Joan Puig i Ferreter: director literari d'Edicions Proa a l'exili (1948-1956)

Abstract

Aquesta tesi estudia el paper de Joan Puig i Ferreter (1882-1956) al capdavant de la direcció literària d’Edicions Proa a l’exili. El treball, que s’estructura en dues parts, analitza el període de 1948 a 1956, això és, d’ençà de l’acceptació de la represa de l’editorial des de la diàspora a l’estat francès i fins a la mort de Puig. En primer lloc, s’ofereix un estudi panoràmic de la continuació de l’editorial a Perpinyà i de la tasca de l’escriptor i de l’editor i fundador Josep Queralt i Clapés (1896-1965), principalment. S’analitzen els motius de la represa i el paper que hi exerceix Puig com a autor, com a mecenes i com a director literari. En segon lloc, s’editen els epistolaris inèdits de Puig amb diversos corresponsals (principalment amb Josep Carner, Domènec Guansé i Xavier Benguerel), derivats de la tasca que l’escriptor exerceix a Edicions Proa. Així, s’anoten més d’un centenar de lletres del director literari en dos blocs: un primer, el principal, amb els autors de la represa editorial i un segon, menor, que recull les propostes de col·laboració que no es duen a terme.

Esta tesis estudia el papel de Joan Puig i Ferreter (1882-1956) al frente de la dirección literaria de Edicions Proa en el exilio. El trabajo, que se estructura en dos partes, analiza el periodo de 1948 a 1956: desde la aceptación de reanudar la actividad editorial en la diáspora en el estado francés y hasta la muerte de Puig. En primer lugar, se ofrece un estudio panorámico de la continuación de la editorial en Perpinyà y de la tarea del escritor y del editor y fundador Josep Queralt i Clapés (1896-1965), principalmente. Se analizan los motivos de la reanudación y el papel que desempeña Puig como autor, como mecenas y como director literario. En segundo lugar, se editan los epistolarios inéditos de Puig con varios corresponsales (principalmente con Josep Carner, Domènec Guansé y Xavier Benguerel), derivados de la tarea que el escritor ejerce en Edicions Proa. Así, se anotan más de un centenar de letras del director literario en dos bloques: un primer apartado, el principal, con los autores de la reanudación editorial y un segundo, menor, que recoge las propuestas de colaboración no llevadas a cabo.

This thesis examines the role of Joan Puig i Ferreter (1882-1956) as the literary director of Edicions Proa in exile. The study, which is structured in two parts, analyses the period from 1948 to 1956, that is, from the agreement to resume the publishing in France during the Republican diaspora to the year of Puig’s death. The first part is a panoramic study of the continuation of the company’s activity in Perpignan and Puig’s work as a writer and of the editor and founder of Proa, Josep Queralt i Clapés (1896-1965). It examines the reasons behind the decision to resume publishing and the role that Puig played in this activity as an author, patron and literary director. The second part reveals unpublished correspondence between Puig and several important literary figures (principally Josep Carner, Domènec Guansé and Xavier Benguerel) in the exercise of his role at Edicions Proa. More than one hundred letters from the company’s literary director are presented, in two groups: the first, and largest, contains correspondence exchanged with the authors involved in the renewal of editorial activity, while the second documents proposals for collaboration that did not come to fruition.