La apicultura en la provincia de Guadalajara: del antiguo régimen a la modernidad

Abstract

La present investigació persegueix la confirmació del lideratge apícola nacional a la província de Guadalajara de l'Antic Règim al segle XX. Amb aquesta finalitat, ens remuntem a fonts històriques del segle XVII i fonamentalment al Cadastre d'Ensenada i a les dades que consten a l'Institut Nacional d'Estadística en els segles XIX i XX. Procedim a establir, sobre la base del Cadastre, la productivitat del segle XVIII a la província i comarques de Guadalajara mitjançant un escrutini de municipis, nuclis i despoblats: nombre d'arnes, mel, cera, eixams. Tot seguit detallem els oficis apícoles: cerer, confiter, aguardenter i "alojero", seguint el mateix procediment. I en darrer terme quantifiquem les professions sanitàries i la seva localització geogràfica. El tractament matemàtic-estadístic de les dades de productivitat derivats de l'INE ens permet un seguiment longitudinal de la productivitat de Guadalajara fins a 1966, i de les províncies que han exercit el lideratge en el sector en el període de referència. Les conclusions de la investigacions es resumeixen en dos. La primera confirma el lideratge de Guadalajara en els segles XVII i XVIII. La segona afirma la posició de Guadalajara en el grup de províncies espanyoles que lideren la producció en el sector. Guadalajara ha integrat el grup de les onze províncies pioneres en la productivitat apícola als segles XVIII, XIX i XX.

La presente investigación persigue la confirmación del liderazgo apícola nacional en la provincia de Guadalajara del Antiguo Régimen al siglo XX. A tal fin, nos remontamos a fuentes históricas del siglo XVII y fundamentalmente al Catastro de Ensenada y a los datos obrantes en el Instituto Nacional de Estadística en los siglos XIX y XX. Procedemos a establecer, en base al Catastro, la productividad del siglo XVIII en la provincia y comarcas guadalajareñas mediante un escrutinio de municipios, núcleos y despoblados: número de colmenas, miel, cera, enjambres. Seguidamente detallamos los oficios apícolas: cerero, confitero, aguardentero y alojero, siguiendo el mismo procedimiento. Y en último termino cuantificamos las profesiones sanitarias y su localización geográfica. El tratamiento matemático-estadístico de los datos de productividad derivados del INE nos permite un seguimiento longitudinal de la productividad guadalajareña hasta 1966, y de las provincias que han ejercido el liderazgo en el sector en el período de referencia. Las conclusiones de la investigaciones se resumen en dos. La primera confirma el liderazgo de Guadalajara en los siglos XVII y XVIII. La segunda afirma la posición de Guadalajara en el grupo de provincias españolas que lideran la producción en el sector. Guadalajara ha integrado el grupo de las once provincias pioneras en la productividad apícola en los siglos XVIII, XIX y XX.

The present investigation pursues the confirmation of the national beekeeping leadership in the province of Guadalajara of the Old Regime to the 20th century. To this end, we go back to historical sources of the seventeenth century and fundamentally to the Cadastre of Ensenada and the data working in the National Institute of Statistics in the nineteenth and twentieth centuries. We proceed to establish, on the basis of the Cadastre, the productivity of the eighteenth century in the province and regions of Guadalajara through a scrutiny of municipalities, nuclei and depopulated: number of hives, honey, wax, swarms. Next we detail the beekeeping trades: waxworker, confectioner, "alojero" and licor seller, following the same procedure. And lastly we quantify the health professions and their geographic location. The mathematical-statistical treatment of the productivity data derived from the INE allows us to monitor the productivity de Guadalajara until 1966, and the provinces that have exercised the leadership in the sector in the reference period. The findings of the research are summarized in two. The first confirms the leadership of Guadalajara in the seventeenth and eighteenth centuries. The second affirms the position of Guadalajara in the group of Spanish provinces that lead the production in the sector. Guadalajara has integrated the group of eleven pioneer provinces in beekeeping productivity in the eighteenth, nineteenth and twentieth centuries.