Transformación de las universidades chilenas durante la dictadura cívico-militar

Abstract

La present investigació va analitzar els antecedents històrics i els discursos de la reforma a les universitats xilenes de 1981 en el marc de la transformació de l'educació superior durant la dictadura cívic-militar. Per a això es van identificar les principals idees filosòfic-polítiques que van promoure la reforma a les universitats de 1981, es va caracteritzar el rol dels principals actors involucrats en les transformacions a l'educaciósuperior durant la dictadura, es van analitzar continuïtats i ruptures en les polítiques educatives de educació superior durant la dictadura cívic-militar i es van reconèixer les principals conseqüències disciplinàries de les universitats xilenes en dictadura. La metodològic va estar guiat per una estratègia qualitativa de recollida i anàlisi de dades. Es va seguir la proposta de Rodríguez, Gil i García (1999) sobre el procés de recerca qualitativa. Els principals resultats de la investigació són que la reforma a les universitats 1981 es va dissenyar amb una conceptualització de neoliberalisme diferent de la que es va massificar durant fins de la 80 en les polítiques mundials i la literatura especialitzada com un neoliberalisme que promovia la privatització. Finalment, la investigació determina que per a 1983, després de la nominació d'una nova Ministra d'Educació i la crisi econòmica en desenvolupament, la reforma no continua implementant i és paralitzada fins a 1987 en on emergeix amb mesures parcials que no responen al disseny de 1981 dins de les que destaca la desregulació en l'aprovació i creació d'universitats privades el principal desacord amb els principis que proposa la reforma de 1981 són, d'una banda, la creació sense control d'institucions privades i, pel costat, augmentar el nombre d'universitats que era precisament una cosa que el grup reformista veia com un efecte negatiu per a la qualitat de les universitats. Per aquests motius, la principal aportació de la investigació és sostenir que el que s'ha massificat com polítiques neoliberals per a l'educació superior, tant pels organismes internacionals com la literatura especialitzada, no té relació amb les visions que van promoure el disseny de la reforma de 1981.

La presente investigación analizó los antecedentes históricos y los discursos de la reforma a las universidades chilenas de 1981 en el marco de la transformación de la educación superior durante la dictadura cívico-militar. Para ello se identificaron las principales ideas filosófico-políticas que promovieron la reforma a las universidades de 1981, se caracterizó el rol de los principales actores involucrados en las transformaciones a la educación superior durante la dictadura, se analizaron continuidades y rupturas en las políticas educativas de educación superior durante la dictadura cívico-militar y se reconocieron las principales consecuencias disciplinares de las universidades chilenas en dictadura. La metodológico estuvo guiado por una estrategia cualitativa de recolección y análisis de datos. Se siguió la propuesta de Rodríguez, Gil y García (1999) sobre el proceso de investigación cualitativa. Los principales resultados de la investigación son que la reforma a las universidades 1981 se diseñó con una conceptualización de neoliberalismo distinta a la que se masifico durante fines de la 80 en las políticas mundiales y la literatura especializada como un neoliberalismo que promovía la privatización. Finalmente, la investigación determina que para 1983, tras la nominación de una nueva Ministra de Educación y la crisis económica en desarrollo, la reforma no continúa implementándose y es paralizada hasta 1987 en donde emerge con medidas parciales que no responden al diseño de 1981 dentro de las que destaca la desregulación en la aprobación y creación de universidades privadas cuyo principal desacuerdo con los principios que propone la reforma de 1981 son, por un lado, la creación sin control de instituciones privadas y, por el lado, aumentar el número de universidades que era precisamente algo que el grupo reformista veía como un efecto negativo para la calidad de las universidades. Por estos motivos, el principal aporte de la investigación es sostener que lo que se ha masificado como políticas neoliberales para la educación superior, tanto por los organismos internacionales como la literatura especializada, no tiene relación con las visiones que promovieron el diseño de la reforma de 1981.

The present investigation analyzed the historical antecedents and the discourses of the reform to the Chilean universities of 1981 in the frame of the transformation of the superior education during the civic-military dictatorship. For this, the main philosophical-political ideas that promoted the reform to the universities of 1981 were identified, the role of the main actors involved in the transformations to higher education during the dictatorship was characterized, continuities and ruptures in the educational policies of higher education during the civic-military dictatorship and the main disciplinary consequences of the Chilean universities in dictatorship were recognized. The methodological was guided by a qualitative strategy of data collection and analysis. The proposal of Rodr\u00EDguez, Gil and Garc\u00EDa (1999) on the qualitative research process was followed. The main results of the research are that the 1981 university reform was designed with a conceptualization of neoliberalism different from that which was widespread during the late 1980s in world politics and specialized literature as a neo-liberalism that promoted privatization. Finally, the investigation determines that by 1983, after the nomination of a new Minister of Education and the developing economic crisis, the reform does not continue to be implemented and is paralyzed until 1987 where it emerges with partial measures that do not respond to the 1981 design within those that highlight the deregulation in the approval and creation of private universities whose main disagreement with the principles proposed by the 1981 reform are, on the one hand, the uncontrolled creation of private institutions and, on the one hand, increase the number of universities that It was precisely something that the reformist group saw as a negative effect on the quality of universities. For these reasons, the main contribution of research is to maintain that what has become widespread as neoliberal policies for higher education, both by international organizations and specialized literature, is not related to the visions that promoted the design of the reform of 1981.