Comprehension and production of referential expressions across Autism Spectrum Conditions

Abstract

Reference is a phenomenon both fundamental to communication and inherent to every act of language use. Autism spectrum conditions (ASC) are marked by problems of both communication and language. This thesis presents three studies of production and comprehension of reference in ASC. Study 1 profiled the use of referential devices in narratives as part of a broader profiling of narrative language in ASC. Studies 2 and 3 tracked comprehension of grammatically different referential devices in a picture book task (the ‘book task’) and an interactive task which specifically tested for the comprehension of definite determiners (the ‘box task’). Study 1 investigated autism without intellectual disabilities (ASC–ID, n=18) in comparison to typically developing controls (TD, n= 18) while in studies 2 & 3 recruitment was broadened to include the entirety of the verbal spectrum, including individuals with intellectual disability (ASC–ID, n= 34; ASC+ID, n=14) as well TD (n=34) controls and a control group of children with intellectual disability without ASC (ID, n= 9). Results of study 1 showed that individuals with ASC–ID more frequently misused referential devices that imply specificity in comparison to TD controls, while the quantitative distribution of Noun Phrase (NP) types did not distinguish groups. The broader grammatical profile showed differences in grammatical complexity as well as rate of lexical errors while mental state content did not differ. Study 2, the book task, showed a relative weakness in comprehension of inflectional pronouns and clitics among participants with ASC. While the differences between the ASC–ID and TD groups only approached statistical significance, both ASC groups(+/-ID) showed a similar pattern of having significantly poorer comprehension of pronouns/clitics in comparison to non-

anaphoric reference types, a pattern not found in the TD controls or the control group with ID without ASC. The ASC+ID group showed a significantly poorer comprehension of inflectional pronouns/clitics in relation to both the ASC–ID group as well as the ID group, suggesting that such increased difficulties may not be explainable by presence of intellectual disability alone. Study 3, the box task, assessed the comprehension of definite anaphora in an interactive task using pairs of objects that belonged to the same kind category. In this task, the participant and experimenter interacted with an object (say, a ball) and then, after a moment of having their eyes closed, the participant pulled an object out of a box (either the same object or a noticeably different objects belonging to the same kind category, e.g. a different ball). The test condition assessed whether the participant interpreted correctly that in this context the definite-anaphoric NP the ball necessarily links to the ball that was interacted with previously rather than a novel exemplar of the same kind. The results showed that the ASC–ID group had a significantly poorer performance in the definite-anaphoric condition in comparison to TD controls. The ASC+ID group performed significantly worse than the ASC–ID group, yet similar to the ID group. These results show across comprehension and production that handling referential devices is an area of vulnerability in autism against the background of a broader spectrum of linguistic impairments.

La referència és un fenomen fonamental en la comunicació i inherent a qualsevol ús del llenguatge. La condició de l’espectre autista (CEA) es caracteritza per problemes de comunicació i de llenguatge. Aquesta tesi presenta tres estudis de producció i comprensió de la referència en la CEA. L’estudi 1 caracteritza l’ús dels mecanismes referencials en narrativa com a part d’una caracterització més àmplia del llenguatge narratiu en la CEA. Els estudis 2 i 3 ressegueixen la comprensió de mecanismes referencials diversos des del punt de vista gramatical en un llibre il·lustrat sense gairebé text (la ‘tasca del llibre’) i una tasca interactiva que específicament provava la comprensió dels articles determinats definits (la ‘tasca de la capsa’). L’estudi 1 investigava l’autisme sense discapacitat intel·lectual (CEA–DI, n=18) en comparació amb controls de desenvolupament típic (DT, n=18) mentre que en els estudis 2 i 3, per tal de cobrir íntegrament la CEA verbal, el reclutament va ampliar-se amb la inclusió d’individus amb discapacitat intel·lectual (CEA–DI, n=34; CEA + DI, n=14) així com de controls amb DT (n=34) i un grup de control d’infants amb discapacitat intel·lectual sense CEA (DI, n=9). Els resultats de l’estudi 1 van mostrar que els individus amb CEA–DI usaven malament els mecanismes referencials que impliquen especificitat de forma més freqüent que no pas els controls amb DT mentre que la distribució quantitativa dels tipus de sintagma nominal (SN) no distingia els dos grups. El perfil gramatical restant rastrejat a l’estudi mostrava diferències en complexitat gramatical així com en la proporció d’errors lèxics mentre que el lèxic d’estat mental no diferia. L’estudi 2, la tasca del llibre, va fer palesa una relativa feblesa en la comprensió dels pronoms flexius i dels clítics entre els participants amb CEA. Mentre que les diferències entre la CEA–DI i el grup amb DT van fregar la significació estadística, tots dos grups CEA (+/–DI) van mostrar un patró similar

pel que fa a una significativament més pobre comprensió dels pronoms/clítics en comparació amb altres tipus d’SN referencial no anafòric, un patró inexistent tant entre els controls amb DT com en els controls amb DI sense CEA. El grup CEA+DI va mostrar una comprensió significativament més pobre dels pronoms flexius/clítics en relació tant amb el grup CEA–DI com amb el grup DI, la qual cosa suggereix que aquesta més gran dificultat no pot explicar-se per la presència de DI exclusivament. L’estudi 3, la tasca de la capsa, va avaluar la comprensió de l’anàfora definida en una tasca interactiva fent servir parells d’objectes pertanyents a la mateixa categoria pel que fa a la classe. En aquesta tasca el participant i l’experimentador interactuaven amb un objecte (una bolla, posem per cas) i aleshores, després d’estar amb els ulls tancats un instant, el participant treia un objecte de la capsa (que era o bé el mateix objecte previ o bé un altre objecte clarament diferent pertanyent a la mateixa classe, e.g. una bolla diferent). El que es testava era si el participant interpretava correctament que en aquest context, el nominal anafòric, la bolla, s’associava necessàriament amb la bolla amb què s’havia interaccionat prèviament més que no pas amb un nou exemplar de la mateixa classe. Els resultats van mostrar que el grup CEA–DI ho feia significativament pitjor que no pas els controls amb DT en la condició del nominal anafòric. El grup CEA+DI ho va fer significativament pitjor que el grup CEA–DI tot i que de forma similar al grup amb DI. Aquests resultats mostren a través de tasques de comprensió i producció que, entre d’altres dèficits lingüístics, la utilització dels mecanismes referencials és una àrea específicament vulnerable en l’autisme.