Re-Imagining Management: An Axiological Approach For Knowledge Creation Oriented Organisations

Abstract

El propòsit d’aquesta tesi és analitzar i proporcionar arguments per ajudar a re-imaginar la gestió i l’ensenyament de la gestió en funció de les necessitats canviants de la gestió en les societats tecnocientífiques. El naixement del 'management' és un fenomen modern que ha canviat amb el temps i que, tenint en compte les demandes actuals de creació de coneixement - com es mostrarà en aquesta tesi – necessitarà enfocar-se en el desenvolupament del coneixement axiològic. Per tant, re-imaginar la gestió també significa re-imaginar l'ensenyament sobre la gestió i centrar la funció rellevant dels gestors de les societats tecnocientífiques en les qüestions axiològiques. Les consideracions d’aquesta tesi són crítiques per a l’organització i la societat en general perquè la creació de coneixements en societats tecnocientífiques s'ha convertit en un esforç col·lectiu. Per tant, la posada en marxa de projectes axiològics col·lectius per organitzar la creació de coneixement per part dels individus és un requisit essencial per a la supervivència de les organitzacions i, per tant, és central en la funció del gestor. Però l’enfocament actual de les contribucions axiològiques predominants en els estudis de gestió, com es mostra en aquesta tesi, per al cas de la responsabilitat, l’espiritualitat, les humanitats i les art liberals configuren els problemes axiològics dins de supòsits de projectes axiològics de formes de supervivència preindustrials o industrials. A més, els enfocaments actuals del desenvolupament creatiu mantenen supòsits de la persona, del 'management' i de les organitzacions que són perjudicials per a la capacitat de dissenyar projectes axiològics per a la creació de coneixement. En la primera part d’aquest text analitzo la necessitat de desenvolupament creatiu com un requisit ineludible de les societats tecnocientífiques, així com tres de les exigències axiològiques existents en els estudis de gestió. En la segona part d’aquesta tesi, faig una anàlisi dels límits d’aquestes contribucions emprant l’epistemologia axiològica, que em permet descobrir els supòsits antropològics i epistemològics similars d’aquests enfocaments i pronosticar la seva debilitat per proporcionar solucions atractives i útils als nostres problemes axiològics actuals. Finalment, en la tercera part d’aquesta tesi, exploro les implicacions del desenvolupament de l’epistemologia axiològica com a element central en el currículum d’estudis de gestió. Les limitacions d’aquesta tesi són tres: la primera és que l’epistemologia axiològica és una disciplina científica nascuda recentment i no té un treball empíric robust que avaluï els seus models de la constitució axiològica qualitativa dels col·lectius. En segon lloc, les tres contribucions axiològiques escollides no són un mapa complet de totes les contribucions axiològiques actuals en estudis de gestió i, en tercer lloc, la impossibilitat de centrar-me únicament en una disciplina per entendre la lògica que regula els problemes axiològics en els estudis de gestió.

El propósito de esta tesis es analizar y proporcionar argumentos para ayudar a re-imaginar la gestión y la educación de gestión en función de las necesidades cambiantes de la gestión en las sociedades tecnocientíficas. El nacimiento 'management' es un fenómeno moderno que ha cambiado con el tiempo, y atender las demandas actuales de creación de conocimiento - como muestro en esta tesis - requeriría enfocarse en desarrollar el conocimiento axiológico. Por lo tanto, reimaginar la gestión también significa re-imaginar la educación sobre gestión y centrarse en cuestiones axiológicas como la función central de los managers de las sociedades tecnocientíficas. Las consideraciones de esta tesis son críticas para las organizaciones y la sociedad en general porque la creación de conocimiento en sociedades tecnocientíficas se ha convertido en un esfuerzo colectivo. Por lo tanto, la creación de proyectos axiológicos colectivos, para organizar el poder de los individuos, para la creación de conocimiento, se ha convertido en un requisito esencial para la supervivencia de las organizaciones y, por lo tanto, es fundamental para la función del gestor. Sin embargo, el enfoque actual de las contribuciones axiológicas predominantes en los estudios de gestión, como lo mostraré en esta tesis, para el caso de responsabilidad, espiritualidad, humanidades y artes liberales, configuran los problemas axiológicos dentro de supuestos de proyectos axiológicos pasados de formas de supervivencia preindustriales o industriales. Además, los enfoques actuales del desarrollo creativo mantienen supuestos de la persona, el 'management' y las organizaciones que son perjudiciales para la capacidad de diseñar proyectos axiológicos colectivos para la creación de conocimiento. Analizo en la primera parte de este texto la necesidad del desarrollo creativo como un requisito ineludible de las sociedades tecnocientíficas, así como las tres demandas axiológicas existentes en los estudios de gestión. En la segunda parte de esta tesis, procedo a analizar sus limitaciones empleando la epistemología axiológica que me permite descubrir los supuestos antropológicos y epistemológicos similares de estos enfoques y pronosticar sus limitaciones para proporcionar soluciones atractivas y útiles a nuestros problemas axiológicos actuales. Finalmente, en la tercera parte de esta tesis, exploro las implicaciones del desarrollo de la epistemología axiológica como elemento central en el currículo de estudios de gestión. Las limitaciones de esta tesis son tres: la primera, la epistemología axiológica es una disciplina científica nacida recientemente y carece de un trabajo empírico sólido que evalúe sus modelos de la constitución axiológica cualitativa de los colectivos. En segundo lugar, las tres contribuciones axiológicas elegidas no son un mapa completo de todas las contribuciones axiológicas actuales en los estudios de gestión, y en tercer lugar, la imposibilidad de centrarme únicamente en el estudio de una disciplina para entender la lógica que regulas los problemas axiológicos en los estudios de gestión.

The purpose of this thesis is to analyse and provide arguments to help reimagine management and management education based on the changing needs of management in technoscientific societies. The birth of management is a modern phenomenon that has changed through time, and attending to current demands of knowledge creation, as I show in this thesis, would require to focus on developing axiological knowledge. Thus, re-imagining management also means to re-imagine management education and to focus on axiological issues as the central function of management in technoscientific societies. The considerations of this thesis are critical to organisations and society at large because the creation of knowledge in technoscientific societies has become a collective effort. Thus, the creation of collective axiological projects, to harness the power of individuals, so knowledge creation takes place, has become an essential requirement for the survival of organisations and therefore central to the manager function. However, the current focus of prevalent axiological contributions in management studies, as I will show for the case of responsibility, spirituality, humanities and liberal arts frame axiological issues within assumptions of past axiological projects from pre-industrial or industrial ways of survival. Also, current approaches to creative development maintain assumptions of the individual, management and organisations that are detrimental to the ability to create collective axiological projects for knowledge creation. I analyse in the first part of this text the need for creative development as an inescapable requirement of technoscientific societies as well as three axiological demands existing in management studies. In the second part of this thesis, I proceed to analyse their limitations employing axiological epistemology which allows me to unearth similar entrenched anthropological and epistemological assumptions of these approaches and forecast their weakness in providing attractive and useful solutions to our current axiological issues. Finally, in the third part of this thesis, I explore the implications of developing axiological epistemology as central in the management studies curriculum. The limitations of this thesis are threefold, first axiological epistemology is a recently born scientific discipline and lacks robust empirical work testing its models of the qualitative axiological constitution of collectives. Second, the three axiological contributions chosen are not a complete map of all current axiological contributions in management studies, and third the impossibility to centre this research uniquely on one discipline to understand the logic governing axiological issues in management studies.