Teixint vincles des de la formació fins a la professió: El paper del capital social dels futurs mestres i dels mestres novells en el seu desenvolupament professional a través de l'anàlisi de xarxes socials

Abstract

Prenent com a base la teoria del capital social, podem considerar que els individus formen part d’una estructura social que els permet accedir a diferents recursos a partir de les relacions que es generen. En educació, estudis recents demostren la importància d’atendre aquest vessant social, amb l’accent posat en el capital social com a element clau en la millora de la praxi educativa. Degut a la seva importància en l’entramat educatiu, aquesta mirada s’ha dirigit cap a la figura dels mestres i el seu desenvolupament professional. No obstant, encara són escassos els estudis que trobem en la literatura sobre el capital social i els mestres, especialment en la formació inicial a la universitat i en la posterior incorporació a les escoles. Fent palès aquest buit incipient, la present tesi doctoral neix amb l’objectiu principal d’explorar quina és la relació entre el capital social dels futurs mestres i dels mestres novells amb el seu desenvolupament professional. Concretament, la tesi s’estructura mitjançant la presentació d’un compendi de tres articles científics per tal de donar resposta als interrogants de la recerca. Per aconseguir-ho, ens centrem en l’objecte d’estudi del capital social dels mestres com a concepte multidimensional i en la seva aproximació a partir de la teoria i l’anàlisi de xarxes socials. Les troballes confirmen la relació entre un major capital social i la millora del desenvolupament professional. Al seu torn, apunten cap a la importància d’entendre les estructures socials en els contextos educatius de la universitat i l’escola, mitjançant l'exploració de diferents aspectes tal com les posicions i les connexions, la freqüència de les interaccions, la naturalesa dels recursos, les relacions formals i informals, el rol de la confiança, o els valors i els objectius compartits dins de les xarxes. Finalment, suggerim els elements a tenir en compte en els diferents programes i reformes educatives per tal de fomentar el capital social: major vinculació dels mestres, promoció de climes col·laboratius, increment de la confiança, foment de vincles amb la comunitat i aplicació d’accions d’acollida i mentoratge.

Tomando como base la teoría del capital social, podemos considerar que los individuos forman parte de una estructura social que les permite acceder a diferentes recursos a partir de las relaciones que se generan. En educación, estudios recientes demuestran la importancia de atender esta vertiente social, con el acento puesto en el capital social como elemento clave en la mejora de la praxis educativa. Debido a su importancia en el entramado educativo, esta mirada se ha dirigido hacia la figura de los maestros y su desarrollo profesional. No obstante, todavía son escasos los estudios que encontramos en la literatura sobre el capital social y los maestros, especialmente en la formación inicial en la universidad y en la posterior incorporación en las escuelas. Poniendo de manifiesto este vacío incipiente, la presente tesis doctoral nace con el objetivo principal de explorar cuál es la relación entre el capital social de los futuros maestros y de los maestros noveles con su desarrollo profesional. Concretamente, la tesis se estructura mediante la presentación de un compendio de tres artículos científicos con tal de dar respuesta a los interrogantes de la investigación. Para conseguirlo, nos centramos en el objeto de estudio del capital social de los maestros como concepto multidimensional y en su aproximación a partir de la teoría y análisis de redes sociales. Los resultados confirman la relación entre un mayor capital social y la mejora del desarrollo profesional. A su vez, apuntan hacia la importancia de entender las estructuras sociales en los contextos educativos de la universidad y la escuela, mediante la exploración de diferentes aspectos tal y como las posiciones y las conexiones, la frecuencia de las interacciones, la naturaleza de los recursos, las relaciones formales e informales, el rol de la confianza, o los valores y los objetivos compartidos dentro de las redes. Finalmente, sugerimos los elementos a tener en cuenta en los diferentes programas y reformas educativas para fomentar el capital social: mayor vinculación de los maestros, promoción de climas colaborativos, incremento de la confianza, fomento de vínculos con la comunidad y aplicación de acciones de acogida y mentoraje.

From the perspective of social capital theory, we could say that individuals form part of a social structure which affords them access to different resources, depending on the relationships that are generated. In education, recent studies have revealed the importance of focusing on this social aspect, with an emphasis on social capital as a key element in the improvement of educational practice. Due to its relevance in the area of education, this approach has been focused on the figure of the teacher and their professional development. There are still, however, very few studies found in the literature on social capital and teachers, especially focused on the training they receive at university and their subsequent incorporation into schools. In light of this incipient gap, the main aim of the present doctoral thesis is to explore the relationship between the social capital of pre-service teachers and novice teachers and their professional development. More specifically, the thesis is structured around the presentation of a compendium of three scientific articles in order to provide a response to the research questions that have been posed. To do this, the present study focuses on the social capital of teachers as a multidimensional concept and on the approach to this through the theory and analysis of social networks. The findings confirm the relationship between greater social capital and improved professional development. In turn, they point towards the importance of understanding the social structures in the educational settings of universities and schools, by exploring different aspects such as positions and connections, the frequency of interactions, resource typologies, formal and informal relationships, the role of trust, or shared values and goals within networks. Finally, we suggest elements to be considered in the different educational programmes and reforms which will help to foster social capital: greater connections between teachers, the creation of a collaborative environment, increased trust, the development of ties with the community and the implementation of induction and mentoring actions.