturada vaya creciendo, la prótesis sea capaz de biodegradarse, dejando paso al hueso que crece de nuevo. Para desarrollar este nuevo cemento óseo, se ha trabajado con un copolímero combinado con hidroxiapatita, óxido de zirconio y plasma rico en plaquetas. Ha demostrado ser fácilmente inyectable, y una vez inyectado, es capaz de solidificar rápidamente, sin sufrir fugas de cemento ni tampoco crear necrosis en los tejidos adyacentes al hueso. Además presenta una densidad similar al hueso lo que evita que genere tensiones que pueden conllevar fracturas de vértebras adyacentes. Hay también añadir, que tiene una resistencia a la compresión excelente, y que después del test de compresión, no presenta fracturas y al mismo tiempo es capaz de llenar todo el defecto creado por la fractura. Además, se ha demostrado que la adición del plasma rico en plaquetas le confiere al material propiedades osteoinductivas y osteoconductivas. Por lo tanto, lo hace bioactivo. De tal manera, que es capaz de diferenciar células madres de hueso a osteoblastos, y estos mismos osteoblastos, diferenciarlos a osteocitos, generando matriz ósea. Finalmente, se ha comprobado la biocompatibilidad y la biodegradabilidad del cemento óseo mediante un modelo in vivo de calvaria de rata. Sin embargo, no ha permitido ver la restauración del hueso por las limitaciones que presenta este modelo. Así pues, se plantea utilizar un modelo in vivo de vértebra de oveja, el cual es representativo de lo que podría suceder en un paciente real.


Increase life expectancy leads to the development of age-related diseases. One of them is osteoporosis, a progressive skeletal disease, which decreases the density of the bone mass and weakens the skeletal vertebral body of the patient. One of the most direct and severe consequences is the formation of vertebral compression fractures. One of the minimally invasive techniques used to treat this type of fractures is named vertebroplasty. This technique has given very encouraging results, since it has shown that it improves the pain caused by the fracture, and it is able to strengthen the fractured bone. However, the materials used in this technique involve problems for the patient such as pain and necrosis a lot of others. Therefore, the objective of this thesis is to develop a bone cement that can be injected by vertebroplasty, and that will regenerate fractured vertebral bone. In addition, the product must be biodegradable, because as the healing process progresses, the material reduces its stiffness as part of the load is supported by the regenerated tissue. To develop this new bone cement, a copolymer combined with hydroxyapatite, zirconia and platelet-rich plasma has been selected. It has been shown to be easily injectable, and once injected, it is able to solidify quickly, without suffering cement leakage or creates necrosis in adjacent bone tissues. It also has a similar density to bone which prevents it from generating tensions that can lead to adjacent vertebrae fractures. In addition, it has an excellent resistance to compression and after the compression test, it does not present fractures and it is able of filling the entire defect created by the fracture. Moreover, it has been shown that the addition of platelet-rich plasma gives to the material osteoinductive and osteoconductive properties. Therefore, PRP makes it bioactive. So, it is able to differentiate bone marrow mesenchymal stem cells to osteoblasts, and these osteoblasts differentiate them to osteocytes, generating bone matrix. Finally, the biocompatibility and biodegradability of the bone cement has been verified by rat calvaria in vivo model. But the restoration of the bone has not been observed due to the limitations presented by this model. Therefore, the use of a sheep vertebra in vivo model is proposed, which is more representative of what could happen in a real patient.

Keywords

Vertebroplasty; Bone Cement; Biopolymer; Osteoporosis; Bone Matrix; Vertebral Compression Fracture; Platelet Rich Plasma; Hydroxyapatite

Subjects

54 - Chemistry. Crystallography. Mineralogy; 542 - Practical laboratory chemistry. Preparative and experimental chemistry; 547 - Organic chemistry; 57 - Biological sciences in general; 616.7 - Pathology of the organs of locomotion. Skeletal and locomotor systems

Knowledge Area

Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques

Documents

Tesi_Sara_Bardaji.pdf

2.990Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)