Derivación biliopancreática en el tratamiento quirúrgico de la obesidad mórbida. Consecuencias metabólicas a largo plazo

Abstract

[spa] Introducción La cirugía bariátrica es actualmente el tratamiento de elección para los pacientes con obesidad mórbida. Sin embargo existen múltiples procedimientos quirúrgicos. En esta tesis doctoral se describen los resultados clínicos y metabólicos en pacientes con obesidad mórbida intervenidos de derivación biliopancreática (DBP) según la técnica de Scopinaro en un período de estudio de 15 años (1999-2015) con seguimiento clínico de 10 años. Contenido de la investigación Se han estudiado de forma retrospectiva a partir de una base de datos recogida de forma prospectiva a 277 pacientes intervenidos de cirugía bariátrica mediante técnica de Scopinaro. El seguimiento medio ha sido del 80,8 % a los 5 años y del 57% a los 10 años. En este estudio, la DBP presenta una incidencia global de complicaciones medicoquirúrgicas del 20,2%, de ellas el 14,4% han sido complicaciones quirúrgicas leves según la clasificación de Clavien Dindo. La DBP se ha mostrado eficaz en la pérdida de peso. El porcentaje de sobrepeso perdido (PSP) ha sido del 65,5% pasando de un índice de masa corporal (IMC) preoperatorio del 52% hasta el IMC medio postoperatorio del 34,9 Kg/m2 tras diez años de cirugía. El PSP ha sido máximo al primer año y se ha mantenido estable a lo largo del seguimiento. No se han observado diferencias significativas en cuanto a los resultados ponderales ni en las complicaciones quirúrgicas postoperatorias entre el grupo de pacientes intervenidos por cirugía abierta o por cirugía laparoscópica. Se ha observado una resolución o una mejoría de la diabetes (DM) en un 85,38%, de la hipertensión arterial (HTA) en un 65,61%, del síndrome de apnea obstructiva del sueño (SAOS) en un 89,14% y una mejoría de las alteraciones lipídicas. Se han producido alteraciones metabólicas a pesar de la suplementación. La malnutrición proteica ha ido aumentando a lo largo del seguimiento de la muestra. Se ha pasado de un 1,8% tras el primer año de la cirugía hasta un 4,5% a los diez años postoperatorios. La anemia ferropénica es otra complicación que se ha desarrollado en el postoperatorio de esta técnica. Las vitamina D disminuye a lo largo del tiempo presentando un aumento correspondiente de la paratohormona (PTH) para mantener la normalidad en el metabolismo del calcio. La mayor parte de los pacientes refieren un grado de satisfacción muy buena o excelente, sin que existan cambios significativos a lo largo de las diferentes evaluaciones durante el seguimiento. Conclusión La DBP según técnica de Scopinaro presenta una baja morbilidad, logra una significativa pérdida de peso y la resolución de gran parte de las comorbilidades. Todo ello se obtiene con una incidencia de morbilidad relativamente baja y estos resultados se mantienen a los 10 años de seguimiento.

