Escultors del so: creació musical col·laborativa i aprenentatge informal

Abstract

Al s. XXI l’escola necessita amb urgència transformacions en profunditat que ens permeten adaptar-la a les necessitats que la societat en general i el nostre alumnat en particular reclamen. A l'aula, l’educació musical respon en el moment present a models que res tenen a veure amb les maneres de fer música que trobem fora de l’escola. Les noves revolucions tecnològiques aplicades al camp de la música han permès emergir amb força altres formes de fer i de col·laborar que ofereixen una nova cartografia de l’aprenentatge musical en totes les seues dimensions. Per aquest motiu, aquest estudi, amb una metodologia etnogràfica, situa el focus en les pràctiques col·laboratives en la creació musical que s’ubiquen en el context informal i que són desenvolupades per músics sense formació musical acadèmica. Els resultats de l’estudi ens mostren algunes de les claus que haurem de tenir en compte a l’hora de transformar i adaptar les pràctiques musicals que habiten les nostres aules cap a contextos més permeables entre l’escola i la societat amb la qual conviu, afavorint i potenciant uns aprenentatges musicals més creatius i col·laboratius.

Twenty first century School urgently needs profound transformations that allow teachers to adapt the school to the needs that our students and the society in general are claiming. Musical education is now using models that have nothing to do with the ways of doing music that we can find outside of the school. The new technological revolution applied to the field of music has allowed other ways of doing music to strongly emerge that collectively offer a new cartography of musical learning in all its dimensions. It is for that reason that this study, through an ethnographic methodology, focuses on the collaborative practices in music creation occurring in informal contexts and that are developed by musicians without formal musical training. The results of this study show some guidelines that have to be taken into account in order to transform and to adapt the musical practices in our classrooms towards more permeable contexts between school and society by encouraging and fostering collaborative and creative musical learning.

En el s. XXI la escuela necesita con urgencia transformaciones en profundidad que nos permitan adaptarla a las demandas que la sociedad en general y nuestro alumnado en particular reclaman. En el aula, la educación musical responde en el momento presente a modelos que nada tienen que ver con las maneras de hacer música que encontramos fuera de la escuela. Las nuevas revoluciones tecnológicas aplicadas al campo de la música han permitido emerger con fuerza otras formas de hacer y de colaborar que ofrecen una nueva cartografía del aprendizaje musical en todas sus dimensiones. Por este motivo, este estudio, con una metodología etnográfica, sitúa el foco en las prácticas colaborativas en la creación musical que se ubican en el contexto informal y que son desarrolladas por músicos sin formación musical académica. Los resultados del estudio nos muestran algunas de las claves que deberemos tener en cuenta a la hora de transformar y adaptar las prácticas musicales que habitan nuestras aulas hacia contextos más permeables entre la escuela y la sociedad con la que convive, favoreciendo y potenciando unos aprendizajes musicales más creativos y colaborativos.