Shifting Interorganizational Boundaries: An Empirical Examination of the Implications of Strategic Alliance Exit

Abstract

La finalització de les aliances estratègiques ha atret l’atenció dels investigadors durant dècades. Des dels inicis de la recerca en matèria d’aliances, els estudis han reconegut el caràcter flexible i temporal dels acords entre empreses. La finalització d’una aliança representa una fase important del cicle de vida de l’aliança i una activitat bàsica de la reestructuració del portfolio d’aliances. La recerca realitzada s’ha centrat en estudiar els motius de la finalització, però són pocs els estudis que han analitzat les seves conseqüències. Aquest és un fet sorprenent donada la flexibilitat de defineix les aliances així com la freqüència de les finalitzacions d’aliances. Si bé és valuós saber per què les empreses abandonen les aliances, les organitzacions també necessiten entendre les conseqüències de la finalització i quina relació tenen amb les condicions que defineixen l’aliança, per tal de gestionar millor les estratègies col·laboratives. En conseqüència, l’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és estudiar empíricament les implicacions de la finalització d’una aliança des de la perspectiva de l’organització. Per assolir aquest objectiu, s’ha fet una recollida àmplia de dades d’aliances formades entre els anys 1990 i 2005 en el sector de les ciències de la vida. L’historial de les aliances i les seves finalitzacions al llarg de l’any 2015 ha estat analitzat a traves de notes de premsa de diverses bases de dades. A més, la revisió de la bibliografia ha evidenciat que manquen recerques empíriques sobre finalitzacions que no corresponguin a JV, així com la importància de diferenciar entre dues formes destacades de finalització: la dissolució i la internalització (és a dir, l’adquisició després de l’aliança), cosa que ha portat a incorporar la governança de les JV i la manera com s’ha fet la finalització a tots els estudis. Atesa la importància de les aliances en l’accés a recursos externs valuosos (tàcits) i la reconfiguració dels recursos que suposa qualsevol finalització d’una aliança, aquesta tesi es basa predominantment en la concepció de l’empresa basada en els recursos (RBV) i basada en el coneixement (KBV). Concretament, s’han dut a terme tres estudis a fi d’examinar els resultats organitzatius relacionats amb (1) el rendiment de l’empresa, (2) la innovació i la construcció de coneixement i (3) la necessitat d’entendre la finalització de les aliances per la via de la internalització. Per entendre’n millor les conseqüències sobre el rendiment de l’empresa, en el primer estudi s’utilitza l'anàlisi d'esdeveniments i de regressió per tal d’examinar la relació existent entre les formes de finalització, els motius d’aquesta, així com la governança JV i la reacció del mercat davant els anuncis de finalització de l’aliança. Els resultats demostren que la dissolució de l’aliança té un efecte generalment negatiu sobre el valor de mercat de l’empresa, mentre que la internalització de l’aliança presenta uns coeficients positius, per no significatius. La interacció significativa entre la forma de finalització de l’aliança i els seus motius explica, a més, que la internalització crea valor de mercat quan la finalització és motivada pel creixement i per un reajustament, mentre que la dissolució en aquestes condicions té un efecte negatiu. Els motius de finalització relacionats amb el rendiment i el creixement de les condicions externes tenen un efecte negatiu sobre el valor de l’empresa en les dues formes de finalització, mentre que la governança de la JV no té influència en aquestes relacions. Al segon estudi, s’analitzen les repercussions de la finalització d’una aliança sobre la innovació i la construcció de coneixement aplicant el mètode DD i l’estimació coincident a una mostra d’aliances d’R+D dissoltes i no dissoltes. Les conclusions mostren que la finalització de les aliances redueix significativament el rendiment de la innovació, que la construcció de coneixement és menys diversa, des del punt de vista tecnològic, i, sorprenentment, menys orientada internament després de la finalització. No obstant això, els resultats no mostren un impacte significatiu de la finalització en la construcció de coneixement entre empreses, ni tampoc cap efecte moderador de la governança de la JV, de la proximitat geogràfica, d’altres aliances similars en el sector i de l’R+D interna. Per altre banda, la mida del portfolio d’aliances redueix significativament l’efecte negatiu sobre el rendiment de la innovació, la diversitat tecnològica i l’orientació interna. En relació als diferents efectes de la internalització de l’aliança que s’han demostrat al primer estudi i, en base a les escasses recerques inicials que s’han localitzat sobre el tema, el tercer estudi desenvolupa una revisió sistemàtica de la internalització de l’aliança, per oferer una visió panoràmica de la transició de l’aliança entre empreses a l’organització interna. La revisió presenta un model de condicions que guien la internalització de l’aliança i analitza les evidències de les implicacions de la internalització sobre el rendiment. A més de les limitacions de l'estudi, la tesi conclou amb la discussió integrada dels resultats, dels que destaca la importància de l'anàlisi de la finalització de les aliances pel desenvolupament de les teories de l'organització i la col·laboració de forma més global.

