Preferences for redistribution in times of crisis. The role of fairness considerations and personal economic circumstances

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és contribuir a la comprensió de com les preferències de la ciutadania cap a la redistribució es poden veure afectades per un context de crisi econòmica. L’anàlisi se centra en dos mecanismes pels quals les crisis poden influencia les preferències cap a la redistribució: els canvis en la situació econòmica personal i l’activació consideracions de justícia específicament relacionades amb el context de crisi. El primer capítol empíric de la tesi se centra en l’impacte de les experiències personals amb la crisi sobre les preferències dels individus per un tipus de política redistributiva en concret: la progressivitat fiscal. Utilitzo dades originals d’una enquesta elaborada en nou països europeus després de la gran crisi de 2008. Els resultats mostren que les preferències redistributives dels ciutadans europeus correlacionaven amb la seva experiència amb la crisi. Aquells que expressaven major privació relativa retrospectiva mostraven major suport per la progressivitat fiscal. De totes formes, els resultats mostren que l’associació era moderada. En part perquè els efectes dels canvis en la situació econòmica personal no van ser homogenis. Entre aquells més afectats per la crisi, només els ciutadans de dretes i aquells que eren pessimistes sobre el seu futur econòmic mostraven un major suport per la progressivitat fiscal. Al segon i tercer capítols empírics de la tesi analitzo com les consideracions de justícia sobre qui i per què va patir les conseqüències econòmiques de la crisi influeixen les preferències per la redistribució dels ciutadans. En primer lloc, a través d’un experiment de laboratori amb incentius econòmics demostro que les consideracions de justícia basades en si les persones pateixen una pèrdua d’ingressos a causa de factors sota o aliens al control individual influeixen en el suport a la redistribució. Amb aquest experiment també demostro que les consideracions de justícia continuen tenint importància quan s’introdueixen altres motivacions com l’interès personal i la seguretat econòmica. L’experiment de laboratori em permet provar el mecanisme en un context amb una alta validesa interna. Per comprovar si les consideracions de justícia específicament referides a la situació de la crisi poden influir el suport ciutadà a la redistribució en un entorn més realista i contextualment ric, he utilitzat un experiment d’enquesta. Els tractaments feien referències directes a la crisi econòmica i les seves conseqüències. A través d’aquest experiment analitzo si els marcs conceptuals que atribuïen les causes de patir els efectes de la crisi a factors sota o més enllà del control individual van afectar el suport popular a la redistribució cap als perdedors de crisis després de la Gran Recessió. Curiosament, els resultats mostren que els marcs conceptuals que atribuïen el fet de patir els efectes negatius de la crisi a factors més enllà del control individual no van augmentar significativament el suport a la redistribució. Per contra, els marcs que atribuïen l’impacte de la crisi a un dels factors sota control individual (comportament especulatiu en el passat) si van reduir el suport a la redistribució. En conjunt, la tesi mostra que un context de crisi econòmica pot influir en les preferències per la redistribució de la ciutadania. De totes formes, no hem d’esperar que les crisis econòmiques tinguin efectes automàtics i homogenis sobre aquestes preferències. D’una banda, he mostrat que les experiències personals amb la crisi poden afectar els nivells de suport a la redistribució, però l’efecte està condicionat per les posicions ideològiques i les expectatives econòmiques dels individus. A més, he demostrat que no només les circumstàncies materials personals poden influir en les preferències per la redistribució. La interpretació que fan els individus de la crisi i els seus efectes també pot influir en el seu suport a la redistribució. Això obre les portes a la influència política de les elits polítiques a través de pràctiques de discursives i l’ús de marcs conceptuals específics.

The aim of this thesis is to contribute to the understanding of how public preferences for redistribution can be affected by contexts of economic crisis. The analysis is focussed on two different mechanisms by which crises can influence redistributive preferences: changes in personal economic circumstances and the activation of crisis-specific fairness considerations. The first empirical chapter of the thesis is focussed on the impact of personal experiences with the crisis on individuals’ preferences for a very specific redistributive policy: progressive taxation. I use original data from a survey conducted in nine European countries in the aftermath of the Great Recession. The results show that European citizens’ redistributive preferences correlated with their personal experience with the crisis. Those who reported higher retrospective relative deprivation tended to show higher support for progressive taxation. Nevertheless, results also show that the aggregate association was moderate. Partly because the effects of changes in personal economic circumstances were not homogeneous. Among those who were hit by the crisis, only right-leaning citizens and those who were pessimistic about their personal economic prospects showed increased support for tax progressivity. In the second and third empirical chapters of the thesis I analyse how fairness considerations relative to who and why suffered the negative economic consequences of crisis influence citizens’ redistributive preferences. Firstly, using an economically incentivised laboratory experiment I show that fairness considerations based on whether individuals suffered an income-loss due to factors under or beyond the individual control influence individuals’ support for redistribution. With this experiment I also show that fairness considerations continue to matter when self-interest and insurance motives are primed. The lab experiment allows me to test the mechanism in a context with high internal validity. To test whether crisis-specific fairness considerations can influence public’s support for redistribution in a more realistic and contextually rich setting I relied on a vignette-based survey experiment. The treatments made direct references to the economic crisis and its consequences. Through this experiment I analyse whether frames attributing the causes of being affected by the crisis to factors under or beyond individual control affected people’s support for redistribution towards crisis losers in the aftermath of the Great Recession. Interestingly, the results show that frames attributing being affected by the crisis to factors beyond individual control did not significantly increase support for redistribution. Contrarily, frames attributing the crisis impact to one of the factors under the individual control (past speculative behaviour) did reduce support for redistribution. Overall, the thesis shows that a context of economic crisis can influence citizens’ preferences for redistribution. However, we should not expect recessions to have automatic and homogeneous effects on citizens’ redistributive preferences. On one hand, I show that personal experiences with the crisis can affect the levels of support for redistribution, but the effect is conditional to individuals’ ideological standings and economic expectations. Additionally, I have shown that not only personal material circumstances can influence people’s redistributive preferences. Their interpretation of the crisis and its effects can also influence their support for redistribution. This opens the door for political influence of political elites through framing practices.