Les Travesseres de Barcelona : necessitat de la Travessera Nord

Abstract

The aim of this thesis is to reveal the importance of the “travesseres” as abstract elements which have the role of connecting two points (areas, fragments, sections) in a structure and of creating a consistent system that complement other systems in the structure, thus becoming a structuring element in the system. This concept is applied to the study of Barcelona's urban structure to ascertain whether it was maintained implicitly and/or explicitly in the city structure.

The work is based on the hypothesis that the “travessera” or crossing element has been present both in the construction phase (material layers) and in the theoretical proposals (non-material layers) of the city structure and has remained latent in different moments in the history, at different scales and in different contexts that have been related and/or linked to each other, from the urban to the metropolitan and territorial level.

The author believes this can be determined by analysing the origins and the transformation of the city. In this sense, the thesis is organised chronologically. However, instead of providing a historical review, the author seeks to test the initial hypothesis by studying the urban transformation of the city. Considering that urban transformation is a process with more or less continuity, the author uses the analysis and chronological comparison of the changes, the elements that remain unchanged and the influences of the structure over time, both in material constructions and in theoretical proposals.

Even though emphasis is placed on morphology, it is understood that it is linked to other areas of knowledge or associated to the specific reality of the city. Therefore, by studying the definition and development of this kind of elements in the city structure chronologically, linking them to a specific moment in the history and to their urban, social, economic and cultural implications, as well as to the possible influence they have on the development, growth and proposals of the city, the author provides evidence to show that these elements remain somewhat latent at different levels of the urban structure.

The author was keen on illustrating how a formal scheme (theoretical or material) can be maintained and/or reproduced at different scales and for different purposes over time, and also how new proposals can arise from the reinterpretation and review of a specific formal structure in a different historical, material and conceptual context, with different material, sociological, economical and technological requirements among others.

The idea is to try out a methodology that can be used in other cases, that allows us to "manage" the analysis and study of complex systems using relatively simple methods, such as the comparison and abstraction of elements and the analysis of complexity according to different scales and interpretations.

Accordingly, the relationship between the "travesseres" and textile fabric is used as a metaphor that connects the (territorial, geographic) urban fabric with the textile fabric to understand and conceptualise (territorial, geographic) urban structures both in the analysis and in the proposal phases.

The purpose of this thesis is thus to test the hypothesis based on a specific case study without claiming to be definitive or conclusive, to add another vision to the analysis of complex systems. The case of the city of Barcelona is suggested for this research as a resource to perform analysis and find proof rather than as an exemplary case.

By the same token, the author uses the viability of the northern “travessera” -a “travessera” that, in the urban structure of Barcelona, is appearing and disappearing over time"- as a common thread (hence the subtitle of the thesis: “Viabilitat de la Travessera Nord”); the author looks for this element throughout the paper until the present time, a moment in which (the paper claims) its realisation is viable.

La tesi pretén fer evident la importància de les travesseres com elements abstractes, que en una estructura, tenen la funció de connectar dos punts (àrees, fragments, sectors,...) de la mateixa i, alhora, formar un sistema coherent i complementari amb altres sistemes de l’estructura, prenent un paper estructurant, aplicant aquesta idea a l’estudi de l’estructura urbana de la ciutat de Barcelona, es vol comprovar si aquesta idea ha estat de forma implícita i/o explicita en l’estructura urbana de Barcelona. Es parteix de la hipòtesi que l’element travesser ha estat present, tant a les realitzacions (capes materials) com a les propostes teòriques (capes immaterials) i, que ha estat subjacent (latent) en diferents moments històrics a diferents escales i contexts, que s’han relacionat i/o vinculat, des de l’escala urbana a la metropolitana i territorial. Aquest fet, creiem que el podem comprovar analitzant la generació i transformació urbana. En aquest sentit, la tesi s’ha organitzat cronològicament. Es tracta, més que d’un treball històric, de comprovar en la transformació urbana de la ciutat, la hipòtesi inicial del treball. Al considerar la transformació urbana com un procés, amb major o menor continuïtat, recorrem a l’anàlisi i comparació temporal dels canvis, permanències i influències de l’estructura al llarg del temps, tant en les realitzacions concretes com en les propostes de projecte i/o teòriques. Tot i que es fa èmfasi en la morfologia, aquesta, l’entenem vinculada a altres aspectes o àrees de coneixement o aproximació al fet concret de la ciutat. Per això, seguint un criteri cronològic en l’estudi de la definició i formació d’aquest tipus d’elements de l’estructura de la ciutat, relacionant-los amb el moment històric concret i amb les seves implicacions urbanístiques, socials, econòmiques i culturals, així com amb les possibles influències en el desenvolupament i propostes sobre la ciutat, la tesi apunta cap a l’evidència d’una certa latència d’aquests elements en les diferents escales de l’estructura urbana. Ens ha interessat evidenciar, com, un esquema formal (teòric o material) es pot mantenir i/o reproduir a diferents escales i per diferents intencions, al llarg del temps, així com, una estructura formal determinada, pot servir per generar propostes a partir de la reinterpretació i actualització de la mateixa, en un context històric, material i conceptual diferent, amb requeriments, materials, sociològics, econòmics, tecnològics, etc., diferents. Es tracta, d’assajar una metodologia que pugui servir per altres casos, que es pugui “gestionar” l’anàlisi i el coneixement de formes complexes a partir de mètodes relativament senzills, com la comparació, abstracció d’elements i analitzar la complexitat atenent a diverses escales i interpretacions dels seus elements. En aquest sentit, ens ha interessat la relació que les travesseres tenen amb el teixit tèxtil, veient amb la metàfora que relaciona el teixit urbà (territorial, geogràfic) amb el teixit tèxtil una via per la comprensió i conceptualització de les estructures urbanes (territorials, geogràfiques) tant en l’anàlisi com en la proposta. Amb tot, la tesi, pretén assajar la hipòtesi a partir d’un cas concret d’estudi, sense pretendre ser, ni definitiu ni concloent, sinó més aviat, afegir una altra visió (o re-visió) a l’anàlisi de les formes d’una certa complexitat. En aquest sentit, per el desenvolupament de la tesi, el cas de la ciutat de Barcelona es planteja com un recurs d’anàlisi i prova, més que com un cas exemplar. Paral·lelament, hem pres com a fil conductor (per això el subtítol de la tesi) la Viabilitat de la Travessera Nord, una travessera que en l’estructura urbana de Barcelona, en el temps, va apareixent-desapareixent i, que a la tesi, anem cercant fins l’actualitat, un moment en que (des de la tesi afirmem) és viable la seva concreció (construcció), tot indicant la complexitat-dificultat de la mateixa.