dc.contributor
Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
dc.contributor.author
Bianchi, Alessandro
dc.date.accessioned
2019-04-08T10:41:30Z
dc.date.available
2019-04-08T10:41:30Z
dc.date.issued
2019-02-15
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/666601
dc.description.abstract
[spa] Introducción
La cirugía bariátrica es actualmente el tratamiento de elección para los pacientes
con obesidad mórbida. Sin embargo existen múltiples procedimientos quirúrgicos.
En esta tesis doctoral se describen los resultados clínicos y metabólicos en
pacientes con obesidad mórbida intervenidos de derivación biliopancreática (DBP)
según la técnica de Scopinaro en un período de estudio de 15 años (1999-2015) con
seguimiento clínico de 10 años.
Contenido de la investigación
Se han estudiado de forma retrospectiva a partir de una base de datos recogida de
forma prospectiva a 277 pacientes intervenidos de cirugía bariátrica mediante
técnica de Scopinaro.
El seguimiento medio ha sido del 80,8 % a los 5 años y del 57% a los 10 años. En
este estudio, la DBP presenta una incidencia global de complicaciones medicoquirúrgicas
del 20,2%, de ellas el 14,4% han sido complicaciones quirúrgicas leves
según la clasificación de Clavien Dindo.
La DBP se ha mostrado eficaz en la pérdida de peso. El porcentaje de sobrepeso
perdido (PSP) ha sido del 65,5% pasando de un índice de masa corporal (IMC)
preoperatorio del 52% hasta el IMC medio postoperatorio del 34,9 Kg/m2 tras diez
años de cirugía. El PSP ha sido máximo al primer año y se ha mantenido estable a lo
largo del seguimiento. No se han observado diferencias significativas en cuanto a los resultados ponderales ni en las complicaciones quirúrgicas postoperatorias entre el
grupo de pacientes intervenidos por cirugía abierta o por cirugía laparoscópica. Se
ha observado una resolución o una mejoría de la diabetes (DM) en un 85,38%, de la
hipertensión arterial (HTA) en un 65,61%, del síndrome de apnea obstructiva del
sueño (SAOS) en un 89,14% y una mejoría de las alteraciones lipídicas. Se han
producido alteraciones metabólicas a pesar de la suplementación. La malnutrición
proteica ha ido aumentando a lo largo del seguimiento de la muestra. Se ha pasado
de un 1,8% tras el primer año de la cirugía hasta un 4,5% a los diez años
postoperatorios. La anemia ferropénica es otra complicación que se ha desarrollado
en el postoperatorio de esta técnica. Las vitamina D disminuye a lo largo del tiempo
presentando un aumento correspondiente de la paratohormona (PTH) para mantener
la normalidad en el metabolismo del calcio. La mayor parte de los pacientes refieren
un grado de satisfacción muy buena o excelente, sin que existan cambios
significativos a lo largo de las diferentes evaluaciones durante el seguimiento.
Conclusión
La DBP según técnica de Scopinaro presenta una baja morbilidad, logra una
significativa pérdida de peso y la resolución de gran parte de las comorbilidades.
Todo ello se obtiene con una incidencia de morbilidad relativamente baja y estos
resultados se mantienen a los 10 años de seguimiento.
dc.description.abstract
[cat] Introducció
La cirurgia bariàtrica és actualment el tractament d'elecció per als pacients amb
obesitat mòrbida. Tot i això el procediment d'elecció no està clarament establert. En
aquest projecte de tesi doctoral es descriuen els resultats clínics i metabòlics en pacients amb obesitat intervinguts de derivació biliopancreática (DBP) segons la
tècnica de Scopinaro en un període d'estudi de 15 anys (1999-2015) amb seguiment
clínic de 10 anys.
Contingut de la investigació
S'han estudiat de manera retrospectiva a partir d'una base de dades recollida de
forma prospectiva 277 pacients intervinguts de cirurgia bariàtrica mitjançant tècnica
de Scopinaro.
El seguiment mitjà ha estat del 80,8% als 5 anys i el 57% als 10 anys. En aquest
estudi, la DBP presenta una incidència global de complicacions medicoquirúrgiques
del 20,2%, de les quals el 14,4% han estat complicacions quirúrgiques,
classificades com a lleus segons Clavien Dindo.
