La experiencia de leer y escribir en la escuela: hacia la comprensión de uno mismo en términos narrativos

Abstract

En aquesta recerca ens hem qüestionat que la lectura i l’escriptura siguin tan sols eines que es poden adquirir o a les quals podem accedir per comprendre un text, si no que constitueixen, en si mateixes, autèntiques experiències de mediació simbòlica de l’ésser humà. Considerant això, l’objectiu de la recerca ha estat: comprendre l’experiència d’aprendre a llegir i a escriure, principalment en l’àmbit escolar, com sendes que constitueixen l’elaboració de la identitat personal en termes narratius, fonamentada en les categories filosòfiques de l’obra de Paul Ricoeur. Hem escollit Paul Ricoeur com a autor de referència perquè en els seus plantejaments filosòfics ens ofereix idees molt suggeridores per a pensar el fenomen d’investigació, ja que ens situa en un paradigma fenomenològic hermenèutic que ens obre la porta a una teoria de l’acció en l’acte de lectura, que també ens permet articular una teoria de l’escriptura en relació a la configuració de la identitat en termes narratius. De manera que ens aporta les idees necessàries per articular l’experiència d’aprendre a llegir i a escriure a l’escola com a experiències que incideixen, finalment, en la comprensió d’un mateix. El paradigma fenomenològic hermenèutic travessa tota la fonamentació teòrica i, també, l’itinerari de la investigació, que no és més que una ‘posada en pràctica’ d’aquesta perspectiva. Per tant, hem treballat amb relats: 32 escrits i 22 orals, procedents de 16 mestres i 16 estudiants universitaris. Per a interpretar-los hem establert una dialèctica amb el món dels textos que engloba tres nivells: explicació, interpretació i comprensió. A partir d’aquesta interpretació hem establert cinc dimensions rellevants en l’experiència de llegir i escriure a l’escola: filiació, apropiació o inscripció simbòlica, ruptures, experiència escolar i petjades. Això ens ha permès entendre la lectura i l’escriptura com a experiències fenomenològiques hermenèutiques, més enllà de la didàctica de les llengües i els processos d’adquisició de les competències bàsiques de la lecto-escriptura pròpies del sistema escolar. Això implica replantejar la manera d’aproximar-se a l’experiència escolar quan es tracta de què els alumnes penetrin en la legitimitat com a manera de comprendre’s a sí mateixos.

En este trabajo de investigación cuestionamos que la lectura y la escritura sean solamente herramientas que, en cierta manera, se pueden adquirir, o a los que podemos acceder para comprender un texto, sino que constituyen en sí mismas auténticas experiencias de mediación simbólica del ser humano. Teniendo esto presente, el objetivo de la investigación ha sido: comprender la experiencia de aprender a leer y a escribir, principalmente en el ámbito escolar, como sendas que constituyen la elaboración de la identidad personal en términos narrativos, fundamentando dicha experiencia en las categorías filosóficas de la obra de Paul Ricoeur. Hemos escogido a Paul Ricoeur como autor de referencia porque en sus planteamientos filosóficos ofrece ideas muy sugerentes para pensar el fenómeno de investigación, ubicándonos en el paradigma fenomenológico–hermenéutico que abre la puerta a una teoría de la acción en el acto de la lectura que también permite articular una teoría de la escritura en relación a la configuración de la identidad en términos narrativos. Así pues, nos otorga las ideas necesarias para articular la experiencia de aprender a leer y a escribir en la escuela como experiencias que inciden, finalmente, en la comprensión de uno mismo. El paradigma fenomenológico hermenéutico atraviesa toda la fundamentación teórica y, también, el itinerario de la investigación, que no es más que una ‘puesta en práctica’ de esta perspectiva. Teniendo esto presente, hemos trabajado con relatos: 32 relatos escritos y 22 relatos orales de 16 de maestros y 16 de estudiantes universitarios. Para interpretar los relatos hemos establecido una dialéctica con el mundo de los textos en tres niveles: explicación, interpretación y comprensión. Con esto hemos establecido cinco dimensiones relevantes en la experiencia de leer y escribir en la escuela: filiación, apropiación o inscripción simbólica, rupturas, experiencia escolar y huellas. Esto nos ha permitido entender la lectura y la escritura como experiencias fenomenológico-hermenéuticas, más allá de la didáctica de las lenguas y los procesos de adquisición de competencias básicas en lecto-escritura característicos del sistema escolar. Ello implica replantear el modo de aproximarse a la experiencia escolar cuando se trata de que los alumnos penetren en la legibilidad como modo de comprenderse a sí mismos.

In the present research work we question the assumption that reading and writing are tools that can simply be acquired, or access to them can be gained, in order to instrumentally interact with and understand texts. Instead, we argue that both reading and writing themselves constitute true symbolic mediation experiences of the human being. Within this perspective the objective of this work is to understand the experiences of learning to read and write, mostly within the context of formal schooling, as constitutive pathways for the development of personal identity in narrative terms. We base said approach in the philosophical categories presented in the work of Paul Ricoeur. We chose Ricouer`s thought as our frame of reference because his philosophy offers significant concepts to think about the researched phenomena, placing us within the paradigm hermeneutic phenomenology. This paradigm allows both for a theory of action applicable to the act of reading and for the articulation of a theory of writing that relates to the configuration of identity in narrative terms. Thus, it provides the necessary ideas to articulate the school experiences of learning to read and write as experiences that have an impact in one’s comprehension of the self. The above-mentioned paradigm hermeneutic phenomenology underlies our whole theoretical foundation and therefore of our research program, which accordingly is a “practical” application of this perspective. With this in mind we have worked with personal self-stories: 32 written and 22 oral ones, from 16 teachers and 16 college students. In order to interpret the self-stories, we have stablished a dialectic relation with the world of those texts on three levels: explanation, interpretation and comprehension. Thus, we have stablished five relevant dimensions of the experience of reading and writing in school: filiation, symbolic appropriation or inscription, ruptures, traces. This process allows us to understand reading and writing as phenomenological-hermeneutical, beyond the didactics of language acquisition and those of basic reading and writing competences that typically characterize school systems. This demands a reconfiguration of the way we approach the school experience, as it requires that students go into reading and writing as a way of understanding themselves.