Una intervención domiciliaria en pacientes con psicosis que presentan baja adherencia al tratamiento

Abstract

L’objectiu principal consisteix en avaluar l’efectivitat de la intervenció domiciliària (PSICODOM) en pacients afectats de trastorns de l’espectre psicòtic que presenten resistència al tractament integrat en la millora de: l’adherència al tractament farmacològic i psicoterapèutic, la consciència de malaltia, la funcionalitat psicosocial, l’estat d’ànim; i en la reducció de: les recaigudes, la simptomatologia positiva, la negativa i la psicopatologia general. També es pretén millorar tant del pacient i de la família: la comunicació familiar, l’estat d’ànim i la qualitat de vida. Per altra banda, es pretén comparar l’evolució dels pacients que han rebut el programa PSICODOM amb aquells que formen part del grup CONTROL que reben únicament el seguiment domiciliari habitual per part de l’equip de Trastorn Mental Sever (psiquiatra, infermera PSI, infermera i treballadora social). Mètode. Els participants de l’estudi constitueixen una mostra de 28 pacients; el disseny de la investigació consisteix en un assaig clínic aleatoritzat, pel que es van assignar a dos grups, 14 pertanyents al grup PSICODOM i 14 al grup CONTROL. Juntament amb aquests pacients, han participat en l’estudi 22 dels seus familiars, 12 familiars del grup PSICODOM i 10 del grup CONTROL. Els instruments utilitzats han estat: PANSS (Positive and Negative Syndrome Scale), EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global); BDI-II (Beck Depression Inventory-II); QOLI (Quality of Life Interview); SFS (Social Functioning Scale); SUMD (Scale of Unawareness of Mental Disorder); Test Morisky-Green; FCS (Familiar Communication Scale); SCID-I/P; PBI (Parental Bonding Instrument). Els resultats indiquen que una intervenció domiciliària en pacients resistents a tractament que pateixen esquizofrènia, realitzada amb el pacient i la família, almenys durant 12 mesos, té un alt impacte sobre la reducció de la resistència al tractament integrat i evoluciona més positivament en general en les mesures intra-grupals als 12 mesos en: la comunicació familiar per part de la família; la consciència de malaltia; l’activitat global. Respecte a la comparació entre els grups, als 6 mesos ja es constatava, en el grup PSICODOM, una major consciència de malaltia (p=0,007). Als 12 mesos, s’evidencia una reducció del nombre de recaigudes (p=0,43) i una reducció de la psicopatologia general en l’escala PANSS sense tenir diferències significatives, un manteniment de la funcionalitat social (p=0,011), i una millora de l’activitat global (p=0,019). L’única variable en què els resultats són més favorables en el grup CONTROL, és en un dels ítems de la presa de medicació (administració a les hores indicades, p=0,05). En la resta de variables no s’han obtingut puntuacions significatives. Els resultats obtinguts en la part quantitativa de l’escala de comunicació familiar, en el grup PSICODOM, resulten amb puntuacions significatives per part dels familiars als 12 mesos (p=0,038), millorant així aquesta comunicació. Els resultats comparatius amb l’estudi qualitatiu realitzat, demostren que, per una part, en relació a variables familiars: es millora el susbsistema fraternal i la co-dependència parental; es genera cooperació familiar; es fomenta el suport mutu, l’assertivitat i la confiança; s’augmenta l’empatia cognitiva; es redueix el criticisme, la sobreprotecció i l’hostilitat; es genera transparència i la bidireccionalitat, per a poder transmetre com es senten i ajudar-se; i, per altra banda, en quant a variables personals: es fomenta l’autonomia-independència dels pacients per a poder portar a terme tasques de la vida diària així com millorar el gaudi d’aquests; es promou l’acceptació i la validació personal i del sistema. En conclusió, es desprèn del conjunt de resultats d’aquesta tesis que una intervenció domiciliària en pacients resistents a tractament que pateixen esquizofrènia, realitzada amb el pacient i la família, almenys durant 12 mesos, té un alt impacte sobre la reducció de la resistència al tractament integrat i evoluciona més positivament en general en les mesures intra-grupals com en la comparació entre els grups. La població d’estudi necessita temps i, per tant, una intervenció realitzada durant un període prolongat en el domicili, pot disminuir les recaigudes, augmentar el funcionament social, l’activitat global i la consciència de malaltia, així com la comunicació familiar.

