Viability of Derivatives in Radical Islam. A Comparative Assessment of the Technical and Shariah-Compliant Characteristics of the Main Islamic Financial Instruments: Contracts & Defaults in the Prospect of Revivalism

Author

Todorof, Maria Borisof

Director

Forner i Delaygua, Joaquim-Joan

Tutor

Forner i Delaygua, Joaquim-Joan

Date of defense

2020-01-17

Pages

563 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

This work examines the prospective viability of derivatives and financial contracts more generally under a strict application of Shariah law. The author adopts a cross-disciplinary approach in order to convey the idea that some of the most popular contracts and arrangements in Islamic finance law are deficient from a structural and Shariah-compliance perspective. The thesis argues that the investor protection issues arising from this conclusion are sufficiently serious to undermine the viability of these instruments not only in a radical but also in a more conservative environment. This conclusion is arrived at after an in-depth analysis of the fundamental Shariah principles, relevant to finance, placing them in a historical, jurisprudential and political context. The work endeavours to guide the reader through the many turns of Islamic law, breaking down established concepts and questioning their application in modern Islamic law. For example, the author unpacks the notion of wa‘d (promise), arguing that its extensive use in Islamic contracts renders much of the resulting complex transactions deficient from a structural perspective. Furthermore, this work highlights technical and Shariah-related weaknesses in essential contract forms, with a particular focus on murabaha. Importantly, the author approaches the research question from the viewpoint of contracts – comparing constructs of Islamic Contract Law to those of its Common Law counterpart, without ignoring relevant influences and inspirations coming from the civil law tradition. The purpose of this comparison is to establish that some of the most popular financial arrangements, such as sukuk, are deficient in their investor protection provisions. What is more, the author underlines that due to the hybrid characteristics of the sukuk instrument and the lack of tailor-made regulation, investors are inadequately provisioned for the event of issuer‘s default. Starting with the idea that the sukuk instrument is structured on the basis of and resembles a number of conventional instruments, the thesis examines the possibility for a sukuk investor to obtain redress under US and UK law, as well as the comparable provisions in Malaysia and France. Alongside this, the author delves into the beginnings, inspirations, main strands and important political leaders of Islamic Revivalism. The aim of this inquiry is to arrive to a convincing explanation about the political and economic developments in established and aspired to Islamic States. To this end, this work offers a case study of Iran and ISIS, including an analysis of the Iranian Islamic finance system and a hypothesis about the possible approach of a jihadi-salafist government to the financial framework of their aspired to State. As a last point, the work considers how FinTech fits within the objectives of Shariah law and more specifically, its risk-management and social justice strategies. The thesis offers conclusions which draw on the extensive research and map out a possible view of the future of financial instruments in a radical Islamic environment.


Aquest treball examina la viabilitat potencial de derivats i contractes financers més generalment sota una estricta aplicació de la llei de Sharia. L‘autor adopta un enfocament interdisciplinari per tal de transmetre la idea que alguns dels contractes i arranjaments més populars en la legislació financera islàmica són deficients des d‘una perspectiva estructural i de compliment de la xaria. La tesi argumenta que els problemes de protecció dels inversors derivats d‘aquesta conclusió són prou greus per minar la viabilitat d‘aquests instruments no només en un entorn radical, sinó també en un entorn més conservador. Aquesta conclusió s‘arriba després d‘una anàlisi en profunditat dels principis fonamentals de la Sharia, rellevants per al finançament, situant-los en un context històric, jurisprudencial i polític. L‘obra s‘esforça a guiar el lector per les múltiples voltes del dret islàmic, desglossant conceptes establerts i posant en dubte la seva aplicació en el dret islàmic modern. Per exemple, l‘autor desaconsella la noció de wa‘d (promesa), argumentant que el seu ús extensiu en contractes islàmics fa que gran part de les transaccions complexes resultants siguin deficients des d‘una perspectiva estructural. A més, aquest treball posa de manifest les debilitats tècniques i relacionades amb la Sharia en les formes de contracte essencials, amb una particular atenció a la murabaha. És important destacar que l‘autor aborda la qüestió de la investigació des del punt de vista dels contractes: comparant construccions de la llei de contractes islàmica amb les de la seva contrapartida de dret comú, sense obviar les influències i inspiracions rellevants que provenen de la tradició del dret civil. L‘objectiu d‘aquesta comparació és establir que algunes de les disposicions financeres més populars, com sukuk, són deficitàries en les seves disposicions de protecció dels inversors. A més, l‘autor subratlla que, a causa de les característiques híbrides de l‘instrument sukuk i la manca de regulació a mida, els inversors no es disposen de manera adequada en cas d‘impagament de l‘emissor. A partir de la idea que l'instrument sukuk està estructurat a partir i s'assembla a diversos instruments convencionals, la tesi examina la possibilitat que un inversor sukuk obtingui redreçament segons la legislació nord-americana i del Regne Unit, així com les disposicions comparables a Malàisia i França. . Paral·lelament, l‘autor aprofundeix en els inicis, les inspiracions, les principals línies i importants líders polítics del revivalisme islàmic. L‘objectiu d‘aquesta investigació és arribar a una explicació convincent sobre els desenvolupaments polítics i econòmics dels Estats islàmics establerts i aspirants. Amb aquesta finalitat, aquest treball ofereix un estudi de cas d‘Iran i ISIS, incloent-hi una anàlisi del sistema financer islàmic iranià i una hipòtesi sobre el possible enfocament d‘un govern jihadi-salafista al marc financer dels seus aspirants a l‘Estat. Com a últim punt, el treball planteja com FinTech s‘encaixa dins dels objectius de la llei de Sharia i, més concretament, de les seves estratègies de gestió de riscos i de justícia social. La tesi ofereix conclusions que s‘extreuen en les àmplies investigacions i mostren una possible visió del futur dels instruments financers en un entorn islàmic radical.


