Evolució geomètrica i estructural de les naus de la Sagrada Família

Abstract

The thesis that is presented turned up from a shaping work with the original models of the second version of the naves, designed by Gaudi for the Temple of the Sagrada Familia, and that were destroyed during the civil war. The recovered model revealed a pattern of geometrical generation that did not fit into the classical Gaud'is historiography, and the thesis is focused on showing the role that this version plays both in the Temple's work and in the rest of the work done by the architect. To do this we come to analyse from the three angles that mainly set the corps of this thesis: historical context, geometry and structure. On the first part, the historical context that affected the evolution of Gaudi's work is analysed, and the relationship between his civil work, made apart from Sagrada Familia, and the Temple's work, is studied so as to establish the influence amongst both. On the second part, the evolution of Gaudi's work is seen from a geometrical point of view and we take into consideration the evolution his work undergoes. This started from an eclectic approach sommon thing by the times of Gaudi's early work- to reach a very personal style, on which geometry becomes the main argument that generates his last architecture. On the third part, the thesis analyses one of the other main cornerstones on Gaudi's work: structure. To do that, the relationship between the different theorical approaches that became popular during Gaudi's formation time is studied. Those made it possible to modify the structural typology of religious buildings with basilical plan. This section is completed with the numerical analysis of the main versions Gaudí designed for the temple, that has been done with the aid of informatical tools but keeping on the original methods that the architect used, in order to reflect how those influenced the definition of its structural framework. Finally, and to conclude, the three aspects considered during the thesis -historical context, geometry, and structure- are connected and a new way to read Gaudi's work is determined, establishing a sequence between his early work and his latest solution for the Temples naves - based on the use of formal geometry- that, up to that moment, was superficially or even wrongly interpreted, as if it had came out of nothing.

La tesi que es presenta va sorgir a partir d'un treball de modelat de les maquetes originals de la segona versió de les naus, que Gaudí va dissenyar per al Temple de la Sagrada Família i que es varen destruir durant la guerra civil. El model recuperat va revelar unes pautes de generació geomètrica que no encaixaven dins de la historiografia clàssica gaudiniana i la tesi es concentra en establir el paper que desenvolupa aquesta versió dins de l'obra del Temple i de la resta del treball realitzat per l'arquitecte. Per fer-ho recorrem a l'anàlisi des dels següents tres aspectes que, de fet, són els que configuren el cos central d'aquesta tesi : context històric, geomètric i estructural. En la primera part s'analitza el context històric que va influir en l'evolució de l'obra gaudiniana i s'estudia la relació entra la seva obra civil al marge de la Sagrada Família-amb la del Temple, per determinar la influència entre ambdues. En la segona part s'estudia l'evolució de l'obra gaudiniana vista des d'un punt de vista geomètric i s'analitza la transició que sofreix el seu treball, que parteix d'un plantejament eclèctic propi de l'època on està immers el Gaudí de joventut-fins arribar a un estil molt personal, on la geometria passa a ser el principal recurs que ordena la seva darrera arquitectura. En la tercera part la tesi analitza un altre dels pilars fonamentals de l'obra gaudiniana: l'estructura. S'estudia la relació entre els plantejaments teòrics que es van popularitzar durant l'època de formació de Gaudí i que van fer possible la variació de la tipología resistent en edificis religiosos de planta basilical. Aquesta part es completa amb l'anàlisi numérica de les principals versions que Gaudí va projectar per al Temple, duta a terme amb l'ajuda d'eines informàtiques però basant-se en els mètodes originals que l'arquitecte va emprar, per veure com aquests van influir en la concepció del seu esquelet resistent. Per últim, en les conclusions, es relacionen entre ells els tres aspectes que s'han abordat durant la tesi- històric, geomètric i estructural-i es determina una nova forma d'interpretar l'obra gaudiniana, fixant una continuïtat entre els seus treballs previs i la darrera solució de les naus del Temple basada en l'ús de la geometria reglada-que fins el moment s'interpretava de forma superficial o fins i tot incorrecta, com si aquesta darrera hagués sorgit del no res.