The right of self-defence against cyber attacks by states and non-state actors

Abstract

Actualment, l’evolució tecnològica, particularment en el camp del espai cibernètic, ha donat lloc a reptes seriosos per la seguretat dels Estats. Ocasionalment, els atacs cibernètics tenen els mateixos efectes destructius que les armes militars. Donada la manca d’acords entre Estats per tal de constituir noves normes sobre el ciberespai, la comunitat internacional ha provat de fer front als atacs cibernètics mitjançant l’aplicació per analogia del Dret Internacional existent. En el primer capítol, el nostre estudi inicia amb una aproximació històrica al principi de la prohibició de l’ús de la força, el qual té com a finalitat estudiar el seu desenvolupament. Més tard, seguim informant-nos sobre els instruments legals i la jurisprudència més rellevants per aclarir dit principi en el Dret Internacional contemporani. En la segona part identifiquem l’abast i significat del principi de la prohibició de l’ús de la força i proporcionem una àmplia visió sobre tal principi examinant les seves característiques més significatives, com ara l’aplicablitat del principi en relacions internacionals i la seva inaplicabilitat en conflictes intraestatals. El segon capítol està relacionat amb el dret de legítima defensa com excepció de la prohibició de l’amenaça o ús de la força. Principalment, en aquest capítol, examinarem les consideracions i característiques generals del principi del dret de legítima defensa. A continuació, estudiarem l’atac armat alhora que els requisits fonamentals i altres requisits significatius (necessitat, proporcionalitat i immediatesa) per a justificar el dret de legítima defensa contra actors estatals i no estatals. En relació amb el requisit d’immediatesa, examinarem algunes controvèrsies legals sobre legítima defensa anticipada, preventiva o fins i tot a posteriori, en en el Dret Internacional contemporani. El tercer capítol is la pedra angular del nostre estudi. Està relacionat amb el dret de legítima defensa contra operacions cibernètiques per part d’actors estatals i no estatals. Inicialment, examinarem el concepte, les característiques i la classificació de les diferents operacions cibernètiques. A continuació, de conformitat amb la quantitat de força emprada, analitzarem les operacions cibernètiques i altres activitats relacionades les quals, directa o indirectament, puguin violar el principi de la prohibició de l’amenaça o ús de la força. A més, estudiarem altres tipus d’operacions cibernètiques que puguin ser inferiors al nivell requerit per dit principi. A la llum de la gravetat, examinar aquelles operacions cibernètiques que puguin constituir un atac armat per a justificar el dret de legítima es tractarà en una altra secció dins d’aquest capítol. A la llum dels atacs cibernètics indirectes duts a terme per actors no estatals, s’estudiaran, també, les dificultats a l’hora d’atribuir l’atac cibernètic als Estats. Finalment, l’última secció està relacionada amb l’adaptació dels altres requisits del dret de legítima defensa (necessitat, proporcionalitat i immediatesa) a l’exercici de tal dret contra els atacs cibernètics, posant atenció especial en la possibilitat legal d’actuar en legítima defensa abans que ocorri l’atac cibernètic.

Nowadays, technological advancement, particularly in the field of cyberspace, has brought serious challenges for the security of States. Occasionally, cyber attacks have the same destructive effects as military weapons. Given the lack of agreement among States to constitute new norms on cyberspace, the international community has always attempted to cope with cyber threats by analogy from current International Law. In the First Chapter, our research begins with a historical approach to the principle of the prohibition of the use of force, which aims at studying its development. Later on, we keep on inquiring the most significant law instruments and international jurisprudence to clarify such principle in contemporary International Law. In the second part, we identify the scope and meaning of the principle of the prohibition of the use of force and provide an extensive view on such principle by examining its most significant features, such as the applicability of the principle in international relations and its inapplicability in intra-State conflicts, etc. Besides, examining the different modalities of the use of force is part of this chapter. Both the scope and meaning of the threat of use of force will be surveyed separately from the scope and meaning of the use of force. Finally, at a glance, we will explain the different exceptions of the principle of the prohibition of the threat or use of force. The Second Chapter is related to the right of self-defence and the exception of the prohibition of the threat or use of force. Primarily, in this Chapter, we will examine the general considerations and characteristics of the principle of the right of self-defence. After that, we will study the armed attack as well as the primary requirement and other significant requirements (necessity, proportionality and immediacy) to justify the right of self-defence against State and non-State actors. They will take up an important part of our research. In relation to the immediacy requirement, we will examine some legal controversies about the anticipatory, preventive self-defence or even the a posteriori in contemporary international law. The Third Chapter is the cornerstone of our research. It is related to the right of self-defence against cyber operation by States and non-State actors. Initially, we examine the concept, characteristics and classification of cyber operations. Afterwards, in conformity with the amount of force, we examine cyber operations and other related activities which, directly and indirectly, may violate the principle of the prohibition of the threat or use of force. Moreover, we survey other kind of cyber operations that may be below the level of such principle. In light of the graveness, those cyber operations that may constitute an armed attack to justify the right of self-defence will be examined in another section within this very same chapter. In light of indirect cyber-attacks carried out by non-State actors, difficulties to attribute the cyber attack to the States will be surveyed, too. Last section is related to the adaptation of the other requirements of the right of self-defence (necessity, proportionality and immediacy) to the exercise of such right against cyber-attacks, with especial attention to the legal possibility to act in preventive or anticipatory self-defence before a cyber-attack occurs.