La dansa metafòrica en la festa valenciana

Abstract

La dansa metafòrica en la festa valenciana és una tesi doctoral que té l’objectiu d’estudiar la dansa festiva a la ciutat i el regne de València des del segle XIII al segle XVII en relació amb el context històric, social i cultural i les pervivències actuals. En l’àmbit festiu, la dansa és un mitjà d’expressió socialment transversal que manifesta conceptes, idees i metàfores subjacents a través dels components rituals, corèutics, musicals, dramàtics, etimològics i estètics que la configuren. La dansa festiva cristal·litza a través de la màscara i d’un relat simbòlic, sovint polièdric i polisèmic, les tensions i distensions pròpies d’una societat multicultural assentada en un paradoxal canvi permanent, que fa descansar sobre la tradició el principal mecanisme d’ancoratge a les identitats col·lectives. Rica en formes i matisos, la dansa festiva valenciana comparteix les principals imatges que caracteritzen bona part del fons metafòric de la cultura mediterrània i europea. A partir d’una metodologia d’investigació qualitativa, realitzem un estudi coreològic sistemàtic, diacrònic i interdisciplinari d’algunes d’aquestes imatges que abraça anàlisis de caire històric i historiogràfic, musicològic, etnològic i iconogràfic. En primer lloc, provem que la festa és un element destacable de la literatura memorialística valenciana, la nostra principal font d’informació. En segon terme, demostrem que durant la llarga edat mitjana tots els grups socials practiquen la dansa. Finalment, abordem l’anàlisi d’algunes imatges metafòriques que emanen de la dansa i la teatralitat medievals, des de les figures antropomòrfiques de base mítica i històrica a les al·legories i el bestiari festiu. En definitiva, es mostren les hibridacions i les interconnexions múltiples existents entre diferents components de la dansa festiva valenciana que graviten al voltant de conceptes relacionats amb la història de les mentalitats com ara la identitat i l’alteritat.

La danza metafórica en la fiesta valenciana es una tesis doctoral que tiene como objetivo estudiar la danza festiva en la ciudad y el reino de Valencia desde el siglo XIII al siglo XVII en relación con el contexto histórico, social y cultural y las pervivencias actuales. En el ámbito festivo, la danza es un medio de expresión socialmente transversal que manifiesta conceptos, ideas y metáforas subyacentes a través de los componentes rituales, coréuticos, musicales, dramáticos, etimológicos y estéticos que la configuran. La danza festiva cristaliza a través de la máscara y de un relato simbólico, a menudo poliédrico y polisémico, las tensiones y distensiones propias de una sociedad multicultural asentada en un paradojal cambio permanente, que hace descansar sobre la tradición el principal mecanismo de anclaje a las identidades colectivas. Rica en formas y matices, la danza festiva valenciana comparte las principales imágenes que caracterizan buena parte del fondo metafórico de la cultura mediterránea y europea. A partir de una metodología de investigación cualitativa, realizamos un estudio coreológico sistemático, diacrónico e interdisciplinario de algunas de estas imágenes fundamentado en el análisis histórico e historiográfico, musicológico, etnológico e iconográfico. En primer lugar, probamos que la fiesta es un elemento destacable de la literatura memorialística valenciana, nuestra principal fuente de información. En segundo término, demostramos que durante la larga Edad Media todos los grupos sociales practican la danza. Finalmente, abordamos el análisis de algunas imágenes metafóricas que emanan de la danza y la teatralidad medievales, desde las figuras antropomórficas de base mítica e histórica a las alegorías y el bestiario festivo. En definitiva, se muestran las hibridaciones y las interconexiones múltiples existentes entre diferentes componentes de la danza festiva valenciana que gravitan alrededor de conceptos relacionados con la historia de las mentalidades como la identidad y la alteridad.

Metaphorical Dance in Valencian Festivities is a doctoral thesis that aims to study the historical, social and cultural context of festive dances in the city and Kingdom of Valencia from the thirteenth to the seventeenth century and their relation to the dances that have survived to the present day. Festive dance is a means of socially transversal expression that manifests underlying concepts, ideas and metaphors through the dance’s own ritual, choreutical, musical, dramatic, etymological and aesthetic components. Through a mask and an often polyhedral and polysemic symbolic narrative, festive dance embodies the tensions and distensions characteristic of a multicultural society based on permanent paradoxical change. This in turn enables tradition to support the principal mechanism on which collective identities are able to rest. Valencian festive dance is rich in forms and nuances and shares the principal images that characterize a large part of the metaphorical background of Mediterranean and European culture. The present article uses a qualitative research methodology to conduct a systematic, diachronic and interdisciplinary study of Valencian festivities and dances. We use historiography, musicology, ethnology and iconography to analyse and investigate some of its metaphorical images. First, we show that in our main source of information, namely Valencian memorial literature, festivals are a notable element. Second, we demonstrate that throughout the Middle Ages all social groups engaged in different forms of dance. Finally, we analyse some of metaphorical images from medieval dance and theatre, including mythically and historically anthropomorphic figures, allegories and festive beasts. In short, we show the fusions and multiple interconnections between different components of Valencian festive dances that gravitate around concepts related to the history of mentalities, such as identity and otherness.