La terminación de las alianzas estratégicas ha atraído la atención de los académicos durante décadas. Desde los inicios de la investigación en materia de alianzas, los estudios han reconocido el carácter flexible y temporal de los acuerdos entre empresas. La terminación de una alianza constituye una fase importante del ciclo de vida de la misma y una actividad básica de la reestructuración del portfolio de alianzas. Investigaciones previas se han centrado en descubrir los motivos de la terminación, pero son pocos los estudios que han analizado sus consecuencias. Esto resulta sorprendente teniendo en cuenta la flexibilidad que define las alianzas estratégicas y la frecuencia de las terminaciones. Si bien es valioso saber por qué las empresas abandonan las alianzas, las organizaciones también deben entender las implicaciones de la terminación y cómo se relacionan con las condiciones que definen la alianza para abordar mejor las estrategias de colaboración. En consecuencia, el objetivo general de esta tesis doctoral es estudiar empíricamente las implicaciones de la terminación de una alianza desde la perspectiva de la organización. Para alcanzar este objetivo, se ha efectuado una recogida expansiva de datos sobre alianzas formadas entre 1990 y 2005 en el sector de las ciencias de la vida. El historial de las alianzas y sus terminaciones a lo largo de 2015 ha sido analizado a partir de notas de prensa de varias bases de datos. Además, la revisión de la literatura ha revelado que escasean las investigaciones empíricas sobre terminaciones que no correspondan a JV, así como la importancia de distinguir entre dos modos destacados de terminación: la disolución y la internalización (es decir, la adquisición tras la alianza), impulsado la incorporación de la gobernanza de las alianzas (JV-noJV) y del modo de terminación en todos los estudios. Dada la importancia de las alianzas para acceder a valiosos recursos externos (tácitos) y la reconfiguración de recursos inherentes a la terminación de las mismas, esta tesis se fundamenta en la concepción de la empresa basada en los recursos (RBV) y en el conocimiento (KBV). En concreto, se han desarrollado tres estudios con el fin de examinar los resultados organizativos relacionados con (1) el desempeño de la empresa, (2) la innovación y la construcción de conocimiento y (3) la necesidad de comprender la terminación de las alianzas por la vía de la internalización. Para comprender mejor las repercusiones sobre el desempeño de la empresa, en el primer estudio se ha utilizado el análisis de eventos y de regresión con el fin de examinar la relación existente entre el modo de terminación, el motivo del mismo, así como la gobernanza JV y la reacción del mercado ante el anuncio de la terminación. Los resultados demuestran que la disolución de la alianza tiene un efecto generalmente negativo sobre el valor de mercado de la empresa, mientras que la internalización de la alianza presenta unos coeficientes positivos, pero no significativos. La interacción significativa entre el modo de terminación de la alianza y el motivo de la terminación explica, además, que la internalización crea valor de mercado cuando la terminación viene motivada por el crecimiento y por una reestructuración, mientras que la disolución en estas condiciones tiene un efecto negativo. Los motivos de terminación relacionados con el desempeño y el aumento de las condiciones externas tienen un efecto negativo sobre el valor de la empresa en los dos modos de terminación, mientras que la gobernanza JV no influye en estas relaciones. En el segundo estudio, se analiza las repercusiones de la terminación de una alianza sobre la innovación y la construcción de conocimiento, aplicando el método DD y la estimación coincidente a una muestra de alianzas de I+D disueltas y no disueltas. Las conclusiones revelan que la terminación de una alianza reduce significativamente el desempeño de la innovación, que la construcción de conocimiento resulta menos diversa desde el punto de vista tecnológico y, contra todo pronóstico, menos orientada internamente tras la terminación. Sin embargo, los resultados no muestran un impacto significativo de la terminación en la construcción de conocimiento entre empresas, ni tampoco un efecto moderador de la gobernanza JV, la proximidad geográfica, las alianzas en el sector y la I+D interna. Por otro lado, el tamaño del portfolio de alianzas parece reducir significativamente el efecto negativo sobre el desempeño de la innovación, la diversidad tecnológica y la orientación interna. Con relación a los distintos efectos de la internalización de la alianza que se han evidenciado en el primer estudio y dadas las escasas investigaciones previas encontradas sobre el tema, el tercer estudio lleva a cabo una revisión sistemática de la internalización de la alianza para ofrecer una visión panorámica sobre la transición de las alianzas entre empresas a la organización interna. Esta revisión presenta un modelo de condiciones que guía la internalización de la alianza y analiza las evidencias de las implicaciones de la internalización sobre el desempeño. Además de las limitaciones del estudio, la tesis concluye con la discusión integrada de los resultados, sobre los que destaca la importancia del análisis de la terminación de las alianzas para el desarrollo de las teorías de la organización y la colaboración de forma más global.

