La cultura visual de los tanos en el Río de la Plata: una aproximación etnográfica

Abstract

En los fenómenos migratorios que, entre las últimas décadas del siglo XIX y mediados del siglo XX, llevaron miles de italianos sureños a emigrar hacia el Río de la Plata las imágenes han jugado un papel social fundamental. Tanto en la dimensión familiar como en aquella comunitaria de las colonias, las imágenes fotográficas y de culto representaron la más poderosa herramienta para mantener vivos los lazos afectivos de los tanos con la tierra natal. La fotografía fue el medio que permitió a una entera comunidad transnacional, visualizar las vivencias de familiares y conterráneos en ultramar. Por otro lado, en cada colonia de inmigrantes, la presencia de una imagen de culto del santo patrono fue el elemento cultural indispensable para crear, frente al desarraigo sufrido, un contexto socio-cultural favorable.

Una etnografía visual multilocal y colaborativa ha permitido rescatar, tanto en los lugares de salida como de destino, los relatos que fundamentaron la producción, el uso y el consumo de las dos tipologías de imágenes, no sólo por los tanos sino también por sus descendientes. En el caso específico del culto de San Cono ha sido además imprescindible, investigar el diferente éxito devocional que sus imágenes tuvieron en las dos orillas rioplatenses.

Between the last few decades of XIX and the first half of XX Century massive migratory phenomena led thousands of Southern Italians to the estuary of the River Plate; visual perception played a prominent role in the aforementioned social context. As well in the familiar dimension, as well concerning the larger community one of the colonies, photographic works and cult images represented the most powerful instrument for preserving the ties between the tanos and the homeland. Photography became the tool that enabled a transnational community to give a visual perception of their lives oversea. Futhermore, the presence of a patron saint in each community was a key element for creating and preserving a positive sociocultural context fornent the uprooting. The multi-local visual ethnography preserved in both departure and arrival locations the narrative that originated the production and the use of the two different typologies of images, not only for the first tanos but for their descendants. Concenrning the specific case of San Cono, an essential aspect was played by the comparison of the devotional cult that his illustrations had on the two bank of the River Plate.

En els fenòmens migratoris que, entre les últimes dècades del segle XIX i mitjans del segle XX, van portar milions d'italians meridionals a emigrar cap al Riu de la Plata les imatges han jugat un paper social fonamental. Tant en la dimensió familiar com en aquella comunitària de les colònies, les imatges fotogràfiques i de culte van representar la més poderosa eina per mantenir vius els llaços afectius dels tanos amb la terra natal. La fotografia va ser el mitjà que va permetre a una sencera comunitat transnacional, visualitzar les vivències de familiars i conterráneos a ultramar. D'altra banda, en cada colònia d'immigrants, la presència d'una imatge de culte del sant patró va ser l'element cultural indispensable per crear, enfront del desarrelament sofert, un context sociocultural favorable. Una etnografia visual multilocal i col·laborativa ha permès rescatar, tant en els llocs de sortida com de destinació, els relats que van fonamentar la producció, l'ús i el consum de les dues tipologies d'imatges, no només pels tanos sinó també pels seus descendents. En el cas específic del culte de Sant Con ha estat a més imprescindible, investigar el diferent èxit devocional que les seves imatges van tenir en les dues ribes rioplatenses.