La DBP s'ha mostrat eficaç en la pèrdua de pes. El percentatge de sobrepès perdut
(PSP) ha estat del 65,5%, passant d'un índex de massa corporal (IMC) preoperatori
del 52% fins l'IMC mitjà postoperatori del 34,9 Kg / m2 després de deu anys de
cirurgia. El PSP ha estat màxim el primer any i s'ha mantingut estable al llarg del
seguiment. No s'han observat diferències significatives pel que fa als resultats
ponderals ni en les complicacions quirúrgiques postoperatòries entre el grup de
pacients intervinguts per cirurgia oberta o per cirurgia laparoscòpica. S'ha observat
una resolució o una millora de la diabetis (DM) en un 85,38%, de la hipertensió
arterial (HTA) en un 65,61%, de la síndrome d'apnea obstructiva del son (SAOS) en
un 89,14% i una millora de les alteracions lipídiques. S'han produït alteracions
metabòliques tot i la suplementació. La malnutrició proteica ha anat augmentant al
llarg del seguiment de la mostra. S'ha passat d'un 1,8% després del primer any de la
cirurgia fins a un 4,5% als deu anys postoperatòries. L'anèmia ferropènica és una
altra complicació que s'ha desenvolupat en el postoperatori d'aquesta tècnica. La
vitamina D disminueix al llarg del temps presentant un augment corresponent de la
paratohormona (PTH) per mantenir la normalitat en el metabolisme del calci. La major part dels pacients refereixen un grau de satisfacció molt bona o excel·lent,
sense que hi hagi canvis significatius al llarg de les diferents avaluacions durant el
seguiment.
Conclusió
La DBP segons la tècnica d ‘Scopinaro presenta una baixa morbiditat, aconsegueix
una pèrdua de pes significativa i la resolució de gran part de les comorbiditats. Tot
això s'obté amb una incidència de morbiditat relativament baixa i els resultats es
mantenen als 10 anys de seguiment.
dc.description.abstract
[eng] Introduction
Bariatric surgery is currently the treatment of choice for patients with morbid obesity.
Despite this, the election procedure is not clearly established. This doctoral thesis
project describes the clinical and metabolic results in patients with obesity
undergoing biliopancreatic diversion (DBP) according to the Scopinaro’s technique in
a study period of 15 years (1999-2015) with 10-year clinical follow-up.
Content of the investigation
We have studied retrospectively from a database collected prospectively 277
patients undergoing bariatric surgery using the Scopinaro technique. The average
follow-up was 80.8% at 5 years and 57% at 10 years. In this study, the
biliopancreatic diversion shows an overall incidence of medical-surgical
complications of 20.2%, of which 14.4% have been surgical complications,
classified as mild according to Clavien Dindo.
DBP has been shown effective in weight loss. The percentage of overweight lost
(PSP) was 65.5%, moving from a preoperative body mass index (BMI) of 52% to a postoperative mean BMI of 34.9 kg / m2 after ten years of surgery. The percentage
of PSP has been maximum in the first year and has remained stable throughout the
follow-up. No significant differences were observed in the weight-related results or in
the postoperative surgical complications among the group of patients operated on
by open surgery or by laparoscopic surgery. A resolution or improvement of diabetes
has been observed in 85.38%, of arterial hypertension in 65.61%, of the obstructive
sleep apnoea syndrome in 89.14% and an improvement of lipid alterations.
Metabolic changes have occurred despite supplementation. Protein malnutrition has
been increasing throughout the monitoring of the sample. It has increased from 1.8%
after the first year of surgery to 4.5% at ten years postoperatively. Iron deficiency
anaemia is another complication that has developed in the postoperative period of
this technique. Vitamin D decreases over time presenting a corresponding increase
in PTH to maintain normal calcium metabolism. Most patients report an excellent or
very good degree of satisfaction, without significant changes throughout the different
evaluations during follow-up.
Conclusion
The DBP according to the Scopinaro technique has a low morbidity, achieves a
significant weight loss and the resolution of a large part of the comorbidities. All this
is obtained with a relatively low incidence of morbidity and the results are maintained
after 10 years of follow-up.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat de les Illes Balears
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Obesidad severa
dc.subject
Cirugía bariátrica
dc.subject
Desviación biliopancreática
dc.subject
Consecuencias metabólicas
dc.title
Derivación biliopancreática en el tratamiento quirúrgico de la obesidad mórbida. Consecuencias metabólicas a largo plazo
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
González Argenté, Francesc Xavier
dc.contributor.director
García Fernández De Castillo, Ana
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess