Recuperación y resolución de entidades de crédito en tiempos de crisis

Abstract

La presente tesis doctoral contiene un análisis del régimen jurídico de la reestructuración y resolución de entidades de crédito y los problemas que plantea la intervención por parte de los poderes públicos en relación con una actividad tan central y sensible en para la economía como es la bancaria.

Tras la crisis financiera vivida en los últimos años (2008-2017) se han puesto en marcha diferentes mecanismos tanto a nivel europeo como estatal que han configurado un régimen complejo a dos niveles. El principio de precaución, entendido como previsión permanente del riesgo, informa un nuevo régimen de intervención por parte de los poderes públicos en las entidades de crédito que persigue evitar precautoriamente que las situaciones de crisis en estas entidades afecten de manera negativa al conjunto de la economía, dado el carácter global e interconectado de la misma, y a los propios depositantes y clientes.

La tesis parte de un estudio de la evolución histórica de la regulación pública en materia de entidades de crédito en nuestro país a fin de comprender las particularidades de la intervención de la Administración pública en esta materia. Tras ello, lleva a cabo un estudio de los presupuestos y los nuevos mecanismos de control e intervención europeos que resultan de la cesión de potestades por parte de organismos públicos estatales a otros supranacionales. El paradigma regulatorio es la administrativización plena de los mecanismos de redireccionamiento y, en su caso, liquidación que en cualquier otro orden económico se resolverían en el contexto de la legislación concursal de carácter mercantil.

Bajo este prisma, la tesis analiza el régimen jurídico de las facultades que ostentan los poderes públicos -incluida la potestad sancionadora- que acompaña los supuestos de recuperación, reordenación y resolución de entidades, así como los límites y los mecanismos de control -no siempre satisfactorios- establecidos para atemperar la discrecionalidad administrativa que caracteriza el ejercicio de potestades administrativas en esta materia.

A pesar de los grandes avances que el contexto de crisis ha propiciado en materia de supervisión e intervención sobre las entidades de crédito, y del esfuerzo de armonización asumido por las instituciones de la Unión Europea para la homogeneización del régimen de supervisión y resolución, la tesis constata lo mucho que queda por hacer, poniendo de relieve que estamos solo ante el inicio de lo que probablemente será una verdadera Unión Bancaria Europea.

La present tesi doctoral conté una anàlisi del règim jurídic de la reestructuració i resolució d’entitats de crèdit i els problemes que planteja la intervenció per part dels poders públics en relació amb una activitat tan central i sensible per a la economia com és la bancària.

Després de la crisi financera viscuda en els darrers anys (2008-2017), s’han posat en marxa diferents mecanismes tant a nivell europeu com estatal que han configurat un règim complex a dos nivells. El principi de precaució, entès com una previsió permanent del risc, informa un nou règim d’intervenció per part dels poders públics sobre les entitats de crèdit que busca evitar amb precaució que les situacions de crisi en aquestes entitats afectin d’una manera negativa al conjunt de la economia, donat el caràcter global i interconnectat de la mateixa, i als propis dipositants i clients.

La tesi parteix d’un estudi de l’evolució històrica de la regulació pública en matèria d’entitats de crèdit al nostre país, a la fi de comprendre les particularitats de la intervenció de l’Administració pública en aquesta matèria. Desprès d’això, porta a terme un estudi dels pressuposts i els nous mecanismes de control i intervenció europeus que resulten de la cessió de potestats per part d’organismes públics estatals a d’altres supranacionals. El paradigma regulatori és l’administrativització plena dels mecanismes de redireccionament i, en el seu cas, liquidació que en qualsevol altre ordre econòmic es resoldrien en el context de la legislació concursal de caràcter mercantil.

Segons aquest prisma, la tesi analitza el règim jurídic de les facultats que ostenten els poders públics –inclosa la potestat sancionadora– que acompanya els supòsits de recuperació, reordenació i resolució d’entitats, així com els límits i els mecanismes de control –no sempre satisfactoris– establerts per temperar la discrecionalitat administrativa que caracteritza l’exercici de potestats administratives en aquesta matèria.

Malgrat els grans avenços que el context de crisi ha propiciat en matèria de supervisió i intervenció sobre les entitats de crèdit, i de l’esforç d’harmonització assolit per les institucions de la Unió Europea per a la homogeneïtzació del règim de supervisió i resolució, la tesi constata que queda molt per fer, posant de relleu que estem només a l’inici del que probablement serà una veritable Unió Bancària Europea.

This dissertation contains an analysis of the legal regime of the restructuring and resolution of credit institutions and the problems posed by the public authorities’ intervention in relation to an activity as central and sensitive activity for the economy as the Banking.

After the recent financial crisis (2008-2017) several mechanisms have been launched both at European and national level, a complex system at two levels has been configured. The precautionary principle, understood as the permanent risk forecasting, informs of a new regime of intervention by public authorities in the credit institutions which aims to prevent that crises situation of those entities will affect negatively the overall economy, given its global and interconnected nature, and that of their depositors and customers.

The dissertation is based on a historical evolution of public regulation’s study in the field of credit institutions in our country in order to understand the peculiarities of public administration’s intervention in this subject. In addition, it conducts a study of budgets and the new European mechanisms for control and intervention resulting from the power transfer by national public entities to other supranational. The regulatory paradigm is the full administrativization of the redirection mechanisms and, if necessary, liquidation which in any other economic order would be solved in the context of the normal insolvency proceedings.

According to this prism, this paper examines the legal regime of the powers that hold the public authorities - including the sanctioning power - accompanying assumptions of recovery, restructuring and resolution of entities, as well as the control mechanisms (not always satisfactory) and limits established to moderate the administrative discretion that characterizes the exercise of administrative powers in this subject.

Despite the great progress that the crisis context has lead to the field of monitoring and intervention on the credit institutions, and of the harmonization effort taken by the European Union’s institutions for the homogenization of the regime of monitoring and resolution, this dissertation confirms that there is still much to be done, emphasizing that we are only at the beginning of what probably will be a true European Banking Union.