Les tendències de la novel·la catalana del segle XXI

Abstract

Aquest estudi extreu les tendències literàries que sobresurten en el panorama novel·lístic en llengua catalana del segle XXI a partir de l’anàlisi de set eixos definidors i característics d'aquesta narrativa: la relació temàtica amb la crisi identitària, la incertesa i la manca de sentit general; la plasmació de la quotidianitat i el context immediat per mitjà de personatges amb actituds i patologies molt properes als individus coetanis; la inclusió normalitzada del fantàstic en textos de temàtica i ambientació realistes a través del gènere del realisme màgic o el neofantàstic; l’auge del mètode de la fragmentació discursiva mitjançant diverses tècniques que trenquen amb la coherència, la lògica i la uniformitat; l’increment en l’ús de la pràctica metaliterària, és a dir, aquella narrativa que es refereix a ella mateixa; la tendència creixent a l'elaboració de narracions d’autoficció, en què l'autor s'introdueix de manera parcial dintre de la història, generalment a partir de la primera persona narrativa, i la forta instauració del formalisme literari, que es fa visible en obres que avantatgen la forma (el com) al contingut (el què).

Este estudio extrae las tendencias literarias que sobresalen en el panorama novelístico en lengua catalana del siglo XXI a partir del análisis de siete ejes definidores y característicos de esta narrativa: la relación temática con la crisis identitaria, la incertidumbre y la falta de sentido general; la plasmación de la cotidianidad y el contexto inmediato por medio de personajes con actitudes y patologías muy cercanas a los individuos coetáneos; la inclusión normalizada del fantástico en textos de temática y ambientación realistas a través del género del realismo mágico o el neofantástico; el auge del método de la fragmentación discursiva mediante diversas técnicas que rompen con la coherencia, la lógica y la uniformidad; el incremento en el uso de la práctica metaliteraria, es decir, aquella narrativa que se refiere a ella misma; la tendencia creciente a la elaboración de narraciones de autoficción, en que el autor se introduce de forma parcial dentro de la historia, generalmente a partir de la primera persona narrativa, y la fuerte instauración del formalismo literario, que se hace visible en obras que aventajan la forma (el cómo) al contenido (el qué).

This study extracts the literary trends that emerge in the 21st century Catalan-language novel scene from an analysis of seven defining and characteristic axes of this narrative: the thematic relation with the identity crisis, the uncertainty and the lack of general sense; the expression of everyday life and immediate context through characters with attitudes and pathologies which are very close to contemporary individuals; the normalized inclusion of the fantastic in texts of realistic topic and setting by the genre of magical realism or neofantastic; the rise of the method of discursive fragmentation through various techniques that break with consistency, logic and uniformity; the increase in the use of metaliterary practice, that is to say, the narrative that refers to itself; the growing tendency to elaborate autofiction narratives, in which the author is partially introduced into the story, usually from the first narrative person, and the strong implementing of literary formalism, which becomes visible in works that put the form (the how) before the content (the what).