The role of trade partners' cohesiveness in the conclusion of interregional agreements with the European Union

Abstract

La Unió Europea ha esdevingut en els darrers anys un dels actors globals més actius a l’hora de liberalitzar barreres comercials. Des de la creació de l’Organització Mundial del Comerç i com a complement a la seva participació en negociacions multilaterals, la Unió ha mantingut negociacions amb diversos paï-sos i regions amb l’objectiu d’establir-hi relacions comercials preferents. En el cas de les negociacions interregionals, algunes d’elles han conclòs amb acord mentre que d’altres han finalitzat sense. Les interaccions entre regions han constituït l’objecte natural d’estudi de la litera-tura en interregionalisme. Dominada principalment per tècniques de recerca qualitativa, aquest camp de recerca ha expandit principalment el seu desenvolu-pament teòric mitjançant estudis de cas en profunditat de les interaccions entre regions. En aquest sentit, una de les excepcions en la literatura ha estat el marc teòric desenvolupat per Aggarwal i Fogarty, pensat per analitzar d’una forma àmplia a través de diversos casos el resultat de les negociacions interregionals de comerç de la Unió Europea. En el seu volum editat, els autors identifiquen els factors a tenir en consideració per determinar l’existència de cohesió regional en el soci de la Unió i els apliquen de forma qualitativa a diversos casos d’estudi. Aquesta tesi contribueix amb eines d’anàlisi quantitativa a l’estudi de l’interregionalisme i, utilitzant el marc d’Aggarwal i Fogarty com a punt de parti-da, suggereix un mètode per mesurar i analitzar l’impacte de la cohesió del soci comercial de la Unió Europea en el resultat de les negociacions interregionals. Com a cohesió s’entén el mecanisme format per diversos factors que ajuda al soci regional a disminuir el número de d’actors amb capacitat de veto (veto players) i permet al grup treballar amb efectivitat i unit. La recerca operaciona-litza quantitativament els factors i dimensions identificats per Aggarwal i Fogarty que composen la cohesió del soci comercial regional i mesura l’efecte mig de la variable independent en la conclusió d’acords comercials amb la Unió Europea. L’estudi hipotetitza, per tant, que la cohesió té un efecte positiu en la probabilitat d’arribar a un acord comercial amb la Unió Europea. La tesi dona suport a l’afirmació d’Aggarwal i Fogarty que la cohesió del soci comercial de la Unió és una variable independent de la conclusió de les negocia-cions. La cohesió, per tant, no pot ser descartada com a factor que determina la probabilitat d’acord. Dins de cohesió, els resultats mostren que els factors més importants que expliquen aquesta relació són les consideracions de poder dins de la regió i el grau d’autoritat dipositada pels estats membres a les institucions regionals. Sobre les consideracions de poder, és més probable que les negocia-cions concloguin satisfactòriament quan la Unió Europea negocia amb socis co-mercials formats per hegemons i petites economies obertes. En el cas de l’autoritat institucional, les probabilitats d’acord són més altes en regions en què els seus membres han desenvolupat una important transferència de competèn-cies al nivell regional. Aquesta recerca fa tres contribucions acadèmiques addicionals. Primer, l’anàlisi mitjançant eines quantitatives permet suggerir algunes modificacions a les di-mensions proposades per Aggarwal i Fogarty. A través de les correlacions de les dimensions identificades pels autors, la tesi proposa noves agrupacions de fac-tors basades en el seu significat empíric. Segon, la operacionalització quantitativa de les variables permet aportar nou material empíric a l’estudi de l’interregionalisme. I tercer, els resultats obtinguts permeten proposar algunes indicacions per al decisor públic sobre la política comercial de la Unió Europea, com per exemple tenir en compte la distribució de poder dins del soci regional a l’hora de seleccionar amb qui estableix negociacions comercials.

The European Union (EU) has become in recent years one of the most active global players in liberalizing barriers to trade. Since the creation of the World Trade Organiza-tion and besides its participation in multilateral negotiations, the Union has launched several negotiations with different countries and regions with the aim of establishing preferential trade relationships with them. In the case of region-to-region negotiations, some of them have successfully concluded with agreement whereas others have not. Interactions among world regions have constituted the natural object of study of inter-regionalist literature. Dominated primarily by qualitative research, the field has so far enhanced its theoretical development mostly with single in-depth case-based studies of regional interactions. One of the exceptions due to its encompassing approach to analyze the EU region-to-region trade outcomes is the theoretical framework developed by Ag-garwal and Fogarty. In their edited volume, the authors identify the factors to take into account to determine the existence of cohesiveness in the EU’s regional counterpart and apply them qualitatively to several cases. This thesis brings quantitative analysis to the study of interregionalism and, taking Ag-garwal and Fogarty’s framework as the departure point, suggests a method to measure and analyze the impact of the EU’s partner cohesiveness on interregional trade negotia-tions outcomes. Cohesiveness is understood as a mechanism formed by different factors that helps the regional partner to diminish the number of veto players and allows the grouping to work together effectively as a unit. The research operationalizes quantita-tively the factors and dimensions that compound the cohesiveness of the counterpart identified by Aggarwal and Fogarty and measures the average effect of the independent variable on the conclusion of interregional negotiations with the EU. The study hypothe-sizes, therefore, that cohesiveness has a positive effect on the likelihood that negotiations conclude with agreement with the EU. This thesis supports Aggarwal and Fogarty’s claim that cohesiveness of the EU’s regional counterpart is an independent variable of EU trade conclusion. Therefore, it cannot be discarded as a factor that determines the probability of agreement. Results show that the most important factors helping cohesiveness to explain the likelihood of concluding an agreement with the EU are the power considerations within the counterpart region and the degree of authority pooled by the member states to regional institutions. As re-gards to power considerations, negotiations are more likely to conclude where the EU negotiates with a counterpart formed by large hegemons and small open economies. In the case of institutional authority, probabilities of conclusion are higher in regions whose members have engaged in a deep transfer of competences to the regional level. The research makes three further contributions. First, the analysis through quantitative tools suggests some modifications to the dimensions proposed by Aggarwal and Fogarty. By assessing the correlations of the dimensions identified by the authors, the research tests their empirical meaning and proposes accordingly new groups of factors that conform cohesiveness. Second, the quantitative operationalization of the variables brings new empirical data to the study or interregionalism. And third, the findings sug-gest some insights for the EU trade policymaker, such as taking into consideration the distribution of power in the counterpart when selecting and negotiating with regional partners.