El objetivo principal consiste en evaluar la efectividad de la intervención domiciliaria (PSICODOM) en pacientes afectados de trastornos del espectro psicótico que presentan resistencia al tratamiento integrado en la mejora de: la adherencia al tratamiento farmacológico y psicoterapéutico, la conciencia de enfermedad, la funcionalidad psicosocial, el estado de ánimo; y en la reducción de: las recaídas, la sintomatología positiva, la negativa y la psicopatología general. También se pretende mejorar tanto del paciente y de la familia: la comunicación familiar, el estado de ánimo y la calidad de vida. Por otro lado, se pretende comparar la evolución de los pacientes que han recibido el programa PSICODOM con los que forman parte del grupo CONTROL que reciben únicamente el seguimiento domiciliario habitual por parte del equipo de Trastorno Mental Severo (psiquiatra, enfermera PSI, enfermera y trabajadora social). Método. Los participantes del estudio constituyen una muestra de 28 pacientes; el diseño de la investigación consiste en un ensayo clínico aleatorizado, por lo que se asignaron a dos grupos, 14 pertenecientes al grupo PSICODOM y 14 al grupo CONTROL. Junto con estos pacientes, han participado en el estudio 22 de sus familiares, 12 son familiares del grupo PSICODOM y 10 del grupo CONTROL. Los instrumentos utilizados han sido: PANSS (Positive and Negative Syndrome Scale), EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global); BDI-II (Beck Depression Inventory-II); QOLI (Quality of Life Interview); SFS (Social Functioning Scale); SUMD (Scale of Unawareness of Mental Disorder); Test Morisky-Green; FCS (Familiar Communication Scale); SCID-I/P; PBI (Parental Bonding Instrument). Los resultados indican que una intervención domiciliaria en pacientes resistentes a tratamiento que sufren esquizofrenia, realizada con el paciente y la familia, al menos durante 12 meses, tiene un alto impacto sobre la reducción de la resistencia al tratamiento integrado y evoluciona más positivamente en las medidas intra-grupales a los 12 meses en: la comunicación familiar por parte de la familia; la conciencia de enfermedad; la actividad global. Respecto a la comparación entre los grupos, a los 6 meses ya se constata, en el grupo PSICODOM, una mayor conciencia de enfermedad (p=0,007). A los 12 meses, se evidencia una reducción del número de recaídas (p=0,043) y una reducción de la psicopatología general en la escala PANSS sin ser significativa, un mantenimiento de la funcionalidad social (p=0,011), y una mejoría de la actividad global (p=0,019). La única variable en que los resultados son más favorables en el grupo CONTROL, es en uno de los ítems de la toma de medicación (administración a las horas indicadas, p=0,05). En el resto de variables no se han obtenido puntuaciones significativas. Los resultados obtenidos en la parte cuantitativa de la escala de comunicación familiar, en el grupo PSICODOM, resultan con puntuaciones significativas por parte de los familiares a los 12 meses (p=0,038), mejorando así dicha comunicación. Los resultados comparativos con el estudio cualitativo realizado, demuestran que, por una parte, en relación a variables familiares: se mejora el subsistema fraternal y la co-dependencia parental; se genera cooperación familiar; se fomenta el soporte mutuo, la asertividad y la confianza; aumenta la empatía cognitiva; se reduce el criticismo, la sobreprotección y la hostilidad; se genera transparencia y la bidireccionalidad, para poder transmitir cómo se sienten y ayudarse; y, por otra parte, en cuanto a variables personales: se fomenta la autonomía-independencia de los pacientes para poder llevar a cabo tareas de la vida diaria así como mejorar el disfrute de éstos; se promueve la aceptación y la validación personal y del sistema. En conclusión, se desprende del conjunto de resultados de esta tesis que una intervención domiciliaria en pacientes resistentes a tratamiento que sufren esquizofrenia, realizada con el paciente y la familia, al menos durante 12 meses, tiene un alto impacto sobre la reducción de la resistencia al tratamiento integrado y evoluciona más positivamente en general en las medidas intra-grupales como en la comparación entre los grupos. La población de estudio necesita tiempo y, por lo tanto, una intervención realizada durante un periodo prolongado en el domicilio, puede disminuir las recaídas, aumentar el funcionamiento social, la actividad global y la conciencia de enfermedad, así como la comunicación familiar.

