El llenguatge dramàtic de Joan Puig i Ferreter

Abstract

Aquesta tesi estudia el llenguatge dramàtic de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Amb aquest objectiu hem elaborat el vocabulari de les obres teatrals de l'autor, i l'anàlisi i caracterització d'aquest vocabulari. La seva producció literària i, doncs, la dramàtica, s'inscriu en el primer terç del segle XX, un període de crisi i de canvi, perquè els models de llengua floralescos, propis de la Renaixença, semblen definitivament superats, i els escriptors com Puig i Ferreter es van haver d'esforçar a trobar un to i un estil de llengua moderns adequats als nous temes i tractaments, perquè en aquell moment no hi havia un estàndard literari compartit. L'estudi de la llengua de Puig i Ferreter ens ha permès seguir, a banda de l’interès que té per ella mateixa, aquest procés que mena a la consolidació del model general de català literari que comença a cristal·litzar cap a la tercera dècada del segle XX. Puig va ser tractat des de la seva irrupció en l’escena catalana com un autor singular a l'època pels seus plantejaments dramàtics agosarats, que no van deixar ningú indiferent. Per això ha estat de gran interès per a nosaltres analitzar i descriure l’expressió lingüística d’aquest autor, per mitjà de la qual els elements renovadors que esmentàvem anteriorment s'han manifestat en la seva obra. Els exemplars de les obres han estat sotmesos a un escaneig electrònic i s’ha passat d’una llista de formes a una llista de lemes. I, a partir del lemari, de la variació d’ocurrències al llarg de les obres i de l’estudi dels manlleus, arcaismes, cultismes estilístics, col·loquialismes i mots dialectals camptarragonins, hem arribat a les conclusions: Puig va assumir progressivament el nou model de llengua; pel que fa a l’estil, com ell mateix confessa, als quaranta anys va haver de tornar a aprendre a escriure.

Esta tesis estudia el lenguaje dramático de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Con este objetivo hemos elaborado el vocabulario de las obras teatrales del autor, y el análisis y caracterización de este vocabulario. Su producción literaria y, por lo tanto, la dramática, se inscribe en el primer tercio del siglo XX, un período de crisis y de cambio, porque los modelos de lengua floral, propios de la Renaixença, parecen definitivamente superados, y los escritores como Puig i Ferreter tuvieron que esforzarse a encontrar un tono y un estilo de lengua modernos y adecuados a los nuevos términos y tratamientos, porque en aquel momento no existía un estándar literario compartido. El estudio de la lengua de Puig i Ferreter nos ha permitido seguir, a parte del interés que tiene por si misma, este proceso que conduce a la consolidación del modelo general de catalán literario que empieza a cristalizar hacia la tercera década del siglo XX. Puig fue tratado desde su irrupción en la escena catalana como un autor singular en la época por sus planteamientos dramáticos atrevidos, que no dejaron a nadie indiferente. Por esta razón ha sido de gran interés para nosotros analizar y describir la expresión lingüística de este autor, por medio de la que los elementos renovadores que hemos citado anteriormente se han manifestado en su obra. Los ejemplares de su obra han sido sometidos a un proceso de escaneo electrónico y se ha pasado de una lista de formas a una lista de lemas. Y, a partir del lemario, de la variación de ocurrencias a lo largo de las obras y del estudio de préstamos, arcaísmos, cultismos estilísticos, coloquialismos y léxico dialectal procedente del Camp de Tarragona, hemos llegado a unas conclusiones: Puig asumió progresivamente el nuevo modelo de lengua; en cuanto al estilo, como él mismo nos confiesa, a los cuarenta años tuvo que volver a aprender a escribir.

This thesis studies the Joan Puig i Ferreter’s (1882-1956) dramatic language With this aim we have developed the vocabulary of the author's theatrical works, and the analysis and characterization of his vocabulary. His literary production and, therefore, dramatic production, is part of the first third of the twentieth century, a period of crisis and change, because the Floral language models, typical of the Renaixença, seem definitely overcome, and writers like Puig i Ferreter had to strive to find a modern tone and style of language appropriate to the new terms and treatments, because at that time there was no a shared literary standard language. The study of Puig i Ferreter’s language has allowed us to follow, apart from the interest that it has for itself, this process that leads to the consolidation of the general model of Catalan literary language that begins to crystallize towards the third decade of the twentieth century. Puig was treated from his irruption in the Catalan scene like a singular author in the time by his bold dramatic expositions, that did not leave anyone indifferent. For this reason it has been of great interest for us to analyze and describe the author’s linguistic expression by which the renovating elements mentioned above have been manifested in his work. The copies of his work have been subjected to an electronic scanning process and it have been moved from a list of forms to a list of slogans. And, from the lemmary, the variation of occurrences throughout the works and the study of loans, archaisms, stylistic cultisms, colloquialisms and dialectal lexicon from Camp de Tarragona, we have arrived at some conclusions: Puig gradually assumed the new language model; in terms of style, as himself confesses, at the age of forty he had to re-learn to write.