Strategic alliance exit has drawn scholarly attention for decades. Since the inception of alliance research, studies have recognized the flexible and temporal character of interfirm agreements. Alliance exit constitutes an important phase of the alliance life cycle and a key activity in alliance portfolio restructuring. Previous research has largely focused on uncovering the motives for alliance exit while scarce research has examined the implications of exit. This is surprising given the frequency of exit and considering flexibility is a defining feature of alliances. While it is valuable to know why firms exit alliances, organizations also need to understand the implications of exit, and how they relate to alliance, exit, and firm conditions to better inform collaborative strategy. Accordingly, the overarching objective of this PhD Thesis is to empirically investigate alliance exit implications from an organizational level perspective. To achieve this objective, an expansive data collection effort was undertaken on alliances formed from 1990-2005 in the Life Science industry. Alliance histories and exits were tracked through 2015 using press releases from various databases. Additionally, literature reviews revealed a lack of empirical research on non-JV exit and the important distinction between two prominent exit modes: dissolution and internalization (i.e. post alliance acquisition), prompting the incorporation of JV governance and exit mode throughout the studies. Provided the importance of alliances for accessing valuable external (tacit) resources, and the resource reconfiguration inherent in alliance exit, this thesis builds predominantly on the resource-based and knowledge-based views of the firm. Specifically, three studies were conducted to examine organizational outcomes related to (1) firm performance, (2) innovation and knowledge building, and (3) to nuance the understanding of alliance exit via internalization. To better understand firm performance implications, the first study employs an event-study methodology and regression models to examine the relationship between exit modes, motives, and JV governance and the market reaction to alliance exit announcements. The results demonstrate that alliance dissolution has an overall negative effect on firm market value while alliance internalization shows positive but non-significant coefficients. A significant interaction between alliance exit mode and motives further explains that internalization creates market value when exit is motivated by growth and refocusing, while dissolution under these conditions has a negative effect. Exit motives related to performance issues and external conditions growth have a negative impact on firm value under both exit modes while JV governance did not influence these relationships. To study the innovation and knowledge-building implications of alliance exit, the second study applies a difference-in-differences and matching estimation to a sample of exited and non-exited R&D alliances. The findings reveal that alliance exit significantly reduces innovation performance, knowledge building becomes less technologically diverse, and unexpectedly, less internally oriented after exit. However, the results do not show a meaningful impact of exit on interfirm knowledge building, nor a moderating effect of JV governance, geographic proximity, same industry alliances, and internal R&D. To the contrary, alliance portfolio size is shown to significantly reduce the negative effect on innovation performance, technological diversity, and internal orientation. Related to the distinct effects of alliance internalization revealed in the first study and the scarce initial research found on the topic, the third study, a systematic review on alliance internalization, offers cumulative insight on the transition from interfirm alliance to internal organization. The review presents a model of conditions driving alliance internalization and discusses the evidence on the performance implication of internalization. The thesis concludes with an integrated discussion of the findings and limitations and highlights the importance of alliance exit for comprehensive organizational and collaboration theory.