La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440

Abstract

La present tesi , La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440, té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l’agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d’aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d’una part, el 10 de setembre de 1392 s’abolí per sempre més l’aljama jueva de Barcelona; per l’altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d’aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d’altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d’integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs. Després del desastre de 1391, els conversos tenien davant seu un camí ple de dificultats. La societat cristiana, és a dir, aquells que els varen obligar a convertir-se, es va despreocupar completament del seu adoctrinament. Tret, és clar, dels coneixements que els conversos absorbien de les predicacions. Per tant, aquests van haver de conèixer la nova fe pels seus propis mitjans, puix que eren conscients que la seva fe estava sota sospita. Fins i tot, alguns conversos arribaren a formar part de l’estament clerical. Així mateix, hagueren de refer-se econòmicament i adaptar-se a la nova situació en la que es trobaven, ja que com a cristians el seu marc econòmic i mercantil es presentava diferent. També hem de tenir en compte les dificultats que sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant separacions i ruptures econòmiques. Tot i les dificultats que se’ls presentaven, els conversos van anar integrant-se en la societat cristiana, convivint amb ella sense conflictes greus fins a l’arribada de la Inquisició castellana. Formaven, per tant, part de la nostra societat i de la nostra història. Com funcionava, però, aquest grup? Com i amb quin grau es relacionava amb els cristians de natura? Quants d’ells eren verdaderament cristians? Com funcionaven econòmicament i quin eren els oficis que dominaven? Com i on vivien dins de la ciutat? Com es relacionaven amb la seva família? I amb els seus membres jueus? Com veiem, l’estudi de la societat conversa barcelonina ens planteja aquestes i més preguntes, la resposta de les quals ens permetrà conèixer millor la nostra història.

The main objective of this thesis, La societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440, is to study in depth the social group of the converts of Barcelona from all aspects: social, economic, professional, family, religious, as well as their relationship between them and the rest of society. The 1391 revolts, produced by the profound social and economic malaise of the lower estates of society, meant the rupture of the coexistence between Jews and Christians of Barcelona. As a result, on September 10, 1392, the Jewish Aljama of Barcelona was abolished forever and most Jews were converted to Christianity. A new social group breaks into Christian society, since converters, like Christians, form part of it in all their fields (legal, religious, economic ...). The converts were immersed in a society that formerly excluded them. Likewise, this society is forced to absorb a new social group, with its own characteristics and customs. The first measures taken by the authorities were aimed at preventing the new enthusiasts of Christianity from returning to their old faith. These measures caused the separation between members of the nuclear family and friends. The Christian society, completely ignorant of its indoctrination. Therefore, they had to know the new faith by their own means. Even some converts came to be part of the clerical estate. They also had to rely economically and adapt to the new situation they were in, since, as Christians, their economic and commercial framework was different. In spite of the difficulties that were presented to them, the conversos were integrated in the Christian society, living with her without serious conflicts until the arrival of the Castilian Inquisition. They formed, therefore, part of our society and our history. How did this group work? How and to what degree was it related to the Christians of nature? How many of them were truly Christians? How did they work financially and what were the trades they dominated? How and where did they live in the city? How did they relate to their family? And with its Jewish members?