Este trabajo examina la viabilidad prospectiva de derivados y contratos financieros de manera más general bajo una estricta aplicación de la ley Shariah. El autor adopta un enfoque interdisciplinario para transmitir la idea de que algunos de los contratos y arreglos más populares en la ley de finanzas islámica son deficientes desde una perspectiva estructural y de cumplimiento de la Shariah. La tesis argumenta que los problemas de protección de los inversores derivados de esta conclusión son lo suficientemente graves como para socavar la viabilidad de estos instrumentos no solo en un entorno radical sino también en un entorno más conservador. Se llega a esta conclusión después de un análisis en profundidad de los principios fundamentales de la Shariah, relevantes para las finanzas, colocándolos en un contexto histórico, jurisprudencial y político. El trabajo intenta guiar al lector a través de los muchos giros de la ley islámica, desglosando los conceptos establecidos y cuestionando su aplicación en la ley islámica moderna. Por ejemplo, el autor desempaqueta la noción de wa‘d (promesa), argumentando que su uso extensivo en los contratos islámicos hace que muchas de las transacciones complejas resultantes sean deficientes desde una perspectiva estructural. Además, este trabajo resalta las debilidades técnicas y relacionadas con la Shariah en las formas de contrato esenciales, con un enfoque particular en murabaha. Es importante destacar que el autor aborda la cuestión de la investigación desde el punto de vista de los contratos, comparando las construcciones del derecho contractual islámico con las de su contraparte del derecho consuetudinario, sin ignorar las influencias e inspiraciones relevantes que provienen de la tradición del derecho civil. El propósito de esta comparación es establecer que algunos de los arreglos financieros más populares, como el sukuk, son deficientes en sus disposiciones de protección al inversionista. Además, el autor subraya que debido a las características híbridas del instrumento sukuk y la falta de una regulación a medida, los inversores no cuentan con una provisión adecuada para el caso de incumplimiento del emisor. Comenzando con la idea de que el instrumento sukuk está estructurado en base a una serie de instrumentos convencionales y se asemeja a él, la tesis examina la posibilidad de que un inversor sukuk obtenga una reparación bajo las leyes de EE. UU. Y el Reino Unido, así como las disposiciones comparables en Malasia y Francia . Junto a esto, el autor profundiza en los comienzos, inspiraciones, líneas principales e importantes líderes políticos del revivalismo islámico. El objetivo de esta investigación es llegar a una explicación convincente sobre los desarrollos políticos y económicos en los Estados islámicos establecidos y aspirantes. Con este fin, este trabajo ofrece un estudio de caso de Irán e ISIS, que incluye un análisis del sistema financiero islámico iraní y una hipótesis sobre el posible enfoque de un gobierno yihadista- salafista al marco financiero de sus aspirantes al Estado. Como último punto, el trabajo considera cómo FinTech se ajusta a los objetivos de la ley islámica y, más específicamente, a sus estrategias de gestión de riesgos y justicia social. La tesis ofrece conclusiones que se basan en la extensa investigación y trazan una posible visión del futuro de los instrumentos financieros en un entorno islámico radical.

Keywords

Dret privat; Derecho civil; Civil law

Subjects

34 - Law. Jurisprudence

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat: Dret Privat

Documents

MARIA TODOROF_PhD_THESIS.pdf

4.304Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)