The main objective consists on evaluating the effectivity of the domiciliary intervention (PSICODOM) in patients affected from disorders of psychotic spectrum that show resistance to the treatment integrated on the improvement of: adherence to pharmacological and psychotherapeutic treatment, the illness consciousness, psychosocial functionality, mood; and decrease of: relapses, positive and negative symptomatology and general psychopathology. There is also the purpose of improving both patient and family: communication, mood and quality of life. On the other hand it is pretended to compare the evolution of patients that have received the PSICODOM program with the ones that are part of CONTROL group that only receive the usual domiciliary follow up by the Severe Mental Disorder Team (psychiatrist, PSI nurse, nurse and social worker). Method. The study participants form a sample of 28 patients; the investigation design consists in a randomized clinical essay, where two groups has been allocated, 14 patients to PSICODOM group and 14 to CONTROL group. Linked to those patients, on the study have participated 22 of their family members, 12 family members of PSICODOM group, and 10 of CONTROL group. The instruments used have been PANSS (Passive and Negative Syndrome Scale), EEAG (Global Activity Evaluation Scale); BDI-II (Beck Depression Inventory–II); QOLI (Quality of Life Interview); SFS (Social Functioning Scale); SUMD (Scale of Unawareness of Mental Disorder); Test Morisky-Green; FCS (Familiar Communication Scale); SCID-I/P; PBI (Parental Bonding Instrument). The results indicate that the domiciliary intervention on resistant to treatment patients that suffer schizophrenia, carried out together with patient and family, at least during 12 months, have a high impact on the reduction to integrated treatment resistance and a positive evolution on the intra-group measures at 12 months in: family communication from the relatives viewpoint; illness consciousness; global activity. Regarding the group comparison, at 6 months it is determined, that in PSICODOM group, there is a higher illness conscience (p=0,007). On the 12 months is proved a decrease on the amount of relapses (p=0,043) and a decrease on the general psychopathology on the PANSS scale without obtaining significance, a social functionality maintenance (p=0,011), and global improvement activity (p=0,019). The only variable were the results are better on the CONTROL group, is on one of the medication intake items (intake at stipulated hours, p=0,05). On the other variables, no meaningful punctuations were obtained. The results obtained on family communication quantitative scale, on the PSICODOM group, relatives at 12 months have meaningful punctuations (p=0,038), improving the communication. Comparative results with qualitative study performed prove that, on one side, in connection with relatives variables: it is improved the fraternal subsystem and the parental co-dependency; family cooperation is generated; mutual support, assertiveness, and confidence are fostered; it is improved the cognitive empathy; criticism, overprotection and hostility are reduced; transparency and two-way communication is generated in order to share how they feel and help each other; and, on the other hand, related with personal variables: patient autonomy-independence is fomented to cope with daily-life tasks and to improve their enjoyment; acceptation and personal and family validation are improved. In conclusion, the overall picture that emerge from the results of this thesis is that a domiciliary intervention with resistant patients to treatment who suffer psychosis, carried out with patient and family, for at least 12 months, have a high impact above the reduction of the resistance of an integrated treatment and evolve more positively in general in the intra-group measures and also in the group comparison. The study population need time and, therefore, a domiciliary intervention performed during a long period, can reduce relapses, improve social functioning, global activity, illness conscious and family communication.