Universitat Ramon Llull. La Salle
A El ritme de l’Ésser, Panikkar sintetitza l’esforç de tota la seva trajectòria per significar l’experiència humana, especialment des de la vessant espiritual, en l’estat de la cultura del seu temps. Un dels temes recurrents de l’obra és l’advaita, mot manllevat del sànscrit que l’autor tradueix de manera original per “adualitat”. De l’estudi d’aquesta noció en l’obra se’n desprèn que Panikkar la incorpora al seu plantejament tot relacionant-la amb altres constants del seu pensament (hermenèutica diatòpica, pisteuma, teologia cristiana) i en proposa un ús polisèmic. La intuïció de fons de l’adualitat consisteix a constatar que hom participa plenament de la realitat quan no la redueix completament al pensament, és a dir, a qualsevol extrem teòric ni al seu oposat. A la segona part, s’exploren les possibilitats que ofereix aquesta noció per contribuir a fonamentar l’assistència espiritual en entorns sanitaris: el “moment advaita” de què parla l’autor troba un clar reflex en alguns dels reptes plantejats des de la pràctica assistencial, com a mínim en el marc hispànic. En diàleg amb la literatura sobre aquest tema, el vocabulari panikkarià es mostra fecund a l’hora d’emparaular l’experiència espiritual. La intuïció de l’adualitat, d’altra banda, ha permès traçar punts de referència, si més no provisionals, vers els quals orientar la relació de l’acompanyament. Com una de les principals aportacions en aquest camp, en el treball es concreta un model de comprensió de la dimensió espiritual a partir de dotze elements antropològics, els quals poden ser tractats tant des de d’una visió carencial de la persona (necessitats espirituals) com apoderadora (capacitats espirituals). Aquest model, que té en compte el factor temps, el paper de l’observador, el context de la persona atesa i l’equip interdisciplinar, es fa ressò també d’altres aspectes apuntats per l’adualitat panikkariana.
En El ritmo del ser, Panikkar sintetiza el esfuerzo de toda su trayectoria para significar la experiencia humana, especialmente desde la vertiente espiritual, en el estado de la cultura de su tiempo. Uno de los temas recurrentes de la obra es advaita, palabra adoptada del sánscrito que el autor traduce de forma original por “adualidad”. Del estudio de esta noción en la obra se desprende que Panikkar la incorpora a su propuesta relacionándola con otras constates de su pensamiento (hermenéutica diatópica, pisteuma, teología cristiana) y plantea un uso polisémico de la misma. La intuición de fondo de la adualidad consiste en constatar que uno participa plenamente de la realidad cuando no la reduce completamente al pensamiento, es decir, a cualquier extremo teórico ni a su opuesto. En la segunda parte, se exploran las posibilidades que ofrece esta noción para contribuir a fundamentar la asistencia espiritual en entornos sanitarios: el “momento advaita” del que habla el autor encuentra un claro reflejo en algunos de los retos planteados desde la práctica asistencial, como mínimo en el marco hispánico. En diálogo con la literatura sobre este tema, el vocabulario panikkariano se muestra fecundo a la hora de apalabrar la experiencia espiritual. La intuición de la adualidad, por otra parte, ha permitido trazar puntos de referencia, cuando menos provisionales, hacia los cuales orientar la relación de acompañamiento. Como una de las principales aportaciones en este campo, en el trabajo se concreta un modelo de comprensión de la dimensión espiritual a partir de doce elementos antropológicos, los cuales pueden ser tratados desde una visión carencial de la persona (necesidades espirituales) como también empoderadora (capacidades espirituales). Este modelo, que tiene en cuenta el factor tiempo, el papel del observador, el contexto de la persona atendida y el equipo interdisciplinar, se hace eco también de otros aspectos apuntados por la adualidad panikkariana.
In The Rhythm of Being, Panikkar synthesizes the effort of his entire career to signify the human experience, especially from a spiritual standpoint, in the state of the culture of his time. One of the recurring topics of this work is advaita, a word borrowed from Sanskrit that the author originally translates into "aduality". From the study of this concept in his work it is noticeable that Panikkar incorporates it into his proposal by relating it with other constants of his thought (diatopical hermeneutics, pisteuma, Christian theology), and he aims for its polysemous use. The main intuition of aduality is to recognize that one fully participates in reality when one does not reduce it completely to thought, that is, to any theoretical end or to its opposite. In the second part, the potential that this concept offers to help ground spiritual care in healthcare settings has been explored: the "advaita moment", which the author often refers to, clearly reflects some of the challenges posed by healthcare practice, at least in the Spanish context. In dialogue with the literature on this subject, Panikkarian vocabulary has been fruitful when it comes to speaking of spiritual experience. The intuition of aduality, on the other hand, has allowed us to draw reference points, at least temporarily, to guide the spiritual counselling relationship. As one of the main contributions in this field, I have concretized a guide for the understanding of the spiritual dimension in twelve anthropological items, which can be treated from a lacking perspective of the person (spiritual needs) and also as an empowerment perspective (spiritual resources). This model, which also takes into account time, the role of the observer, the context of the person receiving the spiritual care and the interdisciplinary team, echoes other aspects pointed out by Panikkarian aduality.
Panikkar; No-dualitat; Espiritualidad; El ritme de l'Ésser; Advaita; No-dualidad; The Rythm of Being; Salut integral; Adualitat; Espiritualitat
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 1 - Philosophy. Psychology; 14 - Philosophical Systems and points of view; 2 - Religion. Theology; 613 - Hygiene generally. Personal health and hygiene
Arts, humanitats i llengües
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.