[cat] Introducció La cirurgia bariàtrica és actualment el tractament d'elecció per als pacients amb obesitat mòrbida. Tot i això el procediment d'elecció no està clarament establert. En aquest projecte de tesi doctoral es descriuen els resultats clínics i metabòlics en pacients amb obesitat intervinguts de derivació biliopancreática (DBP) segons la tècnica de Scopinaro en un període d'estudi de 15 anys (1999-2015) amb seguiment clínic de 10 anys. Contingut de la investigació S'han estudiat de manera retrospectiva a partir d'una base de dades recollida de forma prospectiva 277 pacients intervinguts de cirurgia bariàtrica mitjançant tècnica de Scopinaro. El seguiment mitjà ha estat del 80,8% als 5 anys i el 57% als 10 anys. En aquest estudi, la DBP presenta una incidència global de complicacions medicoquirúrgiques del 20,2%, de les quals el 14,4% han estat complicacions quirúrgiques, classificades com a lleus segons Clavien Dindo. La DBP s'ha mostrat eficaç en la pèrdua de pes. El percentatge de sobrepès perdut (PSP) ha estat del 65,5%, passant d'un índex de massa corporal (IMC) preoperatori del 52% fins l'IMC mitjà postoperatori del 34,9 Kg / m2 després de deu anys de cirurgia. El PSP ha estat màxim el primer any i s'ha mantingut estable al llarg del seguiment. No s'han observat diferències significatives pel que fa als resultats ponderals ni en les complicacions quirúrgiques postoperatòries entre el grup de pacients intervinguts per cirurgia oberta o per cirurgia laparoscòpica. S'ha observat una resolució o una millora de la diabetis (DM) en un 85,38%, de la hipertensió arterial (HTA) en un 65,61%, de la síndrome d'apnea obstructiva del son (SAOS) en un 89,14% i una millora de les alteracions lipídiques. S'han produït alteracions metabòliques tot i la suplementació. La malnutrició proteica ha anat augmentant al llarg del seguiment de la mostra. S'ha passat d'un 1,8% després del primer any de la cirurgia fins a un 4,5% als deu anys postoperatòries. L'anèmia ferropènica és una altra complicació que s'ha desenvolupat en el postoperatori d'aquesta tècnica. La vitamina D disminueix al llarg del temps presentant un augment corresponent de la paratohormona (PTH) per mantenir la normalitat en el metabolisme del calci. La major part dels pacients refereixen un grau de satisfacció molt bona o excel·lent, sense que hi hagi canvis significatius al llarg de les diferents avaluacions durant el seguiment. Conclusió La DBP segons la tècnica d ‘Scopinaro presenta una baixa morbiditat, aconsegueix una pèrdua de pes significativa i la resolució de gran part de les comorbiditats. Tot això s'obté amb una incidència de morbiditat relativament baixa i els resultats es mantenen als 10 anys de seguiment.

[eng] Introduction Bariatric surgery is currently the treatment of choice for patients with morbid obesity. Despite this, the election procedure is not clearly established. This doctoral thesis project describes the clinical and metabolic results in patients with obesity undergoing biliopancreatic diversion (DBP) according to the Scopinaro’s technique in a study period of 15 years (1999-2015) with 10-year clinical follow-up. Content of the investigation We have studied retrospectively from a database collected prospectively 277 patients undergoing bariatric surgery using the Scopinaro technique. The average follow-up was 80.8% at 5 years and 57% at 10 years. In this study, the biliopancreatic diversion shows an overall incidence of medical-surgical complications of 20.2%, of which 14.4% have been surgical complications, classified as mild according to Clavien Dindo. DBP has been shown effective in weight loss. The percentage of overweight lost (PSP) was 65.5%, moving from a preoperative body mass index (BMI) of 52% to a postoperative mean BMI of 34.9 kg / m2 after ten years of surgery. The percentage of PSP has been maximum in the first year and has remained stable throughout the follow-up. No significant differences were observed in the weight-related results or in the postoperative surgical complications among the group of patients operated on by open surgery or by laparoscopic surgery. A resolution or improvement of diabetes has been observed in 85.38%, of arterial hypertension in 65.61%, of the obstructive sleep apnoea syndrome in 89.14% and an improvement of lipid alterations. Metabolic changes have occurred despite supplementation. Protein malnutrition has been increasing throughout the monitoring of the sample. It has increased from 1.8% after the first year of surgery to 4.5% at ten years postoperatively. Iron deficiency anaemia is another complication that has developed in the postoperative period of this technique. Vitamin D decreases over time presenting a corresponding increase in PTH to maintain normal calcium metabolism. Most patients report an excellent or very good degree of satisfaction, without significant changes throughout the different evaluations during follow-up. Conclusion The DBP according to the Scopinaro technique has a low morbidity, achieves a significant weight loss and the resolution of a large part of the comorbidities. All this is obtained with a relatively low incidence of morbidity and the results are maintained after 10 years of follow-up.