Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia
Aquesta tesi analitza l’impacte de la crisi econòmica en els principals Estats de Benestar Europeus i els canvis introduïts en els sistemes de cures de llarga durada —CLD— d’Anglaterra, Alemanya, Suècia i Espanya. Alhora, aborda les tendències lligades als canvis identificats en cada país entre 2008-2017 en relació a: la contracció-expansió dels sistemes; els processos de reestructuració —remercantilització, contenció de costos i recalibració— i la refamiliarització dels sistemes. L’estratègia metodològica utilitzada és el cross-national i l’estudi de cas dins de la variant casos diferents. S’ha considerat als països triats tipus ideals de Benestar: el Continental; el Liberal; l'Universal i el Mediterrani, segons la classificació d'Esping-Andersen (1990) o autors com Moreno (2001) i Ferrera (1996). L'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives, utilitza bases de dades estadístiques i dades qualitatives primàries i secundàries. Una part important de les dades estadístiques s'han obtingut de les bases de dades estandarditzades de l'OCDE i, en menor mesura, de les bases de dades dels serveis nacionals estadístics dels països estudiats. Per a obtenir les dades qualitatives primàries s’han dut a terme entrevistes semiestructurades a informants clau. Hi ha tres nivells d’anàlisi: el primer explora els canvis en la provisió de servei de CLD; el segon revisa les reformes legislatives i el tercer nivell recull la percepció dels entrevistats quant als canvis i els factors explicatius.
This thesis analyses the impact of the economic crisis in the Welfare Stats across Europe and the changes caused within the long-term care systems of England, Germany, Sweden and Spain. Furthermore, this scrutinises the ensuing tendencies linked to the identified changes in each country within the analysis’ timespan regarding: the system’s contraction-expansion; the restructuring mechanisms (re-commodification, costs’ containment and re-calibration) and the re-familiarisation process. The methodological strategy used in the study is cross-national and the case’s study method within the variant of different cases¨. The chosen countries are considered to be ideal types of each Welfare State: the continental; the liberal; the universal and the Mediterranean, according to the classic categorisation of Esping-Andersen (1990) and other authors like Moreno (2001) and Ferrera (1996). The study combines quantitative and qualitative techniques and uses statistical data as well as primary and secondary qualitative data. A major part of the used statistical data has been obtained by turning to the standardised databases of the OECD and in a minor way, the databases of the statistic national services of the studied countries. In order to obtain the primary qualitative data, the technique of semi-structured interviewing for the key informants has been used. There are also three analysis levels: the first explores the changes within the LTC service provision; the second reviews the legislation modifications within the LTC systems and the third level compiles the perception of these interviewees in terms of these changes and the explaining factors.
Estat del benestar; Estado del bienestar; Welfare state; Política social; Social policy; Crisi econòmica, 2008-; Crisis económicas, 2008-...; Global Financial Crisis, 2008-...; Cura dels malalts; Cuidados a los enfermos; Care of the sick; Persones dependents; Personas dependientes; Dependents; Serveis socials; Servicios sociales; Human services; Sociologia de l'economia; Sociología de la economía; Sociology of economics
316 – Sociology. Communication
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.