Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva

Abstract

L’interès principal d’aquesta tesi és reflectir els usos per part dels parlants de 35 termes procedents del domini semàntic del llenguatge tècnic del motociclisme en català i veure si s’ajusten o no a les propostes dels agents normalitzadors (Institut d’Estudis Catalans i Termcat, principalment). L’enfocament des del qual descrivim les variants recollides i els fenòmens trobats parteix d’una aproximació terminològica i sociolingüística, però també i principalment, de la lingüística cognitiva, perquè aquesta perspectiva ens permet estudiar quines són les raons per les quals els parlants trien unes variants lèxiques per sobre de les altres, i així poder donar compte de les motivacions per a la seva tria. Amb això, a banda de recollir els usos orals i espontanis dels parlants de les variants d’aquest domini semàntic, també podem veure si hi ha coincidències entre les variants que utilitzen els parlants i les que apareixen als mitjans de comunicació.

Per a la recollida de les dades que s’analitzen en aquesta tesi, hem fet un treball de camp que ha consistit en el buidatge de les variants aparegudes als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i, també, en l’elaboració d’una enquesta. El fet d’elaborar una enquesta perquè fos contestada pels parlants que utilitzen aquest domini semàntic en les seves interaccions espontànies i en els contextos d’ús d’aquesta terminologia específica ha estat provocat perquè entenem que els parlants són els agents darrers de la implantació terminològica (Vila [dir.] 2007), i que els registres orals tampoc no poden quedar fora de l’abast d’aquesta implantació. Després de la recollida del corpus, es comparen les variants obtingudes amb les variants proposades pels agents normalitzadors per veure si hi ha coincidències, és a dir, si les propostes normatives són utilitzades i conegudes per part dels parlants, per contrastar així si estan implantades o no. Els resultats de la recerca, després de l’anàlisi cas per cas de les 35 paraules, han estat que no hi ha hagut implantació dels termes proposats per la normativa en el lèxic del domini semàntic del motociclisme, com a mínim de la gran majoria dels 35 termes estudiats. Els parlants, dins aquest llenguatge tècnic, fan servir principalment manlleus del castellà i de l’anglès. Els manlleus del castellà apareixen en gran nombre en les variants que són termes de nivell bàsic segons la lingüística cognitiva, mentre que l’anglès apareix en les variants que pertanyen al nivell subordinat. A més, també s’observa que hi ha un grau més gran d’implantació en la llengua que apareix als mitjans de comunicació que en la llengua que utilitzen els parlants en les seves interaccions comunicatives habituals i espontànies, principalment orals, però també escrites. Finalment, també es descriuen, en línies generals, les causes possibles que motiven els parlants en la tria d’unes variants sobre les altres, com poden ser la claredat del significat, l’economia de formes i l’expressivitat.

Speakers are the ultimate arbiters of normalization (Vila [ed.] 2007). Hence, continued fieldwork research and is needed to track and evaluate whether the actual usage of specialized terminology is reflected in current proposals of normalization in Catalan (i.e., Institut d’Estudis Catalans and Termcat), especially in the oral register. To this end, the present thesis describes the use, the state of normalization and implementation of 35 Catalan terms taken from a technical sublanguage, namely that of motorcycling. To see whether these specialized terms constitute normalized lexical items, I first delve into the matter with a data study derived from the Catalan written and audiovisual media. This data analysis is subsequently complemented by linguistic survey of Catalan speakers who themselves are motorcyclists or are specialists in the field of motorcycling. The framework employed herein makes use of three-pronged approach: (a) terminology, (b) sociolinguistics, and (c) cognitive linguistics, since this latter approach affords a way to study the reasons behind speakers’ choices of lexical forms. The results of this study suggest that normalization of this specialized domain has not been achieved. I address this state of affairs with a new set of proposals based on cognitive lexicalization patterns uncovered in the item-by-item qualitative analysis.