Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
El sensellarisme fa referència a una situació d’exclusió social extrema caracteritzada per la dificultat per a accedir a un habitatge estable i amb unes mínimes condicions d’habitabilitat. Amb d’universalització de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) degut a l’abaratiment progressiu del cost de dispositius i connectivitat, les persones en situació de sensellarisme (PESS) han incorporat també l’ús de dispositius fixes i mòbils i d’aplicacions pròpies del web 2.0. Un exemple d’això és l’accés que fan les PESS a les xarxes socials en línia, similar al de la població general en termes quantitatius. La comunicació és una necessitat bàsica dels éssers humans i l’absència d’aquesta provoca diferents afectacions a nivell psicològic i mental. En un moment històric en el que existeix un ampli debat sobre l’efecte negatiu que podria tenir un excés de connexions virtuals en detriment de les relacions directes, les xarxes socials en línia es posiciones com un complement comunicatiu positiu per a aquelles persones les relacions personals dels quals estan altament deteriorades i com una alternativa i complement a les relacions personals directes. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu explorar diverses oportunitats en l’ús de les xarxes socials en línia com a factor de protecció de la salut mental de les persones sense-llar. Per a donar resposta a aquesta objectiu general, s’han desenvolupat diversos treballs d’investigació. En primer lloc s’ha analitzat la literatura científica disponible sobre l’ús d’aquesta tecnologia per part de les persones en situació de sensellarime, posteriorment es va analitzar l’ús de la tecnologia en la població sense-llar de Girona, on es van portar a terme les recerques, y més tard es van desenvolupar tres situacions experimentals. Aquestes investigacions han constatat que l’ús de les xarxes socials en línia presenta grans possibilitat per a millorar la salut mental de les PESS. Específicament, poden augmentar la participació comunitària, millorar el benestar psicològic i utilitzar-se de manera eficaç en el tractament de les conductes addictives, mb un component de cost-efectivitat molt atractiu per a proveïdors de serveis.
El sinhogarismo hace referencia a una situación de exclusión social extrema caracterizada por la dificultad para acceder a una vivienda estable y con unas mínimas condiciones de habitabilidad. Con la universalización del uso de las tecnologías de la información y la comunicación debido al abaratamiento progresivo de los costes de dispositivos y conectividad, las personas en situación de sinhogarismo (PESS) han incorporado también el uso de dispositivos fijos y móviles y de aplicaciones virtuales propias del web 2.0. Un ejemplo de ello es el uso que hacen las PESS de las redes sociales en línea similar, en términos cuantitativos, al de la población general. La comunicación es una necesidad básica de los seres humanos y la ausencia de esta provoca diferentes afectaciones psicológicas y mentales. En un momento histórico en el que existe un amplio debate sobre el efecto negativo que podría acarrear un exceso de conexiones virtuales en detrimento de las relaciones directas, las redes sociales en línea se posicionan como un complemento comunicativo positivo para aquellas personas cuyas relaciones personales están altamente deterioradas y como una alternativa y complemento a las relaciones personas directas. En este contexto, esta tesis doctoral tiene como objetivo explorar diversas oportunidades del uso de las redes sociales en línea como factor de protección de la salud mental de las personas sin-hogar. Para dar respuesta a este objetivo general, se han realizado diversos trabajos de investigación. En primer lugar, se ha analizado la literatura científica disponible sobre el uso de esta tecnología por las personas en situación de sinhogarismo, posteriormente se analizó el uso de la tecnología en la población sin-hogar de Girona y se desarrollaron tres situaciones experimentales. Estas investigaciones han constatado que el uso de las redes sociales en-línea tiene grandes posibilidades para mejorar la salud mental de las PESS. Específicamente, pueden aumentar la participación comunitaria, mejorar el bienestar psicológico y usarse de forma eficaz en el tratamiento de las conductas adictivas, con un componente de coste-efectividad muy atractivo para los proveedores de servicios.
Homelessness refers to a situation of extreme social exclusion characterized by difficulty accessing a stable home with minimal living conditions. With the universalization of information and communication technologies (ICTs) due to the progressive cheapening of the costs of devices and connectivity, people in situations of homelessness (PSH) have also incorporated the use of fixed and mobile devices and their own virtual applications of the web 2.0. An example of this is how PSH access online social networks at rates similar to those of the general population. Communication is a basic need of human beings and the absence of it causes various issues at a psychological and mental level. During these current times when there is an ongoing debate about the negative effect that an excess of virtual connections could have on direct human relationships, online social networks are positioned to be a positive communicative complement for those people whose personal relationships are highly deteriorated and as an alternative and complement to direct human relationships. Regarding this point, my doctoral thesis aims to explore various opportunities in the use of online social networks as a protective factor for the mental health of homeless people. In order to address this general goal, several studies were carried out. Firstly, the available scientific literature on the use of this technology by people living in a situation of homelessness was analyzed, later, the use of technology in the homeless population of Girona (where the studies were carried out) was analyzed, and later three experimental situations were developed. These studies found that the use of online social networks has great potential to improve the mental health of PSH. Specifically, they can increase community participation, improve psychological well-being and be used effectively in the treatment of addictive behaviors, with a very attractive cost-effectiveness for service providers.
Sensellarisme; Sinhogarismo; Homelessness; Xarxes socials en línia; Redes sociales en línea; Social networking; Exclusió social; Exclusión social; Social exclusion
159.9 - Psychology; 3 - Social Sciences; 616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.